1. La persona menor d’edat pot fer per ella mateixa, segons la seva edat i capacitat natural, els actes relatius als drets de la personalitat, llevat de disposició expressa de les lleis que els regulin, els actes relatius als béns o serveis propis de la seva edat, d’acord amb els usos socials, i tots els altres actes permesos per la llei.
2. L’interès superior de la persona menor d’edat ha de fonamentar tota decisió que afecti el seu àmbit personal o patrimonial.
3. La persona menor d’edat:
a) Ha de ser informada i escoltada abans que es prengui una decisió que l’afecti, d’acord amb la seva edat i capacitat natural i en tot cas si ha complert dotze anys.
b) Ha de donar el seu consentiment per a qualsevol acte jurídic del representant legal que l’obligui a realitzar alguna prestació de caràcter personal, si ha complert dotze anys o si, tenint-ne menys, té prou coneixement.