Lleis d'Andorra

Reglament, del 20 de desembre del 2017, d’aplicació de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra

Buscar sentències

121 articles · 5versions · Text oficial consolidat

Títol I. Accés a l’activitat asseguradora i reasseguradora

Capítol primer. Autorització d’entitats asseguradores i reasseguradores

Article 1 · Sol·licitud d’autorització

Sentències
1. La sol·licitud d’autorització d’accés a l’activitat asseguradora i reasseguradora s’ha de presentar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances i ha de tenir el contingut i ha d’anar acompanyada de la documentació que estableixen els articles següents.
2. En tot el que no disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances o aquest Reglament, és d’aplicació el que disposa en matèria de procediment administratiu el text refós del Codi de l’Administració aprovat pel Decret de 15 de juliol de 2015.
3. En cas de sol·licitar-se la modificació dels termes de l’autorització atorgada, són d’aplicació les regles d’aquest capítol amb les adaptacions que pertoquin en funció del contingut de la modificació sol·licitada. En particular, en cas de sol·licitar-se l’ampliació de l’autorització, cal complir els requisits en matèria de fons propis bàsics admissibles per a cobrir el capital mínim obligatori i el capital de solvència obligatori exigibles en relació amb els rams per als quals se sol·liciti l’ampliació.

Article 2 · Contingut de la sol·licitud d’autorització

Sentències
1. La sol·licitud d’autorització ha d’incloure el contingut següent:
a) El ram o els rams per als quals se sol·licita l’autorització per exercir l’activitat d’assegurança directa.
b) El ram o els rams, si s’escau, per als quals se sol·licita l’autorització per exercir l’activitat de reassegurança.
c) El risc o riscos específics, dins d’un ram concret, per als quals se sol·licita l’autorització per exercir l’activitat d’assegurança directa o reassegurança.
d) La manifestació de la voluntat d’acollir-se al règim simplificat que estableixen els apartats 4 i 5 de l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, si s’escau.
e) Un domicili en el Principat d’Andorra per a la pràctica de notificacions.
2. La sol·licitud d’autorització també ha d’incloure una llista de la documentació que s’adjunti i, si s’escau, la justificació de l’omissió de qualsevol dels documents preceptius d’acord amb la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, aquest Reglament o les disposicions generals en matèria de procediment administratiu.

Article 3 · Documentació adjunta a la sol·licitud d’autorització

Sentències
1. A la sol·licitud ha d’adjuntar-se la documentació següent:
a) Una còpia autoritzada de l’escriptura de constitució de l’entitat sol·licitant degudament inscrita en el Registre de Societats Mercantils, en la qual consti l’acreditació de l’efectivitat de la subscripció íntegra i el desemborsament del capital social mínim d’acord amb l’article 21 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
b) Una còpia autoritzada dels estatuts socials de l’entitat sol·licitant degudament inscrits en el Registre de Societats Mercantils i en els quals constin les mencions preceptives d’acord amb els articles 19 i concordants de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances. Les dites mencions estatutàries han de ser congruents amb el contingut de la sol·licitud d’acord amb l’article precedent.
c) Les dades d’identificació de tots els socis de l’entitat sol·licitant, amb la indicació de quins d’ells tenen participacions significatives d’acord amb l’article 22 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, així com la quantia de cadascuna de les participacions significatives esmentades. En cas que es tracti de societats mercantils o entitats jurídiques, cal indicar la identitat dels seus últims beneficiaris o de la persona que en tingui el control de manera individual o conjunta.
d) Si s’escau, les dades d’identificació dels socis de l’entitat sol·licitant que, amb independència del seu percentatge de participació, tinguin la condició d’entitat regulada amb domicili social dins o fora del Principat d’Andorra. Així mateix, dades d’identificació de la participació de qualsevol soci o partícip de l’entitat sol·licitant en aquestes entitats regulades.
e) Les dades d’identificació de les persones que, essent socis, administradors o persones amb funcions de direcció efectiva en l’entitat sol·licitant, tinguin vincles estrets amb entitats regulades amb domicili social dins o fora del Principat d’Andorra i descripció detallada de les relacions que constitueixin els vincles estrets esmentats.
f) Les dades d’identificació de les persones físiques o jurídiques integrants de l’òrgan d’administració de l’entitat sol·licitant.
g) Les dades d’identificació de les persones físiques o jurídiques que, a l’empara de qualsevol títol, exerceixin la direcció efectiva de l’entitat i, en particular, la identitat dels directors generals, els gerents i les persones que, sota l’autoritat dels seus òrgans d’administració, exerceixin càrrecs o funcions d’alta direcció.
h) Una còpia dels poders i de les facultats que s’hagin atorgat a les persones físiques o jurídiques referides a la lletra precedent.
i) Les dades d’identificació de les persones físiques designades per representar amb caràcter permanent o estable les persones jurídiques que exerceixin qualsevol dels càrrecs o funcions indicats a les lletres precedents.
j) La documentació acreditativa de l’honorabilitat i la professionalitat de totes les persones físiques i jurídiques que ocupen, en l’estructura o organització de l’entitat sol·licitant, una posició que els permet adoptar decisions respecte de la direcció, l’estratègia i l’exercici de la seva activitat. En cas que aquestes posicions siguin ocupades per persones jurídiques, cal aportar la documentació acreditativa de l’honorabilitat i la professionalitat de les persones físiques que exerceixen les funcions de direcció o la responsabilitat en les persones jurídiques esmentades. El requisit de l’honorabilitat ha d’acreditar-se mitjançant una certificació emesa per les entitats o autoritats corresponents o, en cas de justificar-se la impossibilitat d’obtenir-la, mitjançant una declaració responsable signada per la persona objecte d’avaluació, sense perjudici de la potestat de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances d’exigir-li tota la informació, documentació i manifestacions complementàries que consideri necessàries o convenients per a una correcta valoració del compliment dels diversos requisits, incloent-hi el formulari d’honorabilitat i professionalitat que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’aprovar mitjançant comunicat tècnic. El requisit de la professionalitat ha d’acreditar-se mitjançant la documentació de la qual resulti, a satisfacció de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, l’obtenció de la titulació o de l’experiència corresponents en cada cas, emesa per les autoritats, entitats o empreses corresponents.
k) Si s’escau, les dades d’identificació de les entitats integrants del grup d’entitats asseguradores o reasseguradores al qual pertanyi l’entitat sol·licitant, i/o les dades d’identificació de les entitats respecte de les quals l’entitat sol·licitant tingui una posició de control o d’entitat subjecte a control·l) El programa d’activitats d’acord amb el que disposa l’article 4.
m) Si s’escau, la documentació acreditativa del compliment dels requisits necessaris per acollir-se al règim simplificat que estableixen els apartats 4 i 5 de l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
n) Una descripció dels mitjans tècnics, en especial, dels informàtics i comptables, i dels organitzatius i humans, dels quals disposi l’entitat per a l’exercici de la seva activitat.
o) Les previsions de contractació de personal durant els tres primers exercicis, amb indicació dels nivells de qualificació.
p) Declaració jurada en què s’afirmi que les aportacions que efectuen els socis compleixen les exigències que estableix la legislació relativa a la cooperació penal internacional i a la lluita contra el blanqueig de capital o de valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme.
2. L’entitat sol·licitant pot adjuntar tota la informació i documentació addicionals que consideri convenient als efectes d’una millor instrucció i resolució de l’expedient.

Article 4 · Programa d’activitats

Sentències
1. Les entitats sol·licitants han de presentar un programa d’activitats en què expressin de manera completa i adequada informació sobre els elements següents:
a) Les raons, les causes i els objectius del projecte que es presenta.
b) El pla estratègic.
c) Els rams en els quals es pretén operar, en què es precisi la naturalesa dels riscos que l’entitat sol·licitant es proposa cobrir, així com les condicions i les característiques dels productes que es pretenen comercialitzar.
d) Els principis rectors i l’àmbit geogràfic d’actuació.
e) L’estructura de l’organització, incloent-hi els procediments de control intern establerts. En particular, la identificació de la persona o persones que, d’acord amb l’article 37.2 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, es fan càrrec de la funció actuarial.
f) Els sistemes de comercialització.
g) Els mitjans de publicitat.
h) El sistema de govern.
i) Els mitjans destinats a cobrir les exigències patrimonials, financeres i de solvència, i a prestar l’assistència que, si s’escau, es comprometi.
j) Els fons propis bàsics admissibles per cobrir el mínim absolut del capital mínim obligatori.
k) La política en matèria de reassegurança i retrocessió, que indiqui almenys si l’entitat preveu emprar les dites tècniques i els criteris per a l’elecció i supervisió de l’entitat asseguradora. En el cas d’entitats reasseguradores, els tipus d’acords de reassegurança que es proposin subscriure amb entitats cedents. En tot cas, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’establir el seus plans de reassegurança de manera que tinguin relació amb la seva capacitat econòmica per a l’adequat equilibri tecnicofinancer de l’entitat.
l) Les previsions de despeses d’instal·lació dels serveis administratius i dels sistemes de comercialització, així com els mitjans financers destinats a fer front a aquestes despeses. En cas d’assegurances diferents de l’assegurança de vida i de la reassegurança, previsions relatives a les despeses de gestió diferents de les despeses d’instal·lació, en particular, les despeses generals corrents i les comissions i previsions relatives a les primes o quotes i als sinistres. En cas d’assegurança de vida, a més, un pla en el qual s’indiquin de manera detallada les previsions d’ingressos i despeses tant per a les operacions directes i les acceptacions de reassegurança com per a les cessions de reassegurança.
m) Els mecanismes adoptats per a l’atenció i la resolució de les queixes i reclamacions dels prenedors, assegurats, beneficiaris, tercers perjudicats i associacions.
n) Els procediments i els òrgans adequats de control intern i de comunicació per prevenir i impedir la realització d’operacions relacionades amb el blanqueig de capitals, en les condicions que estableix la normativa aplicable.
o) La previsió del balanç i de l’estat de fluxos d’efectiu, així com la previsió del compte de resultats dels propers tres exercicis.
p) Sobre la base de la previsió del balanç, una estimació del futur capital mínim obligatori i del futur capital de solvència obligatori, així com el mètode de càlcul, hipòtesis i la seva justificació i, si s’escau, altres estats financers i comptables utilitzats per derivar aquestes estimacions.
q) Les previsions relatives als mitjans financers destinats a la cobertura del capital de solvència obligatori i del capital mínim obligatori.
2. Tots els punts inclosos en el programa d’activitats s’han d’acreditar degudament a satisfacció de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Capítol segon. Autorització de delegacions d’entitats asseguradores i reasseguradores domiciliades a l’estranger

Article 5 · Contingut de la sol·licitud d’autorització de delegacions

Sentències
1. La sol·licitud d’autorització ha d’incloure el contingut següent:
a) El ram o els rams per als quals se sol·licita l’autorització per exercir l’activitat d’assegurança directa mitjançant la delegació.
b) El ram o els rams, si s’escau, per als quals se sol·licita l’autorització per exercir l’activitat de reassegurança mitjançant la delegació.
c) El risc o riscos específics, dins d’un ram concret, per als quals se sol·licita l’autorització per exercir l’activitat d’assegurança directa o reassegurança mitjançant la delegació.
d) La manifestació que l’entitat sol·licitant està vàlidament constituïda en el seu estat d’origen i reuneix uns requisits de solvència i capital mínim no inferiors als exigits a les entitats asseguradores domiciliades al Principat d’Andorra.
e) La designació d’un únic delegat que sigui una persona física, nacional o estrangera, amb residència legal efectiva i permanent al Principat d’Andorra, o bé una societat mercantil domiciliada al Principat d’Andorra.
f) La manifestació que el delegat està habilitat per exercir el comerç en el mateix Principat d’Andorra i compleix els requisits d’honorabilitat i professionalitat que estableix l’article 24 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
g) La manifestació que el delegat ja representa en el Principat d’Andorra una altra entitat d’assegurances o reassegurances, si s’escau; o manifestació que el delegat té la condició d’entitat asseguradora domiciliada en el Principat d’Andorra, si s’escau.
h) La manifestació de la voluntat d’acollir-se al règim de declaració d’equivalència que estableixen els apartats 5 al 8 de l’article 29 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, si s’escau.
i) Un domicili en el Principat d’Andorra per a la pràctica de notificacions.
2. La sol·licitud d’autorització també ha d’incloure una llista de la documentació que s’adjunti i, si s’escau, la justificació de l’omissió de qualsevol dels documents preceptius d’acord amb la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, aquest Reglament o les disposicions generals en matèria de procediment administratiu.

