1. Els cònjuges han de contribuir al sosteniment de les despeses familiars en la forma convinguda i, a manca de pacte, amb els recursos procedents de la seva activitat o del seus béns, en proporció als seus ingressos i, si aquests no són suficients, en proporció als seus patrimonis. També hi poden contribuir amb la realització de treball domèstic o amb prestacions professionals en interès de la família.
2. L’incompliment per un dels cònjuges de l’obligació de contribuir legitima l’altre per demanar a l’autoritat judicial, en procediment de jurisdicció voluntària, que després d’escoltar sumàriament l’altre cònjuge adopti les mesures escaients per tal de fer efectives les contribucions pendents i assegurar el pagament de les contribucions futures. Aquestes mesures poden ser modificades.
3. Als efectes de l’atenció de les despeses familiars, cadascun dels cònjuges pot demanar a l’altre informació adequada dels seus béns, ingressos i deutes.