1. L’excusa s’ha d’al·legar davant l’autoritat judicial que ha nomenat el titular del càrrec de protecció o de suport en el termini de quinze dies hàbils, a comptar del moment en què es té coneixement del nomenament.
2. Si la causa que fonamenta l’excusa ha sobrevingut posteriorment al nomenament, s’ha d’al·legar davant l’autoritat judicial en el termini més breu possible. En aquest cas, la persona titular del càrrec està obligada a exercir les seves funcions mentre no sigui acceptada l’excusa. L’autoritat judicial, simultàniament a l’acceptació de l’excusa, ha de nomenar una altra persona per exercir el càrrec.
3. Quan no s’accepta un càrrec de protecció o de suport i es desestima l’excusa que fonamenta la manca d’acceptació, el designat ha d’indemnitzar pels danys i perjudicis que es puguin derivar de la demora del nou nomenament i que se li puguin imputar.