Article 6 · Documentació adjunta a la sol·licitud d’autorització de delegacions

Sentències
1. A la sol·licitud ha d’adjuntar-se la documentació següent:
a) El certificat emès per l’autoritat pública competent per a la supervisió de l’entitat sol·licitant que constati que l’entitat està autoritzada al seu estat d’origen per realitzar la seva activitat en els rams i les activitats d’assegurança que pretengui desenvolupar al Principat d’Andorra, i que ha exercit l’activitat esmentada satisfactòriament durant un període mínim de cinc anys.
b) Les dades d’identificació de tots els socis de l’entitat sol·licitant titulars de participacions significatives d’acord amb l’article 22 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, així com la quantia de cadascuna de les dites participacions significatives. En cas que es tracti de societats mercantils o entitats jurídiques, cal indicar la identitat dels seus últims beneficiaris o de la persona que en tingui el control de manera individual o conjunta.
c) Si s’escau, les dades d’identificació dels socis de l’entitat sol·licitant que, amb independència del seu percentatge de participació, tinguin la condició d’entitat regulada amb domicili social dins o fora del Principat d’Andorra. Així mateix, les dades d’identificació de la participació de qualsevol soci o partícip de l’entitat sol·licitant en aquestes entitats regulades.
d) Les dades d’identificació de les persones que, essent socis, administradors o persones amb funcions de direcció efectiva en l’entitat sol·licitant, tinguin vincles estrets amb entitats regulades amb domicili social dins o fora del Principat d’Andorra, i la descripció detallada de les relacions que constitueixin els vincles estrets esmentats.
e) Les dades d’identificació de les persones físiques o jurídiques integrants de l’òrgan d’administració de l’entitat sol·licitant.
f) Les dades d’identificació de les persones físiques o jurídiques que, a l’empara de qualsevol títol, exerceixin la direcció efectiva de l’entitat; i en particular, la identitat dels directors generals, els gerents i les persones que, sota l’autoritat dels seus òrgans d’administració, exerceixin càrrecs o funcions d’alta direcció.
g) Les dades d’identificació de les persones físiques designades per representar amb caràcter permanent o estable les persones jurídiques que exerceixin qualsevol dels càrrecs o funcions indicats a les lletres precedents.
h) Si s’escau, les dades d’identificació de les entitats integrants del grup d’entitats asseguradores o reasseguradores al qual pertanyi l’entitat sol·licitant, i/o les dades d’identificació de les entitats respecte de les quals l’entitat sol·licitant tingui una posició de control o d’entitat subjecte a control.
i) La carta o el document en virtut del qual l’entitat sol·licitant nomena el delegat.
j) Les dades d’identificació de la persona física o jurídica nomenada com a delegat. En cas de tractar-se d’una persona jurídica, la còpia autoritzada de la seva escriptura de constitució degudament inscrita en el Registre de Societats Mercantils; la còpia autoritzada dels estatuts socials degudament inscrits en el Registre de Societats Mercantils; i les dades d’identificació de les persones físiques o jurídiques integrants del seu òrgan d’administració i de les persones físiques o jurídiques que, a l’empara de qualsevol títol, exerceixin la seva direcció efectiva i, en particular, la identitat dels directors generals, els gerents i les persones que, sota l’autoritat dels seus òrgans d’administració, exerceixin càrrecs o funcions d’alta direcció.
k) La còpia autoritzada dels poders i de les facultats que l’entitat sol·licitant hagi atorgat a la delegació.
l) La declaració jurada del delegat en què es comprometi a conservar, a disposició de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, tota la comptabilitat i documentació derivada de l’activitat de la delegació.
m) La documentació acreditativa de l’honorabilitat i la professionalitat del delegat, així com de la circumstància d’estar habilitat per exercir el comerç al Principat d’Andorra, incloent-hi, en tot cas, el formulari d’honorabilitat i professionalitat del delegat que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’aprovar mitjançant un comunicat tècnic.
n) Quan el delegat ja representi en el Principat d’Andorra una altra entitat d’assegurances o reassegurances, o quan el delegat tingui la condició d’entitat asseguradora domiciliada al Principat d’Andorra, cal aportar la documentació en què s’exposi la política de conflictes d’interès que apliqui la delegació de l’entitat sol·licitant.
o) La documentació acreditativa que l’entitat de la qual depengui la delegació disposa d’actius en el Principat d’Andorra per un import almenys igual al que exigeix l’article 29.3.
d) de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
p) La fiança bancària a disposició immediata de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances en garantia del compliment per part de l’entitat sol·licitant de les seves obligacions i responsabilitats derivades de l’activitat d’assegurança i/o reassegurança desenvolupada en el Principat d’Andorra per l’import que estableix l’article 29.3.
d) de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
q) Si s’escau, la documentació acreditativa del compliment dels requisits necessaris per acollir-se al règim de declaració d’equivalència que estableixen els apartats 5 al 8 de l’article 29 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
r) El programa d’activitats d’acord amb el que disposa l’article 7.
2. L’entitat sol·licitant pot acompanyar tota la informació i documentació addicionals que consideri convenients als efectes d’una millor instrucció i resolució de l’expedient.

Article 7 · Programa d’activitats de delegacions

Sentències
1. Les entitats sol·licitants han de presentar un programa d’activitats de la delegació en què expressin de manera completa i adequada informació sobre els elements següents:
a) Els rams en els quals es pretén operar, en què es precisi la naturalesa dels riscos que l’entitat sol·licitant es proposa cobrir, així com les condicions i les característiques dels productes que es pretenen comercialitzar.
b) L’estructura de la delegació, incloent-hi els procediments de control intern establerts.
c) Els sistemes de comercialització.
d) La previsió del balanç i de l’estat de fluxos d’efectiu imputables a la delegació, així com la previsió del compte de resultats dels propers tres exercicis.
e) Sobre la base de la previsió del balanç, una estimació del futur capital mínim obligatori i del futur capital de solvència obligatori, així com el mètode de càlcul, les hipòtesis i la seva justificació i, si s’escau, altres estats financers i comptables utilitzats per derivar aquestes estimacions, prenent en consideració únicament les operacions efectuades per la delegació.
f) Previsions relatives als mitjans financers destinats a la cobertura del capital de solvència obligatori i del capital mínim obligatori, prenent en consideració únicament les operacions efectuades per la delegació.
2. Les lletres d), e) i f) de l’apartat anterior no són d’aplicació quan l’entitat sol·licitant hagi manifestat la voluntat d’acollir-se al règim de declaració d’equivalència que estableixen els apartats 5 al 8 de l’article 29 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
3. Tots els punts inclosos en el programa d’activitats s’han d’acreditar degudament a satisfacció de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Capítol tercer. Declaració d’equivalència de règims de supervisió estrangers

Article 8 · Sol·licitud de la declaració d’equivalència

Sentències
1. El procediment de declaració d’equivalència d’un règim de supervisió estranger en matèria d’assegurances i reassegurances s’incoa a petició d’una entitat asseguradora o reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra.
2. La sol·licitud pot presentar-se de manera conjunta amb la sol·licitud d’autorització d’una delegació regulada en aquest capítol o en un moment posterior mitjançant un expedient independent.
3. Mitjançant la sol·licitud s’ha de demanar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que dicti una resolució en què declari que en l’estat d’origen de l’entitat sol·licitant, o de la societat matriu del seu grup, hi ha en vigor un règim prudencial de supervisió en matèria de solvència, la qualitat i l’eficiència del qual resulta almenys equivalent al que hi ha establert al Principat d’Andorra, amb la qual cosa s’accepta com a suficient i satisfactori el règim prudencial de supervisió aplicat a l’estat d’origen respectiu.

Article 9 · Instrucció i resolució de l’expedient de declaració d’equivalència

Sentències
1. L’entitat sol·licitant ha d’acompanyar la sol·licitud amb tots els mitjans de prova que consideri convenients per a la resolució de l’expedient.
2. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot requerir d’ofici a l’entitat sol·licitant l’aportació de les proves addicionals que es considerin pertinents i adequades a les finalitats indicades.
3. La resolució de declaració d’equivalència, en cas d’estimar-se la sol·licitud, ha de contenir la disposició expressa que els seus efectes beneficien la resta d’entitats asseguradores o reasseguradores l’estat d’origen de les quals sigui el mateix que el de l’entitat sol·licitant, i també totes les entitats asseguradores o reasseguradores integrades en un grup la societat matriu de les quals tingui aquest mateix estat d’origen.

Capítol quart. Publicitat de les resolucions

Article 10 · Publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Sentències
1. S’han de de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra les parts dispositives de les resolucions d’atorgament, denegació, modificació o revocació de les autoritzacions per a l’exercici de les activitats incloses dins l’àmbit d’aplicació de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
2. També són objecte de la mateixa publicitat les parts dispositives de les resolucions d’atorgament, suspensió o revocació de les declaracions d’equivalència de règims de supervisió estrangers.
3. La publicació s’ha de fer mitjançant un edicte en el qual s’informi de manera succinta de l’òrgan que dicta la resolució, la identitat de l’entitat sol·licitant, l’objecte de la sol·licitud i la part dispositiva de la resolució.

Capítol cinquè. Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores

Article 11 · Règim del Registre

Sentències
1. El Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores autoritzades per operar a Andorra està sota l’autoritat del director de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
2. Quan la inscripció en el Registre derivi d’acords de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances o d’altres entitats o òrgans públics, l’assentament s’ha de practicar d’ofici amb fonament en l’acte administratiu corresponent. Quan procedeixi d’actes de les entitats, aquestes han de sol·licitar la inscripció de les dades, els acords o els negocis jurídics corresponents dins dels quinze dies següents a la data en què s’hagin adoptat o tinguin existència, i, a aquest efecte, s’ha de presentar un certificat dels òrgans socials corresponents.
3. El Registre té caràcter públic. Qualsevol interessat pot sol·licitar un certificat del seu contingut al director de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
4. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’habilitar a la pàgina web l’accés a un extracte essencial de cadascun dels actes i les resolucions objecte d’inscripció obligatòria.
5. A sol·licitud fonamentada de les entitats o persones interessades, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot declarar el caràcter confidencial de la part de l’acte, resolució o informació que consideri que s’ha de mantenir reservada.
6. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de resoldre la sol·licitud esmentada a l’apartat anterior determinant amb claredat la part dels actes, resolucions o informacions que s’han de mantenir reservades. El deure de reserva no és oposable davant l’autoritat judicial o altres autoritats administratives que actuïn en exercici de llurs competències d’investigació, inspecció o supervisió.

Article 12 · Àmbit del deure d’inscripció obligatòria

Sentències
1. S’han d’inscriure en el Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores el nom o la denominació social, el domicili i el codi d’identificació fiscal de les persones físiques i jurídiques següents:
a) Les entitats asseguradores i reasseguradores domiciliades al Principat d’Andorra.
b) Els socis amb participacions significatives, les persones físiques o jurídiques amb poders de direcció efectiva i totes les persones físiques o jurídiques dotades de poders representatius de caràcter general de les entitats referides a la lletra anterior.
c) Els delegats d’entitats asseguradores i reasseguradores domiciliades fora del Principat d’Andorra que estiguin autoritzades per operar en el Principat d’Andorra.
d) Les persones físiques o jurídiques, diferents dels delegats, dotades de poders representatius de caràcter general per actuar en nom i representació d’entitats asseguradores i reasseguradores domiciliades fora del Principat d’Andorra.
e) Les entitats incloses dintre del perímetre dels grups i subgrups en què, si s’escau, s’integrin les entitats anteriors.
f) Les persones o entitats que es facin càrrec de les funcions que estableix l’article 35 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, que hagin estat externalitzades per les entitats o delegacions.
g) Les organitzacions per a la distribució de la cobertura de riscos entre entitats o per a la prestació de serveis comuns relacionats amb la seva activitat, així com els seus alts càrrecs.
2. S’han d’inscriure en el Registre d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores les dades d’identificació bàsiques de les entitats o persones afectades, així com la part dispositiva essencial dels actes, les resolucions o els negocis jurídics següents:
a) Les resolucions d’atorgament, suspensió i revocació de les autoritzacions per a l’exercici de l’activitat asseguradora i reasseguradora.
b) Les resolucions de declaració d’equivalència de règims de supervisió estrangers i la seva suspensió i revocació.
c) Les mesures de control especial dictades a l’empara de l’article 9.2.
h) de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, quan s’escaigui d’acord amb el que disposa aquest Reglament.
d) Les resolucions de dissolució i extinció de les entitats.
e) Els acords socials de dissolució i extinció de les entitats.
f) Les cessions de cartera entre entitats.
g) Les modificacions estructurals que afectin les entitats asseguradores i reasseguradores, així com les delegacions, que disposin d’autorització per operar al Principat d’Andorra.
3. A sol·licitud fonamentada de les entitats o persones interessades, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot declarar el caràcter confidencial de la part dels actes, les resolucions o els negocis jurídics considerats en l’apartat anterior. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de resoldre la sol·licitud determinant amb claredat la part que s’hagi de mantenir reservada. El deure de reserva no és oposable davant l’autoritat judicial o d’altres autoritats administratives que actuïn en exercici de llurs competències d’investigació, inspecció o supervisió.
4. Totes les modificacions o canvis que afectin les dades, actes, resolucions o negocis jurídics esmentats en els apartats anteriors estan subjectes al mateix deure d’inscripció dins d’un termini de quinze dies a comptar des de la data en la qual l’entitat o les entitats afectades en tinguin coneixement o haurien d’haver-ne tingut si haguessin actuat d’acord amb la deguda diligència.

