1. L’adopció confereix a la persona adoptada una filiació que substitueix la filiació original i implica la formació de vincles de parentiu amb la família de l’adoptant o adoptants i l’extinció dels vincles entre la persona adoptada i la seva família d’origen. S’exceptuen d’aquesta extinció els casos següents:
a) En l’adopció del fill del cònjuge o la parella es manté el parentiu amb la família del dit cònjuge o parella i també, en cas que hagués estat determinada la filiació respecte de l’altre progenitor i el vincle de filiació s’hagués extingit per mort, amb la família d’aquest darrer.
b) En l’adopció del menor orfe per parents fins al quart grau de consanguinitat, es manté el parentiu respecte de la branca familiar del progenitor o progenitors substituïts per l’adopció.
2. Els adoptants de persones menors d’edat no emancipades exerceixen l’autoritat parental sobre l’adoptat d’acord amb les disposicions del Capítol quart del Títol II.
3. L’adoptat té dret a conèixer la identitat dels seus progenitors biològics. Els òrgans competents, seguint el procediment que es determini reglamentàriament i amb prèvia notificació a les persones afectades, han de prestar, a través dels seus serveis especialitzats, l’assessorament i l’ajuda necessària per fer efectiu aquest dret i, si fos adient i possible ateses les circumstàncies, per facilitar el contacte personal amb membres de la família d’origen o obtenir informació biogenètica dels progenitors que pugui ser rellevant per raons de salut de l’adoptat.