1. Qualsevol persona física o jurídica pot constituir un patrimoni protegit.
2. La constitució del patrimoni protegit, si no la duu a terme la mateixa persona amb discapacitat que n’és beneficiària, requereix l’acceptació d’aquesta, manifestada d’acord amb el que estableix l’apartat 3 de l’article 69.
3. Si els representants legals de la persona beneficiària menor d’edat no accepten la constitució del patrimoni protegit o les aportacions successives que s’hi vulguin fer, la persona constituent o aportant pot adreçar-se al Ministeri Fiscal, que ha d’instar l’autoritat judicial a ordenar allò que sigui procedent, d’acord amb l’interès superior de la persona menor d’edat. Si s’autoritza la constitució del patrimoni, la seva administració no pot recaure en cap representant legal que s’hi hagi oposat.
4. El patrimoni protegit es constitueix per mitjà d’escriptura pública que ha d’incloure almenys:
a) La identificació i circumstàncies de la persona constituent i de la persona o persones amb discapacitat beneficiàries.
b) La voluntat de la persona constituent de constituir un patrimoni protegit i d’afectar els béns i drets que l’integren a la satisfacció de les necessitats vitals de la persona o persones amb discapacitat.
c) L’inventari dels béns i drets que constitueixen inicialment el patrimoni protegit.
d) La determinació de la persona o persones encarregades de l’administració del patrimoni i les regles d’administració, com també, si escau, les que es considerin necessàries per a la seva fiscalització.
e) La determinació de la persona o les persones davant de les quals s’haurà de retre comptes en cas de conflicte d’interessos.
f) La denominació del patrimoni protegit.
g) L’acceptació de la persona o persones beneficiàries.
h) Qualsevol altra disposició que es consideri oportuna i conforme a dret.