Títol II. Exercici de l’activitat

Capítol primer. Transparència

Article 13 · Llibres i registres obligatoris

Sentències
1. Les entitats han de disposar, a més dels registres que resultin obligatoris d’acord amb les disposicions generals, dels registres de comptes, pòlisses, sinistres i inversions corresponents, així com del registre especial dels actius que representin les provisions i el registre de contractes de reassegurança acceptada i cedida.
2. El registre de comptes ha de recollir els comptes utilitzats per l’entitat per al reflex de les seves operacions en el llibre diari.
3. El registre de pòlisses i suplements emesos i anul·lacions ha de contenir les dades rellevants de cada pòlissa d’assegurança o suplement en relació amb els seus elements personals, les característiques del risc cobert i les condicions econòmiques del contracte.
4. El registre de sinistres ha de registrar els sinistres tan aviat com l’entitat els conegui, i se’ls ha d’atribuir una numeració correlativa, per ordre cronològic, dins de cadascuna de les sèries que s’estableixin de conformitat amb els criteris de classificació de sinistres que utilitzi l’entitat. La informació que, com a mínim, ha de contenir aquest registre s’ha de referir a la pòlissa de la qual procedeix cada sinistre; a les dates d’ocurrència i declaració; a la valoració inicial assignada; als pagaments o consignacions posteriors, amb indicació separada dels recobraments que s’hagin produït; a la millor estimació de la provisió de sinistres constituïda al començament de l’exercici; a la millor estimació de la provisió de sinistres al tancament del període; a la data de l’última valoració del sinistre, i als pagaments i imports recuperables de reassegurança.
5. El registre d’inversions ha de comprendre totes les dades necessàries per a una gestió adequada de les inversions de conformitat amb les característiques de cada actiu, i ha de respectar en tot cas les regles següents:
a) En el registre d’inversions, l’entitat ha de fer constar, si s’escau, la condició d’actius assignats a les provisions tècniques a l’efecte de liquidació, d’acord amb el que preveu l’article 31.3 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, indicant l’entitat dipositària dels actius financers i el concepte en què se’n fa el dipòsit. En cas que hi hagi afeccions a rams o riscos o a contractes d’assegurança individualitzats, aquests i els béns afectats s’han d’identificar inequívocament.
b) El registre d’inversions ha de recollir un resum de la situació de les inversions al terme de cada semestre. Les entitats han de mantenir actualitzada en tot moment l’assignació d’actius a l’efecte de liquidació. Només es poden modificar els actius assignats inicialment quan sigui oportuna la seva realització, mitjançant la venda o el venciment de la inversió, per al pagament de les prestacions que garanteixen o bé per a la seva substitució per altres actius que s’adeqüin millor a la seva finalitat. En cas de modificació, s’ha de deixar constància de la seva data, del motiu i dels actius de substitució, si s’escau.
c) El valor total dels actius assignats, avaluats de conformitat amb el que indica aquest Reglament, no ha de ser en cap moment inferior al valor comptable de les provisions tècniques.
d) Des del moment en què s’acordi la dissolució d’una entitat asseguradora, l’assignació dels actius als quals es refereix aquest apartat no es pot modificar, excepte per a la correcció d’errors purament materials, tret d’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
e) L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot retrotreure i deixar sense efecte les modificacions en el registre especial d’actius a l’efecte de liquidació, efectuades amb anterioritat a l’acord de dissolució, quan es verifiqui que aquestes no han respost als criteris aplicats durant el període de funcionament normal del negoci, no respecten la normativa vigent o no tenen justificació suficient.
f) Sense perjudici del que indiquen les lletres anteriors, en relació amb el ram d’assegurança de què es tracti, els liquidadors han d’afegir als actius assignats a aquest ram els que es derivin dels rendiments obtinguts i de les primes rebudes amb posterioritat a l’acord de dissolució.
6. El registre de càlcul de les provisions tècniques s’ha de portar separadament respecte de l’assegurança directa, la reassegurança acceptada i la reassegurança cedida; i s’hi han d’inscriure els diferents actius que representin les provisions tècniques.
7. El registre de contractes de reassegurança acceptada i cedida ha de comprendre les dades d’identificació de cadascun dels contractes de reassegurança subscrits per l’entitat, de tal manera que se separin els de reassegurança acceptada i els de reassegurança cedida i, dins d’aquests, es distingeixin en seccions diferents les dades d’identificació dels tractats obligatoris i les de les cessions o acceptacions facultatives.
8. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, mitjançant un comunicat tècnic, pot establir regles complementàries sobre els deures de les entitats en relació amb aquests llibres i registres obligatoris.

Article 14

Sentències
1. La informació que les entitats asseguradores i reasseguradores i els seus grups han de subministrar ha de ser la necessària per portar a terme les actuacions següents:
a) L’avaluació del sistema de govern de les entitats, l’activitat que exerceixen, els principis de valoració aplicats als efectes de solvència, els riscos assumits i els sistemes de gestió de riscos, així com l’estructura del seu capital, les seves necessitats de capital i la seva gestió.
b) La presa de les decisions pertinents en l’exercici de les facultats de supervisió.
c) El compliment de les necessitats estadístiques i el seguiment de la informació comptable.
2. Aquesta informació s’ha d’ajustar als principis següents:
a) Ha de reflectir la naturalesa, la mida i la complexitat de l’activitat de l’entitat i, en particular, els riscos inherents a aquesta activitat.
b) Ha de ser accessible, comparable i coherent en el temps, i ha de ser completa en tots els seus aspectes significatius.
c) Ha de ser pertinent, fiable i comprensible.
3. La informació quantitativa als efectes de supervisió, estadístics i comptables s’ha d’ajustar als models aprovats per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances mitjançant un comunicat tècnic.
4. La remissió ha de fer-se amb caràcter trimestral. Les entitats acollides al règim simplificat al qual es refereixen els apartats 4 i 5 de l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, estan exemptes de l’obligació establerta a l’apartat anterior, però han de remetre amb periodicitat trimestral els balanços, el compte de pèrdues i guanys i un estat de solvència de l’entitat.

Article 15 · Informe anual sobre la situació financera i de solvència

Sentències
1. L’informe sobre la situació financera i de solvència de l’entitat a què fa referència l’article 33.2.
a) de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, s’ha de presentar en el decurs del primer semestre posterior al tancament de l’exercici corresponent. Aquest informe s’ha d’ajustar a l’estructura que estableix l’apartat 2 següent i ha de contenir un resum d’acord amb el que disposa l’apartat 3 d’aquest article.
2. L’informe ha d’incloure el següent:
1. Amb relació a l’activitat i als resultats de l’entitat, l’informe anual sobre la situació financera i de solvència ha d’incloure:
a) la raó social i la forma jurídica de l’entitat;
b) la indicació dels titulars de participacions significatives de l’entitat;
c) quan l’entitat pertanyi a un grup, les dades de la posició de l’entitat dins l’estructura jurídica del grup;
d) les línies de negoci significatives de l’entitat;
e) qualsevol fet o activitat rellevant o d’altres circumstàncies importants que s’hagin materialitzat durant el període en qüestió i que hagin tingut una repercussió significativa en l’entitat;
f) informació qualitativa i quantitativa sobre els resultats de l’activitat de subscripció d’assegurances o reassegurances, tant de forma agregada com per línia de negoci, durant el període en qüestió, juntament amb una comparació respecte de la informació divulgada relativa al període anterior;
g) informació qualitativa i quantitativa sobre el rendiment de les inversions de l’entitat durant el període en qüestió, juntament amb una comparació respecte de la informació divulgada relativa al període anterior. En particular, la informació a la qual fa referència aquest paràgraf ha d’incloure almenys:1r. informació sobre els ingressos i les despeses que es derivin de les inversions;2n. informació sobre qualsevol pèrdua i guany reconegut directament en el patrimoni net;3r. informació sobre qualsevol inversió de l’entitat en titulitzacions;
h) informació sobre qualsevol altres ingressos i despeses significatives en els quals hagi incorregut l’entitat durant el període en qüestió.
2. Amb relació al sistema de govern de l’entitat, l’informe sobre la situació financera i de solvència ha d’incloure la informació següent:
a) l’estructura dels òrgans d’administració, direcció o supervisió de l’entitat, juntament amb una descripció de les seves principals competències i responsabilitats i una breu descripció de la separació de responsabilitats en el si d’aquest òrgan; addicionalment, si s’escau, la descripció de la composició i les funcions de comitès dins dels òrgans d’administració, direcció o supervisió de l’entitat;
b) qualsevol canvi significatiu en el sistema de govern que hagi tingut lloc dins del període en qüestió;
c) informació sobre la política i les pràctiques de remuneració dels membres dels òrgans d’administració, direcció o supervisió de l’entitat;
d) informació sobre operacions significatives realitzades durant el període en qüestió amb accionistes, amb persones que exerceixin una influència directa o indirecta sobre l’entitat i amb membres dels òrgans d’administració, direcció o supervisió de l’entitat;
e) una descripció de les exigències específiques de l’entitat en relació amb les qualificacions, coneixements i experiència aplicables a les persones que dirigeixin de manera efectiva l’entitat o alguns dels seus departaments o funcions; i.
f) una descripció del procés seguit per l’entitat per a l’avaluació de l’aptitud i l’honorabilitat de les persones que dirigeixin de manera efectiva l’entitat.
3. Amb relació al sistema de gestió de riscos de l’entitat, l’informe sobre la situació financera i de solvència ha de contenir la informació següent:
a) una descripció del sistema de gestió de riscos de l’entitat, que ha de comprendre les estratègies, els processos i els procediments d’informació i de com es poden identificar, mesurar, vigilar, gestionar i notificar de manera efectiva i continuada els riscos als quals de forma individual i agregada estigui o pugui està exposada l’entitat; i.
b) una descripció de com s’implementa i integra el sistema de gestió de riscos, inclosa la funció de gestió de riscos, dins l’estructura organitzativa i dels processos de presa de decisions de l’entitat.
4. Amb relació al sistema de govern corporatiu de l’entitat, l’informe sobre la situació financera i de solvència ha de contenir una descripció del sistema de control intern, de les funcions de verificació del compliment normatiu, i de l’auditoria interna i actuarial i, si s’escau, una descripció de la política d’externalització de l’entitat respecte de qualsevol dels sistemes o funcions prèviament esmentats.
5. Amb relació al perfil de risc de l’entitat, l’informe sobre la situació financera i de solvència ha de contenir, respecte dels riscos de crèdit, liquiditat, mercat i subscripció, així com respecte del risc operacional:
a) una descripció de les mesures utilitzades per a avaluar els riscos abans esmentats en el si de l’entitat; i.
b) una descripció dels riscos significatius als quals l’entitat estigui exposada, inclòs qualsevol canvi significatiu durant el període en qüestió.
6. Addicionalment, l’informe sobre la situació financera i de solvència ha de contenir una descripció de les concentracions de risc significatives a les quals estigui exposada l’entitat, així com una descripció de les tècniques utilitzades per a la reducció dels riscos en el si de l’entitat.
7. Respecte de la valoració dels actius i provisions tècniques, l’informe sobre la situació financera i de solvència ha de contenir la informació següent:
a) Respecte de la valoració dels actius, per a cada classe d’actius, ha d’incloure el valor dels actius, així com una descripció de les bases, els mètodes i les principals hipòtesis utilitzades per a la valoració als efectes de solvència.
b) Respecte de la valoració de les provisions tècniques, ha d’incloure:1r. per a cada línia de negoci, el valor de les provisions tècniques, inclòs l’import de la millor estimació i el marge de risc, així com una descripció de les bases, els mètodes i les hipòtesis utilitzades per a la seva valoració;2n. una descripció del nivell d’incertesa considerat per a la valoració de les provisions tècniques.
8. Finalment, amb relació a la gestió del capital de l’entitat, l’informe sobre la situació financera i de solvència ha de contenir la informació següent:
a) Informació sobre l’estructura, l’import i la qualitat dels fons propis al final del període en qüestió i al final del període anterior, inclosa una anàlisi dels canvis significatius en qualsevol nivell durant el període en qüestió.
b) Import admissible dels fons propis per a cobrir el capital de solvència obligatori, excepte en el cas en què l’entitat estigui sotmesa al règim simplificat de l’article 42. 4 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
c) En cas d’haver-hi qualsevol incompliment dels requisits de capital exigits per la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, informació respecte del període i de l’import màxim de cada incompliment, així com una explicació del seu origen i conseqüències, i de qualsevol mesura correctora adoptada per l’entitat.
9. L’informe sobre la situació financera i de solvència ha d’incloure un resum clar i concís que ha de ser comprensible per als prenedors i beneficiaris dels contractes d’assegurança. L’informe també ha de destacar qualsevol canvi significatiu que s’hagi produït a l’entitat.

Article 16 · Govern corporatiu

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de tenir polítiques escrites que facin referència almenys a la gestió de riscos, al control i l’auditoria interns, i, si s’escau, a l’externalització de funcions o activitats, i s’han d’assegurar de la seva aplicació.
2. Les polítiques escrites han de ser aprovades per l’òrgan d’administració de l’entitat, s’han de revisar almenys anualment i s’han d’adaptar als canvis significatius en el sistema o l’àrea corresponent. A aquests efectes, dins del primer semestre posterior al tancament de cada exercici, l’òrgan d’administració de l’entitat ha de certificar que s’ha fet la revisió i, tot seguit, ha de remetre el certificat a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
3. Dins del mateix termini establert a l’apartat anterior, l’òrgan d’administració de l’entitat ha de remetre a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances un informe explicatiu dels canvis implementats, en cas que s’hagin produït, a l’estructura organitzativa de l’entitat i de les polítiques de remuneració executades durant l’exercici precedent.

Capítol segon. Sistema de govern

Article 17 · Principis bàsics de la gestió de riscos

Sentències
1. El sistema de gestió de riscos ha de cobrir almenys les àrees següents:
a) Subscripció i constitució de reserves.
b) Gestió d’actius i passius.
c) Inversions i, en particular, instruments derivats i compromisos similars.
d) Gestió del risc de liquiditat i de concentració.
e) Gestió del risc operacional.
f) Reassegurança i altres tècniques de reducció del risc.
2. Pel que fa a la gestió d’actius i passius, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’avaluar periòdicament la sensibilitat de les seves provisions tècniques i fons propis admissibles per a les hipòtesis en què es basi l’extrapolació de l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc. Addicionalment:
a) En cas que s’apliqui l’ajust per casament, han d’avaluar periòdicament la sensibilitat de les seves provisions tècniques i fons propis admissibles per a les hipòtesis en què es basa el càlcul de l’ajust per casament, inclòs el càlcul del diferencial fonamental i el possible efecte d’una venda forçada d’actius sobre els seus fons propis admissibles; la sensibilitat de les seves provisions tècniques i fons propis admissibles per als canvis en la composició de la cartera d’actius assignats; i l’impacte de la reducció de l’ajust per casament a zero.
b) En cas que s’apliqui l’ajust per volatilitat, han d’avaluar periòdicament la sensibilitat de les seves provisions tècniques i fons propis admissibles per a les hipòtesis en què es basa el càlcul de l’ajust per volatilitat i el possible efecte d’una venda forçada d’actius en els seus fons propis admissibles; l’impacte de la reducció de l’ajust per volatilitat a zero.
3. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de presentar les avaluacions esmentades anualment a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. Quan la reducció a zero de l’ajust per volatilitat doni lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori, l’entitat també ha de presentar una anàlisi de les mesures que podria aplicar en aquesta situació per restablir el nivell de fons propis admissibles corresponent a la cobertura del capital de solvència obligatori o per reduir el seu perfil de risc, amb la finalitat de cobrir el capital de solvència obligatori.
4. Quan s’apliqui l’ajust per volatilitat, la política escrita en matèria de gestió de riscos ha d’incloure una política sobre els criteris per a l’aplicació de l’ajust per volatilitat.

