1. S’entén per
aliments
tot allò que és necessari per atendre el manteniment, l’habitatge, el vestit, l’assistència mèdica i les despeses funeràries d’una persona. En el cas d’una persona menor d’edat, els aliments s’han de prestar en el sentit més ampli possible d’acord amb el nivell de vida dels obligats i comprenen també les despeses per activitats extraescolars, i les de formació, que es poden perllongar fins i tot una vegada el que hi té dret ha arribat a la majoria d’edat, sempre que no l’hagi pogut completar per causes alienes a la seva voluntat o sigui convenient continuar-la.
2. En el cas d’una persona major d’edat, la prestació d’aliments es pot reduir amb aprovació judicial el temps necessari per adquirir una autonomia econòmica suficient, o disminuir-la en la seva quantia, per tal que es proporcioni sols allò que és indispensable per a la subsistència en els supòsits que estableix la llei.