1. El cònjuge o convivent en parella estable del progenitor que en cada moment té la guarda del fill té dret a intervenir en l’exercici de funcions quotidianes de l’autoritat parental i a adoptar decisions de caràcter urgent en cas de risc imminent per al menor. En cas de desacord entre el progenitor i el seu cònjuge o convivent en parella estable, preval sempre el criteri del progenitor.
2. Si mor el progenitor que exercia la guarda i l’autoritat parental respecte del fill en exclusiva, sense intervenció de l’altre progenitor, l’autoritat judicial, amb informe del Ministeri Fiscal, pot excepcionalment atribuir la guarda i l’exercici de les funcions parentals al cònjuge o convivent en parella estable del progenitor guardador, si ha estat convivint amb el fill almenys tres anys i la decisió està justificada per l’interès superior d’aquest. L’atribució s’ha de fer en procediment de jurisdicció voluntària, amb audiència de l’altre progenitor, si existeix, i del fill si ha complert dotze anys o si, tenint-ne menys, té prou coneixement.
3. En cas que l’autoritat judicial no consideri escaient atribuir la guarda, el fill i el cònjuge o convivent en parella estable del progenitor poden tenir dret a mantenir relacions personals d’acord amb l’establert a l’article 209.