Article 18 · Auditoria interna

Sentències
1. La funció d’auditoria interna pot ser desenvolupada per un òrgan ad hoc que sigui responsable únicament d’aquesta funció.
2. De manera alternativa, les entitats poden acordar que la funció sigui assumida per qualsevol altre òrgan de l’entitat, sempre que se’n pugui acreditar la separació i independència respecte del desenvolupament de les funcions operatives.

Article 19 · Funció actuarial

Sentències
1. La funció actuarial ha de fer-se càrrec de les tasques següents:
a) Coordinar el càlcul de les provisions tècniques.
b) Cerciorar-se de l’adequació de les metodologies i els models subjacents utilitzats, així com de les hipòtesis utilitzades en el càlcul de les provisions tècniques.
c) Avaluar la suficiència i la qualitat de les dades utilitzades en el càlcul de les provisions tècniques.
d) Comparar el càlcul de les millors estimacions amb l’experiència anterior.
e) Informar l’òrgan d’administració sobre la fiabilitat i l’adequació del càlcul de les provisions tècniques.
f) Supervisar el càlcul de les provisions tècniques en els supòsits en què, en no disposar de dades suficients i de la qualitat adequada, s’utilitzin aproximacions, inclosos enfocaments cas per cas, en relació amb el càlcul de la millor estimació de les provisions tècniques.
g) Pronunciar-se sobre la política general de subscripció.
h) Pronunciar-se sobre l’adequació dels acords de reassegurança.
i) Contribuir a l’aplicació efectiva del sistema de gestió de riscos, en particular, pel que fa a la modelització del risc en què es basa el càlcul dels requeriments de capital, l’avaluació interna de riscos i solvència.
2. Les delegacions queden dispensades del desenvolupament de la funció actuarial, de la qual s’ha de fer càrrec l’entitat de què depenguin.

Article 20 · Funció de verificació del compliment normatiu

Sentències
1. La funció de verificació del compliment normatiu de les entitats exigeix l’establiment de la política i del pla de verificació del compliment normatiu. La política de verificació del compliment normatiu ha de definir les responsabilitats, les competències i els deures d’informació propis de la funció de verificació del compliment normatiu. El pla de verificació del compliment normatiu ha d’establir les activitats previstes de la funció de verificació del compliment normatiu, que han de tenir en compte totes les àrees d’activitat pertinents a les entitats asseguradores i reasseguradores i la seva exposició al risc d’incompliment.
2. Les obligacions de la funció de verificació del compliment normatiu han d’incloure l’avaluació de la idoneïtat de les mesures adoptades per l’entitat per a evitar qualsevol incompliment.

Article 21 · Avaluació interna i gestió de riscos i de solvència

Sentències
1. L’avaluació interna de riscos i solvència que han de fer les entitats asseguradores i reasseguradores com a part del seu sistema de gestió de riscos ha d’incloure, com a mínim, el següent:
a) Les necessitats globals de solvència tenint en compte el perfil de risc específic, els límits de tolerància de risc aprovats i l’estratègia de negoci de l’entitat. A aquest efecte, l’entitat ha d’implantar processos proporcionats a la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos inherents a la seva activitat i que li permetin determinar i avaluar adequadament els riscos als quals s’enfronta a curt i llarg termini, i als quals està o podria estar exposada. L’entitat ha d’estar en condicions d’explicar els mètodes utilitzats en aquesta avaluació.
b) El compliment continu dels requeriments de capital i dels requisits en matèria de provisions tècniques.
c) L’anàlisi sobre si el perfil de risc de l’entitat s’aparta i, en quina mesura, de les hipòtesis en què es basa el càlcul de capital de solvència obligatori mitjançant la fórmula estàndard, o mitjançant el seu model intern complet o parcial.
2. Quan l’entitat apliqui l’ajust de casament o l’ajust de volatilitat també ha de fer l’avaluació del compliment dels requisits de capital referit, tant tenint en compte aquestes adaptacions i mesures transitòries com sense tenir-les en compte.
3. L’entitat ha de presentar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances l’informe amb els resultats de l’avaluació durant el primer semestre posterior al tancament de l’exercici un cop sigui aprovat i subscrit per l’òrgan d’administració quan es tracti de l’avaluació ordinària, i dins dels 30 dies següents al canvi significatiu del perfil de risc comptant des del moment en què l’entitat tingui constància d’aquest fet.

Capítol tercer. Normes sobre provisions tècniques

Article 22

Sentències

A l’efecte de calcular la millor estimació i el marge del risc de les provisions tècniques, les entitats asseguradores i reasseguradores han de reconèixer una obligació d’assegurança o reassegurança en la primera de les dates següents: la data en què l’entitat s’adhereixi al contracte que generi l’obligació o la data en què comenci la cobertura d’assegurança o reassegurança. Les entitats asseguradores i reasseguradores només reconeixen les obligacions compreses dins dels límits del contracte. Les entitats asseguradores i reasseguradores només poden donar de baixa en els comptes una obligació d’assegurança o reassegurança quan aquesta s’extingeixi, se satisfaci, es cancel·li o expiri.

Article 23 · Límits d’un contracte d’assegurança o reassegurança

Sentències
1. Els límits d’un contracte d’assegurança o reassegurança es defineixen d’acord amb els apartats 2 a 7 que es disposen a continuació.
2. Totes les obligacions que es derivin del contracte, incloses les corresponents al dret unilateral de l’entitat asseguradora o reasseguradora a renovar o ampliar els límits del contracte i les corresponents a primes pagades, formen part del contracte llevat que s’estipuli el contrari en els apartats 3 a 6 següents.
3. Les obligacions connexes a la cobertura d’assegurança o reassegurança proporcionada per l’entitat després de qualsevol de les dates següents no formen part del contracte, llevat que l’entitat pugui obligar el prenedor de l’assegurança a pagar la prima que correspongui a aquestes obligacions:
a) la data futura en què l’entitat asseguradora o reasseguradora tingui el dret unilateral a cancel·lar el contracte;
b) la data futura en què l’entitat asseguradora o reasseguradora tingui el dret unilateral a rebutjar primes pagades en virtut del contracte;
c) la data futura en què l’entitat asseguradora o reasseguradora tingui el dret unilateral a modificar les primes o les prestacions que s’han de satisfer en virtut del contracte de manera que les primes reflecteixin plenament els riscos. Quan una entitat asseguradora o reasseguradora tingui el dret unilateral a modificar en una data futura les primes o prestacions d’una cartera d’obligacions d’assegurança o reassegurança de manera que les primes de la cartera reflecteixin plenament els riscos que aquesta cobreix, es considera d’aplicació l’anterior lletra c). No obstant això, en el cas d’obligacions d’assegurança de vida, quan a l’inici del contracte s’efectuï una avaluació de risc individual de les obligacions relacionades amb la persona assegurada i aquesta avaluació no pugui repetir-se abans de modificar-se les primes o les prestacions, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’avaluar en el marc del contracte si les primes reflecteixen plenament el risc a l’efecte de la lletra c) anterior. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’ignorar les restriccions del dret unilateral a què es refereixen les lletres a), b) i c) d’aquest apartat, i les limitacions de modificació de les primes o les prestacions que no tinguin efectes apreciables sobre els aspectes econòmics del contracte.
4. Quan l’entitat asseguradora o reasseguradora tingui el dret unilateral a què es refereix l’apartat 3 anterior, en relació només amb una part del contracte, s’han d’aplicar a aquesta part els mateixos principis que s’estableixen en l’apartat 3.
5. Qualsevol obligació que no correspongui a primes ja pagades es considera que no pertany a un contracte d’assegurances o reassegurança, llevat que l’entitat pugui obligar el prenedor de l’assegurança a pagar la prima futura i sempre que es compleixin les condicions següents:
a) que el contracte no estableixi una indemnització per un succés incert especificat que afecti adversament la persona assegurada; i.
b) que el contracte no inclogui una garantia financera de les prestacions.
6. Quan un contracte d’assegurança o reassegurança pugui dividir-se en dues parts i una d’aquestes parts s’ajusti al que disposen les lletres a) i b) de l’apartat 5, qualsevol obligació no relacionada amb les primes d’aquesta part ja pagades s’ha de considerar que no pertany al contracte, llevat que l’entitat pugui obligar el prenedor de l’assegurança a pagar la prima futura d’aquesta part.
7. Als efectes de l’apartat 3, les entitats asseguradores i reasseguradores només consideren que les primes reflecteixen plenament els riscos coberts per una cartera d’obligacions d’assegurança o reassegurança quan en cap cas l’import de les prestacions i les despeses que s’hagin de satisfer en virtut de la cartera superi l’import de les primes pagadores en virtut de la cartera.

Article 24 · Càlcul de les provisions tècniques: regles generals

Sentències
1. El valor de les provisions tècniques que preveu l’article 40 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, és igual a la suma de la millor estimació i d’un marge de risc, i tots dos s’han de calcular d’acord amb el que preveuen els apartats següents.
2. La millor estimació s’ha de correspondre amb la mitjana dels fluxos de caixa futurs ponderada per la seva probabilitat, tenint en compte el valor temporal dels diners mitjançant l’aplicació de l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc, és a dir, el valor actual esperat dels fluxos de caixa futurs.
3. El càlcul de la millor estimació s’ha de basar en informació actualitzada i fiable i en hipòtesis realistes i s’ha de fer d’acord amb mètodes actuarials i estadístics que siguin suficients, aplicables i pertinents.
4. La projecció de fluxos de caixa utilitzada en el càlcul de la millor estimació ha de tenir en compte la totalitat de les entrades i sortides de caixa necessàries per liquidar les obligacions d’assegurança i reassegurança durant tot el seu període de vigència, d’acord amb el que preveu l’article 41.
a) d’aquest Reglament.
5. La millor estimació s’ha de calcular en termes bruts, sense deduir els imports recuperables procedents dels contractes de reassegurança i, si s’escau, de les entitats amb comesa especial.
6. El marge de risc ha de ser tal que es garanteixi que el valor de les provisions tècniques sigui equivalent a l’import que les entitats asseguradores i reasseguradores previsiblement exigirien per poder assumir i complir les obligacions d’assegurança i reassegurança. El marge de risc es calcula d’acord amb la fórmula inclosa en l’article 42.1 d’aquest Reglament.
7. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de calcular la millor estimació i el marge de risc per separat. No obstant això, quan els fluxos de caixa futurs associats a les obligacions d’assegurança o reassegurança es puguin replicar amb fiabilitat utilitzant instruments financers per als quals hi hagi un valor de mercat fiable, el valor de les provisions tècniques associades amb aquests fluxos de caixa futurs s’ha de determinar a partir del valor de mercat dels instruments financers esmentats. En aquest cas, no és necessari calcular per separat la millor estimació i el marge de risc. En el supòsit que les entitats asseguradores i reasseguradores calculin la millor estimació i el marge de risc per separat, el marge de risc ha de ser igual al cost de finançar el capital de solvència obligatori exigible per assumir les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el seu període de vigència.
8. La fiabilitat a què fa referència l’apartat anterior s’ha d’avaluar d’acord amb les lletres a) i b) d’aquest apartat; i en cas que es compleixin les provisions de l’apartat anterior i del present, les provisions tècniques s’han de valorar com un tot d’acord amb la lletra c) d’aquest mateix apartat.
a) La replicació dels fluxos de caixa es considera fiable quan aquests fluxos de caixa es repliquin pel que fa a l’import i al moment d’ocurrència en relació amb els riscos subjacents a aquests fluxos de caixa i en tots els escenaris possibles. Els següents fluxos de caixa associats a obligacions d’assegurança o reassegurança no poden replicar-se amb fiabilitat:1r. fluxos de caixa associats a obligacions d’assegurança o reassegurança que depenguin de la probabilitat que els prenedors d’assegurances exerceixin les opcions contractuals, incloses les relatives a la caiguda i el rescat;2n. fluxos de caixa associats a obligacions d’assegurança o reassegurança que depenguin del nivell, la tendència o la volatilitat de les taxes de mortalitat, invalidesa, malaltia i morbiditat; i3r. totes les despeses en què s’incorri a causa de l’administració de les obligacions d’assegurança i reassegurança.
b) Els instruments financers es consideren instruments financers respecte dels quals pot observar-se un valor de mercat fiable quan es negociïn en un mercat actiu, profund, líquid i transparent. En cas que s’utilitzin els preus de cotització en el mercat, la seva utilització s’ha de basar en els criteris relatius als mercats actius establerts en les normes internacionals de comptabilitat.
c) Les entitats asseguradores i reasseguradores determinen el valor de les provisions tècniques a partir del preu de mercat dels instruments financers utilitzats en la replicació.
9. La taxa de cost del capital ha de ser igual al tipus addicional, per sobre del tipus d’interès sense risc pertinent, que hauria de satisfer una entitat asseguradora o reasseguradora per mantenir un import de fons propis admissibles igual al capital de solvència obligatori exigible per assumir les obligacions d’assegurança i de reassegurança durant el seu període de vigència. Aquesta taxa ha de ser la mateixa per a totes les entitats asseguradores i reasseguradores i s’ha de revisar periòdicament mitjançant una resolució de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Article 25

Sentències
1. En el càlcul de les provisions tècniques, les entitats asseguradores i reasseguradores han de tenir en compte:
a) Totes les despeses que tindran per complir les obligacions d’assegurança i reassegurança.
b) La inflació, inclosa la corresponent a les despeses i als sinistres.
c) Tots els pagaments futurs als prenedors i beneficiaris d’assegurances, incloses les participacions en beneficis discrecionals futurs, que l’entitat asseguradora o reasseguradora tingui previst fer, amb independència que aquests pagaments estiguin garantits per contracte.
d) El valor de les garanties financeres i de les possibles opcions contractuals incloses en els contractes d’assegurança i de reassegurança. Qualsevol hipòtesi aplicada respecte a la probabilitat que els prenedors d’assegurança exerceixin les opcions contractuals, incloses les relatives a la resolució i el rescat, ha de ser realista i s’ha de basar en informació actual i fiable. Les hipòtesis han de considerar, de manera explícita o implícita, la influència que futurs canvis en les condicions financeres o d’un altre tipus puguin tenir sobre l’exercici d’aquestes opcions.
2. En els contractes en què el valor de rescat s’hagi establert en funció de la provisió d’assegurances de vida que li corresponen, s’entén que l’import d’aquesta és, a l’efecte de determinar el valor de rescat, el resultat d’aplicar les bases tècniques utilitzades per al càlcul de la prima.

