1. La resolució que posa fi a l’expedient la dicta el ministre encarregat de la justícia, o la persona en qui delegui aquesta funció, en el termini de quinze dies hàbils quan es tracti de faltes lleus, de trenta dies hàbils quan es tracti de faltes greus i de quaranta-cinc dies hàbils quan es tracti de faltes molt greus.
2. La resolució ha de ser motivada i ha d’expressar, quan sigui el cas, la identitat de les persones responsables, els fets que es consideren provats, la norma legal en què es tipifiquen com a infracció, i la norma legal que estableix la sanció que s’aplica.
3. En la resolució no es poden declarar provats fets diferents dels que han estat determinats en el curs del procediment, amb independència del fet que se’n variï la qualificació jurídica.
4. La resolució s’ha de notificar a la persona expedientada, i també a la persona que hagi presentat la comunicació o la denúncia mitjançant la qual s’ha iniciat el procediment.