1. L’administració del patrimoni protegit correspon a la persona física o jurídica designada en l’escriptura pública de constitució. La persona constituent pot ser administradora del patrimoni protegit si no n’és la beneficiària. Si la persona designada no pot o no vol acceptar el càrrec, renuncia a continuar en el seu exercici o cessa en el càrrec per una altra causa i no s’ha previst cap substitució que sigui efectiva, la persona beneficiària, actuant per ella mateixa amb els suports que eventualment necessiti o per mitjà de representant, pot sol·licitar a l’autoritat judicial el nomenament d’una altra persona idònia. També ho pot sol·licitar el Ministeri Fiscal, cas en el qual la persona beneficiària o els seus representants hauran de ser escoltats en el procediment.
2. L’administració comporta el deure d’assegurar una bona gestió dels béns i els drets que integren el patrimoni protegit, mantenir-ne la productivitat i aplicar-los a la satisfacció de les necessitats vitals de la persona beneficiària, amb observança de les regles establertes en l’acte de constitució del patrimoni o, subsidiàriament, de les mesures per garantir la gestió del patrimoni d’una persona en tutela establertes a l’article 39.
3. A l’administrador del patrimoni protegit li són d’aplicació les normes d’aptitud, inhabilitat, excusa i remoció per a l’exercici de funcions de protecció o de suport.
4. L’administració comporta la legitimació activa i passiva per defensar processalment el patrimoni protegit i per contreure obligacions a càrrec del patrimoni a fi de complir la seva finalitat.
5. Si les regles d’administració establertes en l’acte de constitució no serveixen adequadament la seva finalitat, l’autoritat judicial pot modificar-les en resolució motivada a petició del Ministeri Fiscal o de la persona beneficiària, actuant per ella mateixa amb els suports que eventualment necessiti o per mitjà de representant.