Article 26 · Futures decisions de gestió

Sentències
1. Amb relació a les hipòtesis a què fa referència l’article 40 de la Llei 12/2017, respecte de les hipòtesis sobre futures decisions de gestió, aquestes només es consideren realistes quan compleixin tots els requisits següents:
a) que les hipòtesis sobre futures decisions de gestió es determinin d’una manera objectiva;
b) que les hipotètiques futures decisions de gestió siguin coherents amb les estratègies i les pràctiques comercials actuals de l’entitat asseguradora o reasseguradora, inclòs l’ús de tècniques de reducció del risc, i que quan hi hagi proves suficients que constatin que l’entitat modificarà les seves pràctiques o estratègies, les hipotètiques futures decisions de gestió siguin coherents amb les estratègies o pràctiques modificades;
c) que les hipotètiques futures decisions de gestió siguin coherents entre si;
d) que les hipotètiques futures decisions de gestió no siguin contràries a les seves obligacions davant els prenedors i beneficiaris d’assegurances ni als requisits legals aplicables a l’entitat asseguradora o reasseguradora; i.
e) que les hipotètiques futures decisions de gestió tinguin en compte qualsevol indicació pública de l’entitat asseguradora o reasseguradora pel que fa a les decisions que prevegi o no prendre.
2. Les hipòtesis sobre futures decisions de gestió han de ser realistes i han d’incloure tot el següent:
a) una comparació entre les hipotètiques futures decisions de gestió i les decisions de gestió prèviament preses per l’entitat asseguradora o reasseguradora;
b) una comparació de les futures decisions de gestió que s’hagin tingut en compte en els càlculs actuals i els anteriors de la millor estimació; i.
c) una avaluació dels efectes sobre el valor de les provisions tècniques d’una modificació de les hipòtesis sobre futures decisions de gestió.
3. Tenint en compte tot l’anterior, les entitats asseguradores o reasseguradores han d’establir un pla integral de futures decisions de gestió, que ha de ser aprovat per l’òrgan d’administració de l’entitat asseguradora o reasseguradora i ha de preveure tot el següent:
a) La identificació de futures decisions de gestió que siguin pertinents per a la valoració de les provisions tècniques.
b) La identificació de les circumstàncies específiques en què l’entitat asseguradora o reasseguradora esperaria raonablement portar a efecte cadascuna de les futures decisions de gestió previstes en la lletra anterior.
c) La identificació de les circumstàncies específiques en què l’entitat asseguradora o reasseguradora podria no trobar-se en condicions de portar a efecte cadascuna de les futures decisions de gestió previstes en la lletra a) anterior, i una descripció de la manera en què es prendrien en consideració aquestes circumstàncies en el càlcul de les provisions tècniques;
d) Una descripció de qualsevol treball en curs necessari per garantir que l’entitat asseguradora o reasseguradora estigui en condicions de portar a efecte cadascuna de les futures decisions de gestió previstes en la lletra a);
e) Una descripció de la manera en què han reflectit les futures decisions de gestió previstes en la lletra a) en el càlcul de la millor estimació.
f) Una descripció dels procediments d’informació interns aplicables a les futures decisions de gestió previstes en la lletra a) i que s’hagin tingut en compte en el càlcul de la millor estimació.
4. Les hipòtesis sobre futures decisions de gestió han de tenir en compte el temps necessari per a la seva posada en pràctica i qualsevol despesa que ocasionin.

Article 27 · Futures prestacions discrecionals

Sentències
1. Si les futures prestacions discrecionals depenen dels actius que mantingui l’entitat asseguradora o reasseguradora, les entitats han de basar el càlcul de la millor estimació en els actius que mantinguin actualment les entitats asseguradores i reasseguradores i han d’elaborar hipòtesis sobre futurs canvis en la seva assignació d’actius de conformitat amb el que disposa l’article anterior.
2. Les hipòtesis sobre els futurs rendiments dels actius han de ser coherents amb la pertinent estructura temporal de tipus d’interès sense risc, que ha d’incloure, quan escaigui, un ajust per casament, un ajust per volatilitat o una mesura transitòria sobre el tipus d’interès sense risc, així com amb la valoració dels actius de conformitat amb l’article 40 de la Llei 12/2017.
3. En calcular les provisions tècniques, les entitats asseguradores i reasseguradores han de determinar per separat el valor de les futures prestacions discrecionals.

Article 28 · Comportament del prenedor d’assegurances

Sentències
1. En el càlcul de les provisions tècniques, a l’hora de determinar la probabilitat que els prenedors d’assegurances exerceixin les opcions contractuals, incloses les relatives a la caiguda i al rescat, les entitats asseguradores i reasseguradores han de dur a terme una anàlisi del comportament passat dels prenedors d’assegurances i una avaluació prospectiva del comportament que s’espera d’ells, tenint en compte tot el següent:
a) la mesura en què hagi resultat i resulti beneficiós l’exercici de les opcions per als prenedors d’assegurances, tenint en compte les circumstàncies en el moment d’exercir l’opció;
b) la influència de les condicions econòmiques passades i futures;
c) l’impacte de les decisions de gestió passades i futures; i.
d) qualsevol altra circumstància susceptible d’influir en les decisions dels prenedors d’assegurances quant a l’exercici o no de l’opció.
2. La probabilitat a què fa referència l’apartat primer d’aquest article només es considera independent dels elements esmentats en les lletres a) a d) quan hi hagi proves empíriques en suport d’aquesta hipòtesi.

Article 29 · Fiabilitat de la informació

Sentències

La informació només es considera fiable als efectes de l’article 40 de la Llei 12/2017 quan les entitats asseguradores i reasseguradores disposin de proves que acreditin la fiabilitat de la informació, tenint en compte la coherència i l’objectivitat d’aquesta informació, la fiabilitat de la font d’informació i la transparència de com s’ha generat i tractat.

Article 30 · Segmentació de les obligacions per grups homogenis

Sentències
1. En el càlcul de les provisions tècniques, les entitats asseguradores i reasseguradores han de segmentar les seves obligacions d’assegurança i reassegurança en grups de risc homogenis i, com a mínim, per línies de negoci.
2. Les línies de negoci a què fa referència l’apartat anterior són les previstes a l’annex I d’aquest Reglament.
3. L’assignació d’una obligació d’assegurança o reassegurança a una línia de negoci ha de reflectir la naturalesa dels riscos connexos a l’obligació. La forma jurídica de l’obligació no determina necessàriament la naturalesa del risc.
4. Sempre que la base tècnica sigui coherent amb la naturalesa dels riscos connexos a l’obligació, les obligacions d’assegurança de malaltia que s’exerceixin sobre bases tècniques similars a les de l’assegurança de vida s’han d’assignar a les línies de negoci de vida; i les obligacions d’assegurança de malaltia que s’exerceixin sobre bases tècniques similars a les de l’assegurança diferent de la de vida, s’han d’assignar a les línies de negoci d’assegurança diferent de vida.
5. Quan les obligacions d’assegurança que es derivin de les operacions previstes en els apartats 3.c), 3.
d) i 3.
e) de la disposició addicional primera de la Llei 12/2017, no es puguin assignar clarament a les línies de negoci previstes en l’annex I d’aquest Reglament, s’han d’incloure en la línia de negoci 32 prevista en aquest annex I.
6. Quan un contracte d’assegurança o reassegurança cobreixi riscos d’assegurança tant de vida com diferent de la de vida, les obligacions d’assegurança o reassegurança s’han de dividir entre la seva part de vida i la seva part diferent de vida.
7. Quan un contracte d’assegurança o de reassegurança cobreixi riscos de diverses línies de negoci previstes a l’annex I d’aquest Reglament, les obligacions d’assegurança i reassegurança s’han de dividir, si és possible, en les línies de negoci oportunes.
8. Quan un contracte d’assegurança o reassegurança inclogui obligacions d’assegurança o reassegurança de malaltia i altres obligacions d’assegurança o reassegurança, aquestes obligacions s’han de dividir en la mesura que sigui possible.

Article 31

Sentències
1. Els imports recuperables per raó de reassegurança cedida es poden computar entre els actius de l’entitat asseguradora o reasseguradora. Aquests imports s’han de valorar d’acord amb el que es disposa per a les provisions tècniques per assegurança directa i reassegurança acceptada, amb les normes específiques següents:
a) Els imports recuperables dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial s’han de calcular de forma coherent amb els límits dels contractes d’assegurança o reassegurança als quals corresponen aquests imports.
b) S’ha de tenir en compte la diferència temporal entre els recobraments i els pagaments directes.
c) A l’efecte de calcular els imports recuperables dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial, els fluxos de caixa només han d’incloure els pagaments en relació amb la indemnització de successos assegurats i sinistres no liquidats. Els pagaments en relació amb altres successos o sinistres liquidats s’han de comptabilitzar al marge dels imports recuperables dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial i d’altres elements de les provisions tècniques. Quan s’hagi constituït un dipòsit per als fluxos de caixa, els imports recuperables s’han d’ajustar en conseqüència per a evitar una doble comptabilitat dels actius i passius vinculats al dipòsit.
d) El resultat del càlcul s’ha d’ajustar per tenir en compte les pèrdues esperades per incompliment de la contrapart.
e) Els imports recuperables dels contractes de reassegurança i entitats amb comesa especial pel que fa a les obligacions d’assegurança diferent de la de vida es calculen per separat en relació amb les provisions per a primes i les provisions per a sinistres pendents de la manera següent:1r. els fluxos de caixa vinculats a les provisions per a sinistres pendents han d’incloure les indemnitzacions connexes als sinistres comptabilitzats en les provisions brutes per sinistres pendents de l’entitat asseguradora o reasseguradora que cedeix els riscos; i2n. els fluxos de caixa vinculats a les provisions per a primes han d’incloure tots els altres pagaments.
f) Si els fluxos de caixa procedents d’entitats amb comesa especial i destinats a l’entitat asseguradora o reasseguradora no depenen directament de les reclamacions contra l’entitat asseguradora o reasseguradora que cedeix els riscos, els imports recuperables d’aquestes entitats amb comesa especial respecte a reclamacions futures només es tenen en compte en la mesura que pugui verificar-se de forma prudent, fiable i objectiva que la manca de correspondència estructural entre reclamacions i imports recuperables no és significativa.
2. El que disposa l’apartat anterior és aplicable als imports recuperables derivats d’operacions que tinguin efectes similars a la reassegurança, efectuades per l’entitat asseguradora o reasseguradora a través d’entitats de comesa especial.

Article 32 · Ajust per impagament de la contrapart

Sentències
1. Els ajustos per tenir en compte les pèrdues esperades per impagament d’una contrapart a què fa referència la lletra d) de l’article anterior, s’han de calcular per separat de la resta dels imports recuperables.
2. L’ajust per tenir en compte les pèrdues esperades per impagament d’una contrapart s’ha de calcular com el valor actual esperat de la variació dels fluxos de caixa subjacents als imports recuperables d’aquesta contrapart que es produiria si la contrapart incorregués en impagament, fins i tot com a resultat d’insolvència o litigis, en un moment determinat. Amb aquesta finalitat, la variació dels fluxos de caixa no té en compte l’efecte de cap tècnica de reducció del risc que redueixi el risc de crèdit de la contrapart, diferent de les tècniques basades en garanties reals. Les tècniques de reducció del risc que no es tinguin en compte s’han de reconèixer per separat, sense incrementar l’import recuperable dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial.
3. El càlcul a què es refereix l’apartat anterior ha de tenir en compte possibles casos d’impagament durant la vigència del contracte o l’acord de reassegurança amb l’entitat amb comesa especial, així com la variació al llarg del temps, si s’escau, de la probabilitat d’impagament i la forma d’aquesta variació. El càlcul s’ha d’efectuar per separat respecte a cada contrapart i cada línia de negoci. En el cas d’assegurances diferents de les de vida, també s’ha d’efectuar per separat pel que fa a les provisions per a primes i les provisions per a sinistres.
4. L’estimació de la pèrdua mitjana resultant de l’impagament d’una contrapart no ha de ser inferior al 50% dels imports recuperables, excloent l’ajust previst en l’apartat 1, llevat que hi hagi una base fiable per a una altra estimació.
5. La probabilitat d’impagament d’una entitat amb comesa especial s’ha de calcular sobre la base del risc de crèdit inherent als actius que mantingui l’entitat amb comesa especial.

