1. Estan obligats recíprocament a prestar-se aliments en tota la seva extensió:
a) Els cònjuges i els convivents en unió estable de parella constituïda d’acord amb aquesta Llei, mentre perduri el vincle matrimonial o no consti l’extinció de la unió en el Registre d’Unions Estables de Parella.
b) Els ascendents i els descendents, amb preferència els de grau més pròxim respecte dels de grau més remot.
2. Els ascendents i els descendents han de prestar-se únicament els aliments indispensables per a la vida quan el que els reclama es trobi en la necessitat de fer-ho com a conseqüència de la seva conducta negligent o desordenada i mentre aquesta conducta subsisteixi, a menys que es tracti d’una persona menor d’edat o proveïda de mesures de suport per raó de discapacitat.
3. Estan exemptes de l’obligació de prestar aliments les persones que tinguin reconeguda la condició de persona amb discapacitat, excepte si els seus recursos excedeixen les seves necessitats actuals i de futur.