1. La persona menor d’edat emancipada actua jurídicament com si fos major d’edat, però necessita l’assentiment dels seus progenitors o, a manca d’aquests, del curador per fer els actes que estableix l’article 221 i per acceptar el càrrec d’administradora d’una societat. No cal l’assentiment per als actes relatius als béns i als drets adquirits per donació o a títol successori si el donant o el causant l’han exclòs expressament.
2. L’assentiment no es pot concedir de manera general, però es pot atorgar per a diversos actes de la mateixa naturalesa o referits a la mateixa activitat econòmica, encara que siguin futurs, especificant-ne les circumstàncies i característiques fonamentals.
3. La persona menor d’edat emancipada pot demanar autorització judicial per actuar tota sola en els casos d’impossibilitat o de desacord entre les persones que han de donar l’assentiment, o si aquestes persones no el donen sense causa justificada.
4. Els actes fets sense assentiment són anul·lables a instància del mateix menor en el termini de caducitat de quatre anys a comptar de la seva conclusió, amb el suport que necessiti, si escau, un cop arribi a la majoria d’edat, o a instància de la persona a qui correspongui assistir-lo pel període restant fins que arribi a la majoria d’edat.