Article 33 · Qualitat de les dades utilitzades en el càlcul de les provisions tècniques

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’aplicar els processos i procediments interns necessaris per garantir l’adequació, la integritat i l’exactitud de les dades utilitzades en el càlcul de les provisions tècniques, i també per garantir que les hipòtesis en què es basi el càlcul es comparin periòdicament amb l’experiència.
2. Quan la comparació posi de manifest una desviació sistemàtica entre l’experiència i els càlculs fets, l’entitat ha d’efectuar els ajustos necessaris en els mètodes actuarials o en les hipòtesis utilitzades.
3. Sense perjudici del que disposen els dos apartats anteriors, les dades utilitzades en el càlcul de les provisions tècniques han de complir els requisits següents:
a) que les dades incloguin informació històrica suficient com per avaluar les característiques dels riscos subjacents i identificar tendències en els riscos;
b) que les dades estiguin disponibles respecte de cada grup de risc homogeni pertinent que s’utilitzi en el càlcul de les provisions tècniques, i que cap dada pertinent s’exclogui del càlcul de les provisions tècniques sense que aquesta exclusió estigui degudament justificada;
c) que les dades no continguin errors significatius;
d) que les dades de diferents períodes utilitzats per a una mateixa estimació siguin coherents;
e) que les dades es registrin de forma oportuna i coherent en el temps;
f) que l’import i la naturalesa de les dades garanteixin que les estimacions realitzades en el càlcul de les provisions tècniques sobre la base de les mateixes dades no incloguin un error d’estimació significativa;
g) que les dades siguin coherents amb les hipòtesis en què es basen les tècniques actuarials i estadístiques que se’ls apliquin en calcular les provisions tècniques;
h) que les dades reflecteixin adequadament els riscos als quals estigui exposada l’entitat asseguradora o reasseguradora en relació amb les seves obligacions d’assegurança i reassegurança;
i) que les entitats asseguradores i reasseguradores coneguin l’origen de les dades utilitzades i les hipòtesis o mètodes utilitzats en el seu tractament;
j) que les dades s’hagin recopilat, tractat i aplicat de forma transparent i estructurat sobre la base d’un procés documentat que inclogui:1r. la definició dels criteris aplicables pel que fa a la qualitat de les dades i una avaluació d’aquesta qualitat, amb inclusió de normes qualitatives i quantitatives específiques per a diferents sèries de dades;2n. la utilització i l’establiment de les hipòtesis utilitzades en la recopilació, el tractament i l’aplicació de dades; i3r. el procés d’actualització de dades, així com la freqüència de les actualitzacions i les circumstàncies que determinen actualitzacions addicionals;
k) que les entitats asseguradores o reasseguradores garanteixin que les seves dades s’utilitzen de forma coherent en el temps per calcular les provisions tècniques. Als efectes del que es disposa en aquest apartat, es considera que un error d’estimació en el càlcul de les provisions tècniques és significatiu quan pugui influir en la presa de decisions o el criteri dels usuaris del resultat del càlcul, inclosa l’autoritat de supervisió.
4. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden utilitzar dades procedents d’una font externa, sempre que, a més de satisfer els requisits disposats en els apartats anteriors d’aquest article, compleixin tots els següents:
a) que les entitats asseguradores o reasseguradores puguin demostrar que l’ús d’aquestes dades és més adequat que l’ús de dades que estiguin disponibles a través d’una font interna;
b) que les entitats asseguradores o reasseguradores coneguin l’origen d’aquestes dades i les hipòtesis o mètodes utilitzats en el seu tractament;
c) que les entitats asseguradores o reasseguradores identifiquin qualsevol tendència en aquestes dades i la variació, al llarg del temps o entre unes dades i unes altres, de les hipòtesis o mètodes en l’ús d’aquestes dades; i.
d) que les entitats asseguradores o reasseguradores puguin demostrar que les hipòtesis i els mètodes a què es refereixen les lletres b) i c) anteriors reflecteixen les característiques de la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança de l’entitat asseguradora o reasseguradora.
5. En cas que les dades no s’ajustin al que disposa l’apartat anterior, les entitats asseguradores i reasseguradores han de documentar adequadament les seves limitacions, indicant si solucionen aquestes limitacions i incloent, si s’escau, una descripció de la forma de solucionar-les, així com l’òrgan o òrgans dins l’entitat asseguradora o reasseguradora responsable d’aquesta tasca.

Article 34 · Ús d’aproximacions en el càlcul de provisions tècniques

Sentències
1. Quan en circumstàncies específiques, les entitats asseguradores i reasseguradores no disposin de dades suficients de qualitat adequada per aplicar un mètode actuarial fiable a un conjunt o a un subconjunt de les seves obligacions d’assegurança o de reassegurança, o als imports recuperables procedents dels contractes de reassegurança o a les entitats amb comesa especial, es poden utilitzar aproximacions, inclosos mètodes cas a cas, per al càlcul de la millor estimació.
2. Per a l’ús d’aproximacions en el càlcul de la millor estimació s’han de complir els requisits següents:
a) que la insuficiència de les dades no es degui a processos i procediments interns inadequats pel que fa a la recopilació, l’emmagatzematge o la validació de les dades utilitzades per valorar les provisions tècniques;
b) que la insuficiència de les dades no pugui esmenar-se mitjançant el recurs a dades externes; i.
c) que no resulti viable per a l’entitat ajustar les dades per a esmenar la insuficiència.
3. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot concretar mitjançant un comunicat tècnic les circumstàncies específiques i les aproximacions a què es refereix l’apartat anterior.

Article 35 · Estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc

Sentències
1. L’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc ha de ser la que publiqui per a cada divisa l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació. La determinació s’ha de basar en la informació procedent dels instruments financers rellevants i ha de ser coherent amb aquesta. S’han de tenir en compte els instruments financers rellevants corresponents a venciments per als quals els mercats d’aquests instruments financers, així com de bons i obligacions, siguin profunds, líquids i transparents.
2. Pel que fa a cada moneda i venciment, els tipus d’interès sense risc s’obtenen sobre la base dels tipus de les permutes dels tipus d’interès de la moneda en qüestió, ajustats en funció del risc de crèdit.
3. Amb relació a cada moneda, per als venciments respecte dels quals no estiguin disponibles els tipus de les permutes de tipus d’interès aplicats en mercats financers profunds, líquids i transparents, s’han d’utilitzar per tal d’obtenir els tipus d’interès sense risc, els tipus dels bons de l’Estat emesos en la moneda en qüestió, amb ajustos per tenir en compte el corresponent risc de crèdit, sempre que els bons de l’Estat estiguin disponibles en mercats financers profunds, líquids i transparents.
4. L’ajust per risc de crèdit al qual es fa referència en els apartats anteriors, s’ha de determinar d’una manera transparent, prudent, fiable i objectiva, que sigui coherent amb el temps. L’ajust es determina a partir de la diferència entre els tipus que incorporin el risc de crèdit reflectit en el tipus variable de les permutes de tipus d’interès i el tipus de les permutes d’índexs a un dia del mateix venciment, quan tots dos estiguin disponibles a mercats financers, profunds, líquids i transparents. El càlcul de l’ajust s’ha de basar en el 50% de la mitjana de la diferència durant un període d’un any. L’ajust no pot ser en cap cas inferior a 10 punts bàsics ni pot ser superior a 35 punts bàsics.
5. Respecte als venciments amb mercats d’instruments financers rellevants o per a bons i obligacions que no siguin profunds, líquids i transparents, s’ha d’extrapolar l’estructura temporal pertinent dels tipus d’interès sense risc. La part extrapolada de l’estructura temporal pertinent dels tipus d’interès sense risc s’ha de basar en tipus d’interès futurs que convergeixin progressivament des d’un o una sèrie de tipus futurs relatius als venciments més llargs per als quals els instruments financers rellevants i bons i obligacions es puguin observar en un mercat profund, líquid i transparent fins a un tipus d’interès futur últim.

Article 36

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden aplicar un ajust per casament a l’estructura temporal pertinent dels tipus d’interès sense risc per calcular la millor estimació d’una cartera d’obligacions d’assegurança o reassegurança de vida, incloses les prestacions en forma de renda procedents de contractes d’assegurança o reassegurança diferents de l’assegurança de vida, el qual està condicionat a l’aprovació prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, quan es compleixin les condicions següents:
a) L’entitat asseguradora o reasseguradora ha assignat una cartera d’actius, composta per bons i obligacions i altres actius amb unes característiques similars de fluxos de caixa, per cobrir la millor estimació de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança, i manté aquesta assignació durant tota la vida de les obligacions, excepte per mantenir la replicació dels fluxos de caixa esperats entre els actius i els passius quan aquests fluxos de caixa hagin canviat de manera substancial.
b) La cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança a la qual s’aplica l’ajust per casament i la cartera d’actius assignada estan identificades, organitzades i gestionades per separat respecte d’altres activitats de les entitats, i la cartera d’actius assignada no es pot utilitzar per cobrir pèrdues derivades d’altres activitats de les entitats.
c) Els fluxos de caixa esperats de la cartera d’actius assignada repliquen cadascun dels fluxos de caixa esperats de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança en la mateixa moneda i cap falta de correspondència dona lloc a riscos materials en relació amb els riscos inherents a les activitats d’assegurances a les quals s’aplica un ajust per casament.
d) En els contractes en què es basa la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança no es tenen en compte les primes futures.
e) Els únics riscos de subscripció vinculats a la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança són els riscos de longevitat, de despeses, de revisió i de mortalitat.
f) Si el risc de subscripció vinculat a la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança inclou la mortalitat, la millor estimació d’aquesta cartera no augmenta en més d’un 5% en el cas d’un impacte del risc de mortalitat, definit com la concurrència de les situacions següents: 1) un increment instantani i permanent del 15% de les taxes de mortalitat utilitzades per calcular la millor estimació; i 2) un increment instantani de 0,15 punts percentuals en les taxes de mortalitat (expressades en percentatge.
s) que s’utilitzin per calcular les provisions tècniques amb la finalitat de reflectir el nivell de mortalitat en els dotze mesos següents.
g) Els contractes en què es basen les obligacions d’assegurança o de reassegurança no inclouen cap opció per al prenedor de l’assegurança o inclouen únicament l’opció del rescat de l’assegurança quan el valor d’aquest rescat no excedeixi el valor dels actius (determinat d’acord amb l’article 40.2 de la Llei 12/2017) assignats a les obligacions d’assegurança o de reassegurança en el moment en què s’exerceix l’opció de rescat esmentada.
h) Els fluxos de caixa de la cartera d’actius assignada són fixos i no poden ser modificats pels emissors dels actius ni per tercers.
i) Les obligacions d’assegurança o de reassegurança d’un contracte d’assegurança o de reassegurança no es divideixen en diverses parts quan formen la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança als efectes d’aquest apartat.
2. No obstant el que disposa la precedent lletra h), les entitats asseguradores o reasseguradores poden utilitzar actius els fluxos de caixa dels quals siguin fixos, excepte per la seva dependència de la inflació, sempre que aquests actius repliquin els fluxos de caixa de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança que depenguin de la inflació.
3. En cas que els emissors o tercers tinguin dret a modificar els fluxos de caixa d’un actiu de manera que l’inversor rebi una compensació suficient que li permeti obtenir els mateixos fluxos de caixa mitjançant la reinversió en actius d’una qualitat creditícia equivalent o superior, el dret a modificar els fluxos de caixa no impedeix que l’actiu sigui admissible a la cartera assignada d’acord amb la lletra h) precedent.
4. Les entitats asseguradores o reasseguradores que apliquin l’ajust per casament de fluxos a una cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança no poden tornar a adoptar sense coneixement de l’autoritat de supervisió l’enfocament que no inclou aquest ajust. Quan una entitat asseguradora o reasseguradora que apliqui l’ajust per casament de fluxos deixi de complir els requisits que estableixen els apartats 1, 2 i 3, n’ha d’informar immediatament l’autoritat de supervisió i ha de prendre les mesures necessàries per tornar a complir aquests requisits.
5. Quan l’entitat esmentada no sigui capaç de tornar a complir aquests requisits en el termini de dos mesos a partir de la data d’incompliment, ha de deixar d’aplicar l’ajust per casament de fluxos a totes les seves obligacions d’assegurança o de reassegurança i no el pot aplicar de nou fins que hagin transcorregut vint-i-quatre mesos.
6. L’ajust per casament de fluxos no s’ha d’aplicar respecte a les obligacions d’assegurança o de reassegurança quan l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc per calcular la millor estimació sobre aquestes obligacions inclogui un ajust per volatilitat o una mesura transitòria sobre els tipus d’interès sense risc d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquest Reglament.
7. Amb relació a la situació de tensió del risc de mortalitat a què es refereix la lletra f) de l’apartat primer d’aquest article, aquest s’ha de correspondre amb el més advers dels escenaris següents en termes d’incidència en els fons propis bàsics:
a) Un increment instantani i permanent del 15% en les taxes de mortalitat utilitzades per calcular la millor estimació.
b) Un increment instantani de 0,15 punts percentuals en les taxes de mortalitat (expressades en percentatg.
e) que s’utilitzin per calcular les provisions tècniques per tal de reflectir el nivell de mortalitat en els dotze mesos següents.
8. No obstant el que disposa l’apartat 7 anterior, l’increment en les taxes de mortalitat només s’aplica a les pòlisses d’assegurança respecte a les quals un increment en les taxes de mortalitat doni lloc a un increment de les provisions tècniques, tenint en compte el següent:
a) Les pòlisses d’assegurança relatives a una mateixa persona assegurada poden considerar-se una sola pòlissa d’assegurança.
b) Quan el càlcul de provisions tècniques es basi en grups de pòlisses, la determinació de les pòlisses respecte a les quals augmentin les provisions tècniques en cas d’increment en les taxes de mortalitat també es pot basar en els grups de pòlisses en lloc de les pòlisses individuals, sempre que s’obtingui un resultat que no sigui significativament diferent. Finalment, amb relació a la tensió del risc de mortalitat, respecte de les obligacions de reassegurança, la determinació de les pòlisses respecte a les quals augmentin les provisions tècniques en cas d’increment en les taxes de mortalitat només s’ha d’aplicar a les pòlisses d’assegurança subjacents i s’ha de dur a terme de conformitat amb el que es disposa anteriorment en aquest apartat.

