1. Les bases tècniques, que han de ser subscrites per un actuari d’assegurances, han de comprendre, segons el que correspongui en funció de l’estructura administrativa i l’organització comercial de l’entitat, els apartats següents:
a) Informació genèrica, que ha d’explicar el risc assegurable de conformitat amb la pòlissa respectiva, els factors de risc considerats en la tarifa i els sistemes de tarifació utilitzats.
b) Informació estadística sobre el risc, que ha d’aportar informació sobre l’estadística que s’hagi utilitzat, amb indicació de la mida de la mostra, les fonts i el mètode d’obtenció d’aquesta i el període a què es refereixi.
c) Recàrrec de seguretat, que s’ha de destinar a cobrir les desviacions aleatòries desfavorables de la sinistralitat esperada, i s’ha de calcular sobre la prima pura. S’ha de determinar, d’acord amb les característiques de la informació estadística utilitzada, atenent el tipus, la composició i la mida de la cartera, els fons propis admissibles i el volum de cessions a la reassegurança, així com el període que s’hagi considerat per al plantejament de la solvència, que no pot ser inferior a tres anys, i s’ha d’especificar la probabilitat d’insolvència que, en relació amb aquest període, s’hagi tingut en compte.
d) Recàrrecs per a despeses de gestió, que ha de detallar la quantia, la suficiència i l’adequació dels recàrrecs per a despeses d’administració i d’adquisició, incloses entre aquestes últimes les de manteniment del negoci, justificades en funció de l’organització administrativa i comercial, actual i prevista, a l’entitat interessada, tenint en compte si es tracta d’assegurances individuals o de grup.
e) Recàrrec per a benefici o excedent, el qual s’ha de destinar a remunerar els recursos financers i incrementar els fons propis de l’entitat.
2. En funció de les bases estadístiques i financeres, si escau, s’ha d’establir l’equivalència actuarial per fixar la prima pura que correspongui al risc que s’ha de cobrir i a les despeses de gestió dels sinistres. Prenent com a base la prima pura i els recàrrecs, s’ha d’obtenir la prima de tarifa o comercial.
3. Si s’admeten primes fraccionades i fraccionàries, s’han de justificar la base i el recàrrec per calcular-les, i s’ha de concretar que aquestes últimes són alliberadores pel període d’assegurança a què corresponguin.
4. Les bases tècniques han de reflectir les metodologies i els models subjacents utilitzats en el càlcul de les provisions tècniques, així com les hipòtesis utilitzades en el seu càlcul.