Article 37 · Càlcul de l’ajust per casament de fluxos

Sentències
1. Per a cada moneda, l’ajust per casament de fluxos s’ha de calcular de conformitat amb els principis següents:
a) L’ajust per casament de fluxos ha de ser igual a la diferència entre els elements següents: 1) el tipus efectiu anual, calculat com el tipus de descompte únic que, aplicat als fluxos de caixa de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança, dona lloc a un valor igual al valor de la cartera d’actius assignats determinat de conformitat amb l’article 40 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances; i 2) el tipus efectiu anual, calculat com el tipus de descompte únic que, aplicat als fluxos de caixa de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança, dona lloc a un valor igual al valor de la millor estimació de la cartera d’obligacions d’assegurança o de reassegurança tenint en compte el valor temporal i utilitzant per a això l’estructura temporal bàsica de tipus d’interès sense risc.
b) L’ajust per casament de fluxos no ha d’incloure el diferencial fonamental que reflecteix els riscos retinguts per l’entitat asseguradora o reasseguradora. No obstant això, aquesta deducció del diferencial fonamental només inclourà el percentatge del diferencial fonamental que encara no s’hagi reflectit en l’ajust dels fluxos de caixa de la cartera d’actius assignada.
c) Sense perjudici del que disposa la lletra a), el diferencial fonamental de crèdit s’ha d’incrementar quan sigui necessari per assegurar que l’ajust per casament de fluxos dels actius amb una qualitat creditícia amb qualificació inferior a BBB, o equivalent, no excedeix els ajustos per casament de fluxos dels actius, de la mateixa durada i classe, amb una qualitat creditícia qualificada de BBB o equivalent.
d) La utilització d’avaluacions de crèdit externes en el càlcul de l’ajust per casament de fluxos s’ha de fer de conformitat amb el que estableixen reglaments comunitaris.
e) En cas que els contractes d’assegurança o reassegurança incloguin primes futures, per determinar els fluxos de caixa de la cartera d’obligacions, s’han d’incloure tots els fluxos probables de prestacions i despeses derivades d’aquests contractes però no els fluxos de primes.
f) Als efectes del que disposa la lletra a) d’aquest apartat, les entitats asseguradores i reasseguradores només consideren els actius assignats els fluxos de caixa esperats dels quals hagin de replicar els fluxos de caixa de la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança, excloent qualsevol actiu que excedeixi dels fluxos esmentats. Per flux de caixa esperat d’un actiu s’entén el flux de caixa de l’actiu ajustat en funció de la probabilitat d’impagament de l’actiu que es correspongui amb l’element del diferencial fonamental que preveu l’apartat següent o, quan no pugui obtenir-se un diferencial de crèdit fiable a partir de les estadístiques d’impagament, el percentatge de la mitjana a llarg termini del diferencial respecte al tipus d’interès sense risc que preveuen les lletres b) i c) de l’apartat 2 següent.
2. Als efectes de l’apartat 1.b), el diferencial fonamental ha de ser:
a) Igual a la suma de: 1r. el diferencial de crèdit corresponent a la probabilitat d’impagament dels actius; més 2n. el diferencial de crèdit corresponent a la pèrdua esperada resultant de la rebaixa de la qualificació dels actius.
b) Per a les exposicions a les administracions i als bancs centrals dels estats membres, no pot ser inferior al 30% de la mitjana a llarg termini del diferencial respecte al tipus d’interès sense risc corresponent a actius de la mateixa durada, qualitat creditícia i classe, de conformitat amb el que s’observi en els mercats financers.
c) Per a actius diferents de les exposicions a les administracions i els bancs centrals dels estats membres, no pot ser inferior al 35% de la mitjana a llarg termini del diferencial respecte al tipus d’interès sense risc corresponent a actius de la mateixa durada, qualitat creditícia i classe, de conformitat amb el que s’observi en els mercats financers.
d) La probabilitat d’impagament a què fa referència el punt 1r de la lletra a) d’aquest apartat, s’ha de basar en les estadístiques d’impagament a llarg termini que siguin pertinents per a l’actiu en qüestió en relació amb la seva durada, qualitat creditícia i classe. No obstant això, quan no pugui obtenir-se un diferencial de crèdit fiable a partir de les estadístiques d’impagament esmentades anteriorment, el diferencial fonamental ha de ser igual al percentatge de la mitjana a llarg termini del diferencial respecte del tipus d’interès sense risc establert en les lletres b) i c) anteriors.
e) La mitjana a llarg termini a què es refereixen els apartats b) i c) anteriors, s’ha de basar en dades relatives als últims 30 anys. Quan estigui disponible una part d’aquestes dades, s’ha de substituir per dades elaborades. Les dades elaborades s’han de basar en dades disponibles i fiables corresponents als darrers 30 anys. Les dades que no siguin fiables s’han de substituir per dades elaborades utilitzant el mateix mètode. En tot cas, les dades elaborades s’han de basar en hipòtesis prudents.
f) La pèrdua esperada a què fa referència la llera a) anterior, s’ha de correspondre amb la pèrdua ponderada per la seva probabilitat que l’entitat asseguradora o reasseguradora patiria en cas que l’actiu es rebaixés a un grau de qualitat creditícia inferior i se substituís immediatament després. El càlcul de la pèrdua esperada s’ha de basar en la hipòtesi que l’actiu substitutiu compleixi tots els criteris següents:1r. que tingui el mateix patró de flux de caixa que l’actiu substituït abans de la correcció a la baixa;2n. que pertanyi a la mateixa classe d’actius que l’actiu substituït; i3r. que tingui el mateix grau de qualitat creditícia que l’actiu substituït abans de la correcció a la baixa o un de superior.
g) El diferencial fonamental per a cada durada, qualitat creditícia i classe d’actiu rellevant és el que publica l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació, per a cada divisa rellevant.
3. La probabilitat d’impagament que preveu el punt 1r de l’apartat 2.
a) s’ha de basar en les estadístiques d’impagament a llarg termini que siguin pertinents per a l’actiu en qüestió en relació amb la seva durada, qualitat creditícia i classe.
4. Quan no es pugui obtenir un diferencial de crèdit fiable a partir de les estadístiques d’impagament esmentades a l’apartat 2.a), el diferencial fonamental és igual al percentatge de la mitjana a llarg termini del diferencial respecte al tipus d’interès sense risc que estableixen els apartats 2.
b) i 2.c).

Article 38

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden aplicar un ajust per volatilitat a l’estructura temporal pertinent dels tipus d’interès sense risc, amb les característiques que descriuen els apartats següents.
2. Per a cada moneda rellevant, l’ajust per volatilitat de l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc s’ha de basar en el diferencial entre els tipus d’interès que es puguin obtenir dels actius inclosos en una cartera de referència per a la moneda esmentada i els tipus de l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès bàsics sense risc per a aquesta moneda. La cartera de referència per a una moneda ha de ser representativa dels actius expressats en aquesta moneda i en els quals inverteixin les entitats asseguradores i reasseguradores per cobrir la millor estimació de les obligacions d’assegurança i de reassegurança expressades en aquesta moneda. En particular, el diferencial al qual es fa referència en aquest paràgraf s’ha de calcular d’acord amb la fórmula següent: $$\mathrm{S= W_{gov} \cdot max (S_{gov},0) + W_{corp} \cdot max (S_{corp},0)}$$ En què: Wgovrepresenta la ràtio entre el valor dels bons de l’Estat inclosos en la cartera de referència d’actius corresponents a la moneda en qüestió i el valor de tots els actius inclosos en aquesta cartera de referència;Sgovrepresenta el diferencial mitjà de la moneda sobre els bons de l’Estat inclosos en la cartera de referència d’actius corresponents a la moneda en qüestió;Wcorprepresenta la ràtio entre el valor dels bons diferents dels bons de l’Estat, préstecs i titulitzacions inclosos en la cartera de referència d’actius corresponent a la moneda en qüestió i el valor de tots els actius inclosos en aquesta cartera de referència; iScorprepresenta el diferencial mitjà de la moneda sobre els bons diferents dels bons de l’Estat, préstecs i titulitzacions inclosos en la cartera de referència d’actius corresponents a la moneda o el país en qüestió.
3. L’import de l’ajust per volatilitat per als tipus d’interès sense risc ha de ser igual al 65% del diferencial esmentat en l’apartat anterior per a la moneda, corregit segons el risc. El diferencial per a la moneda corregit segons el risc és el resultat de la resta entre el diferencial esmentat a l’apartat anterior i la part d’aquest diferencial atribuïble a una avaluació realista de les pèrdues esperades, els riscos de crèdit imprevistos o qualsevol altre risc dels actius. L’ajust per volatilitat s’ha d’aplicar només als tipus d’interès sense risc pertinent de l’estructura temporal que no s’obtinguin mitjançant extrapolació d’acord amb l’article 27. L’extrapolació de l’estructura temporal dels tipus d’interès sense risc pertinent s’ha de basar en aquests tipus d’interès sense risc ajustats.
4. Per a cada país pertinent, l’ajust per volatilitat per als tipus d’interès sense risc que preveu l’apartat 3 per a la moneda d’aquest país s’ha d’incrementar, abans de l’aplicació del factor del 65%, pel resultat de restar el diferencial per al país corregit segons el risc menys el doble del diferencial per a la moneda corregit segons el risc, sempre que aquest resultat sigui positiu i el diferencial per al país corregit segons el risc superi els 100 punts bàsics. L’ajust per volatilitat augmentat s’ha d’aplicar al càlcul de la millor estimació de les obligacions d’assegurança i de reassegurança dels productes venuts en el mercat d’assegurances del país esmentat. El diferencial per al país corregit segons el risc es calcula de la mateixa manera que el diferencial per a la moneda corregit segons el risc per a aquest país, però sobre la base d’una cartera de referència representativa dels actius en els quals han invertit les entitats asseguradores i reasseguradores per cobrir la millor estimació de les obligacions d’assegurança i de reassegurança de productes venuts en el mercat assegurador del país esmentat i expressats en la seva moneda.
5. L’ajust per volatilitat no s’ha d’aplicar respecte a les obligacions d’assegurança quan l’estructura temporal pertinent de tipus d’interès sense risc per calcular la millor estimació sobre aquestes obligacions inclogui un ajust per casament de fluxos segons l’article 28. El capital de solvència obligatori no ha de cobrir el risc de pèrdua de fons propis bàsics que es derivi dels canvis en l’ajust per volatilitat.
6. La part del diferencial mitjà de la moneda que sigui atribuïble a una avaluació realista de les pèrdues esperada, el risc de crèdit imprevist o qualsevol altre risc d’acord amb el que disposen els apartats 3 i 4 d’aquest article, s’ha de calcular de la mateixa manera que el diferencial fonamental previst a l’article anterior.

Article 39 · Cartera de referència

Sentències

Les carteres de referència a què al·ludeix l’article anterior, s’han de determinar d’una manera transparent, prudent, fiable, objectiva i que sigui coherent en el temps. Els mètodes aplicats per determinar les carteres de referència han de ser els mateixos pel que fa a totes les monedes i països. Addicionalment, en la determinació de les carteres de referència, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’assegurar:

a) Que respecte de cada moneda, els actius siguin representatius de les inversions realitzades per les entitats asseguradores i reasseguradores en la moneda en qüestió per cobrir la millor estimació de les obligacions d’assegurança i reassegurança denominades en aquesta moneda; i que, respecte de cada país, els actius siguin representatius de les inversions realitzades per les entitats asseguradores i reasseguradores al país en qüestió per cobrir la millor estimació de les obligacions d’assegurança i reassegurança venudes al mercat d’assegurances d’aquest país i denominades en la seva moneda;
b) Que quan sigui possible, la cartera es basi en índexs pertinents dels quals el públic pugui disposar fàcilment i que s’hagin publicat els criteris sobre el moment i la forma en què es modifiquen els components d’aquests índexs;
c) Que la cartera d’actius inclogui tots els actius següents:1r. bons, titulitzacions i préstecs, inclosos els préstecs hipotecaris;2n. accions; i3r. béns immobles.

Article 40 · Hipòtesis en què es basa el càlcul de les provisions tècniques

Sentències
1. Les hipòtesis emprades en el càlcul de les provisions tècniques d’acord amb el que disposa l’apartat tercer de l’article 24, han de complir la totalitat dels requisits següents:
a) Que les entitats asseguradores i reasseguradores puguin explicar i justificar cadascuna de les hipòtesis utilitzades, tenint en compte la rellevància de la hipòtesi, la incertesa que comporta i les hipòtesis alternatives pertinents.
b) Que puguin identificar clarament les circumstàncies en què les hipòtesis es considerarien falses.
c) Que les hipòtesis es basin en les característiques de la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança, amb independència de l’entitat asseguradora o reasseguradora que tingui la cartera.
d) Que les entitats asseguradores i reasseguradores utilitzin les hipòtesis de forma coherent en el temps i en la línia de negoci i els grups de risc homogenis.
e) Que les hipòtesis reflecteixin adequadament qualsevol incertesa subjacent als fluxos de caixa. A l’efecte de la lletra c), les entitats asseguradores i reasseguradores han d’utilitzar únicament informació específica de l’entitat, inclosa informació relativa a la gestió de sinistres i les despeses corresponents, quan aquesta informació reflecteixi millor les característiques de la cartera d’obligacions d’assegurança o reassegurança que la informació no limitada a l’entitat concreta, o quan no sigui possible calcular les provisions tècniques d’una manera prudent, fiable i objectiva sense utilitzar aquesta informació.
2. Les hipòtesis només s’han d’utilitzar a l’efecte de calcular el marge de risc quan s’ajustin al que disposa l’apartat 1 d’aquest article.
3. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de formular hipòtesis sobre paràmetres o escenaris futurs relatius a mercats financers que siguin adequades i coherents amb l’article 40 de la Llei 12/2017. Quan les entitats asseguradores i reasseguradores utilitzin un model per elaborar projeccions de paràmetres futurs de mercats financers, s’han d’assegurar que el model compleixi tots els requisits següents:
a) que generi preus d’actius que siguin coherents amb els preus d’actius observats en els mercats financers;
b) que no pressuposi cap mena de possibilitat d’arbitratge; i.
c) que el calibratge dels paràmetres i escenaris sigui coherent amb la pertinent estructura temporal de tipus d’interès sense risc utilitzada per calcular la millor estimació.

Article 41 · Càlcul de la millor estimació

Sentències

Les entitats asseguradores i reasseguradores han de calcular la millor estimació a la qual es refereix l’article 24 d’acord amb les regles següents:

a) La projecció de fluxos de caixa utilitzada en el càlcul de la millor estimació ha d’incloure tots els fluxos de caixa següents, en la mesura que aquests fluxos de caixa es corresponguin amb contractes d’assegurança i reassegurança existents:1r. Pagament de prestacions a prenedors i beneficiaris d’assegurances.2n. Pagaments que l’entitat asseguradora o reasseguradora haurà de satisfer en proporcionar prestacions contractuals que es paguin en espècie.3r. Pagament de totes les despeses incorregudes per complir les obligacions d’assegurances i reassegurança.4t. Pagament de primes i de qualsevol flux de caixa addicional que es derivi d’aquestes primes.5è. Pagaments entre l’entitat asseguradora o reasseguradora o intermediaris en relació amb les obligacions d’assegurances o reassegurança6è. Pagaments de l’entitat asseguradora o reasseguradora en relació amb contractes amb prestacions vinculades a índexs o a fons d’inversió.7è. Pagaments per salvament i subrogació en la mesura que no es puguin considerar actius o passius separats d’acord amb la normativa comptable específica per a les entitats subjectes a la Llei 12/2017 o d’acord amb les normes internacionals de comptabilitat aprovades per la Comissió Europea.8è. Pagaments d’impostos cobrats o que es prevegi cobrar als prenedors d’assegurances o que calguin per liquidar les obligacions d’assegurança o reassegurança.
b) El càlcul de la millor estimació ha de tenir en compte les circumstàncies futures esperades que tinguin un efecte significatiu sobre les entrades i sortides de caixa necessàries per liquidar les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el seu període de vigència. A aquests efectes, les circumstàncies futures inclouen circumstàncies en els àmbits demogràfic, jurídic, mèdic, tecnològic, social, mediambiental i econòmic.
c) La projecció de fluxos de caixa utilitzada en el càlcul de la millor estimació ha de tenir en compte explícitament o implícitament totes les incerteses relatives als fluxos de caixa, inclosos tots els aspectes següents:1r. incertesa pel que fa al moment de l’ocurrència, la freqüència i la gravetat dels successos assegurats;2n. incertesa pel que fa als imports dels sinistres;3r. incertesa pel que fa a l’import de les despeses en relació amb les obligacions d’assegurança i reassegurances assumides per l’entitat asseguradora o reasseguradora;4t. incertesa pel que fa a les circumstàncies futures esperades a què fa referència l’apartat 2 d’aquest article;5è. incertesa pel que fa al comportament dels prenedors d’assegurances;6è. dependència entre dues o més causes d’incertesa;7è. dependència dels fluxos de caixa de circumstàncies prèvies a la data del flux de caixa.
d) Les projeccions de flux de caixa utilitzades per calcular les millors estimacions han de tenir en compte totes les despeses següents, relatives a les obligacions reconegudes d’assegurança i reassegurança de les entitats asseguradores i reasseguradores:1r. despeses d’administració;2n. despeses de gestió d’inversions;3r. despeses de gestió de sinistres; i4t. despeses d’adquisició.
e) En calcular la millor estimació, les entitats asseguradores i reasseguradores han de tenir en compte:1r. totes les garanties financeres i opcions contractuals incloses en les seves pòlisses d’assegurança i reassegurança; i2n. tots els factors que puguin afectar la probabilitat que els prenedors d’assegurances exerceixin les opcions contractuals o realitzin el valor de les garanties financeres.
f) La millor estimació s’ha de calcular per separat respecte dels fluxos de caixa en monedes diferents.
g) Sense perjudici de tot l’anterior, la millor estimació s’ha de calcular d’una manera transparent i mitjançant mètodes actuarials i estadístiques que reflecteixin els riscos que afecten els fluxos de caixa subjacents i la naturalesa de les obligacions d’assegurança i reassegurança. Addicionalment, en el cas que el mètode de càlcul es basi en dades de pòlisses agrupades d’acord amb l’article 22, les entitats asseguradores i reasseguradores han de garantir que l’agrupament de pòlisses crea grups de risc homogenis que reflecteixin adequadament els riscos de les pòlisses individuals incloses en aquests grups.
h) També, amb relació al càlcul de la millor estimació, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’analitzar la mesura en què el valor actual dels fluxos de caixa depèn tant del resultat previst de fets i circumstàncies futurs com de la possible desviació del resultat real respecte del resultat previ en certs escenaris. Igualment, quan, d’acord amb el que s’acaba d’exposar, el valor actual dels fluxos de caixa depengui de fets i circumstàncies futurs, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’utilitzar un mètode per calcular la millor estimació dels fluxos de caixa que reflecteixi aquesta dependència.
i) Les projeccions de fluxos de caixa utilitzades en el càlcul de les millors estimacions pel que fa a les obligacions d’assegurança de vida s’han de realitzar per separat respecte de cada pòlissa d’acord amb el que disposa l’article 30 d’aquest Reglament, excepte en el cas que el càlcul per separat per cada pòlissa suposi una càrrega excessiva per a l’entitat asseguradora i reasseguradora. En aquest cas, aquesta entitat pot realitzar la projecció agrupant pòlisses, per la qual cosa s’ha de complir:1r. que no hi hagi diferències significatives en la naturalesa i la complexitat dels riscos subjacents a les pòlisses que pertanyin al mateix grup;2n. que l’agrupament de pòlisses no distorsioni el risc subjacent a les pòlisses i no falsegi els seus gestos; i3r. que existeixi la probabilitat que l’agrupament de pòlisses doni aproximadament els mateixos resultats en el càlcul de la millor estimació que un càlcul efectuat pòlissa per pòlissa.
j) Amb relació a la millor estimació de les obligacions d’assegurança diferent de l’assegurança de vida, aquesta s’ha de calcular separant el càlcul respecte de les provisions per a primes i el càlcul de les provisions per a sinistres pendents. En particular:1r. les provisions per a primes es corresponen amb els sinistres futurs coberts per les obligacions d’assegurança i reassegurança acceptats per l’entitat asseguradora o reasseguradora;2n. les projeccions de fluxos de caixa per calcular les provisions per a primes inclouen les prestacions, les despeses i les primes connexes a aquests sinistres;3r. les provisions per a sinistres pendents es corresponen amb els sinistres que ja s’hagin materialitzat, independentment que s’hagin declarat o no; i4t. les projeccions de fluxos de caixa per calcular les provisions per a sinistres pendents inclouen les prestacions, les despeses i les primes connexes a aquests sinistres.

Article 42 · Càlcul del marge de risc

Sentències
1. El marge de risc de tota la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança es calcula utilitzant la fórmula: $$RM= CoC \cdot \textstyle \sum_{t\geq0} \frac{S C R(T)}{(1+r(t+1))^{t+1}}$$ En què:
— CoC representa la taxa de cost del capital. Aquesta taxa de cost del capital és igual a un 6% llevat que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances estipuli una altra cosa;
— SCR(t) representa el capital de solvència obligatori un cop passats t anys;
— r(t+1) representa el tipus d’interès sense risc bàsic corresponent al venciment de t + 1 any. Aquest tipus d’interès sense risc bàsic s’ha d’elegir en funció de la moneda utilitzada en els estats financers de l’entitat asseguradora o reasseguradora.
2. Quan les entitats asseguradores i reasseguradores calculin el seu capital de solvència obligatori amb un model intern aprovat i determinin que aquest mateix model és adequat per calcular el capital de solvència necessari per assumir les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el període de vigència d’aquestes obligacions, en qualsevol moment del període de vigència de les obligacions d’assegurança i reassegurança, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’utilitzar el model intern per calcular els imports de SCR(t) a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article.
3. Les entitats d’assegurances i reassegurances han d’assignar el marge de risc de tota la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança a les línies de negoci definides en l’annex I d’aquest Reglament. L’assignació ha de reflectir adequadament les aportacions de les línies de negoci al capital de solvència obligatori necessari per assumir les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el període de vigència de la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança en el seu conjunt.
4. El càlcul del marge de risc descrit en l’apartat anterior s’ha de basar en les hipòtesis següents:
a) Que la totalitat de la cartera d’obligacions d’assegurança i reassegurança de l’entitat asseguradora o reasseguradora que calculi el marge de risc (l’entitat inicia.
l) sigui assumida per una altra entitat asseguradora o reasseguradora (l’entitat de referència).
b) Que sense perjudici de l’anterior, quan l’entitat dugui a terme simultàniament activitats d’assegurança de vida i d’assegurança diferent de la de vida, la cartera d’obligacions d’assegurança de vida i obligacions de reassegurança de vida i la cartera d’obligacions d’assegurança corresponent a activitats d’assegurança diferent de la de vida i obligacions de reassegurança diferent de la reassegurança de vida siguin assumides per separat per dues entitats de referència diferents.
c) Que la transferència d’obligacions d’assegurança i reassegurança inclogui qualsevol contracte o acord de reassegurança amb entitats amb comesa especial en relació amb aquestes obligacions.
d) Que l’entitat de referència no tingui cap obligació d’assegurança o reassegurança ni posseeixi fons propis abans que tingui lloc la transferència.
e) Que després de la transferència, l’entitat de referència no assumeixi cap obligació d’assegurança o reassegurança nova.
f) Que després de la transferència, l’entitat de referència obtingui fons propis admissibles per un import igual al capital de solvència obligatori necessari per assumir les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el seu període de vigència.
g) Que després de la transferència, l’entitat de referència posseeixi actius per un import igual a la suma del seu capital de solvència obligatori i de les provisions tècniques, net dels imports recuperables de contractes de reassegurança i d’entitats amb comesa especial.
h) Que els actius se seleccionin de manera que minimitzin el capital de solvència obligatori pel risc de mercat al qual estigui exposada l’entitat de referència.
i) Que el capital de solvència obligatori de l’entitat de referència tingui en compte: 1r. el risc de subscripció pel que fa a les activitats transferides; 2n. el risc de mercat; 3r. el risc de crèdit pel que fa als contractes de reassegurança, acords amb entitats amb comesa especial, intermediaris, prenedors d’assegurances i qualssevol altres exposicions significatives, i 4t. el risc operacional.
j) Que la capacitat d’absorció de pèrdues de les provisions tècniques de l’entitat de referència es correspongui, respecte de cada risc, amb la capacitat d’absorció de pèrdues de les provisions tècniques de l’entitat inicial.
k) Que no hi hagi cap capacitat d’absorció de pèrdues dels impostos diferits pel que fa a l’entitat de referència.
l) Que, amb subjecció al que disposen les lletres e) i f), les futures decisions de gestió de l’entitat de referència siguin coherents amb les hipotètiques futures decisions de gestió de l’entitat inicial.

Article 43 · Proporcionalitat

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’utilitzar mètodes per calcular les provisions tècniques que siguin proporcionats a la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos subjacents a les seves obligacions d’assegurances i reassegurances.
2. En determinar si un mètode per calcular les provisions tècniques és proporcionat, les entitats asseguradores i reasseguradores han de dur a terme una avaluació que inclogui:
a) Una avaluació de la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos subjacents a les seves obligacions d’assegurança i reassegurança.
b) Una avaluació, en termes qualitatius o quantitatius, de l’error introduït en els resultats del mètode a causa de qualsevol desviació entre:1r. les hipòtesis subjacents al mètode en relació amb els riscos; i2n. els resultats de l’avaluació a què es refereix la lletra a).
c) Aquesta avaluació ha d’incloure tots els riscos que afectin l’import, el calendari o el valor de les entrades i sortides de caixa necessàries per liquidar les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el seu període de vigència. L’avaluació es limita als riscos que siguin pertinents per a la part del càlcul de les provisions tècniques a les quals s’apliqui el mètode.
3. Es considera que un mètode és desproporcionat respecte de la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos, si l’error a què es refereix l’apartat 2 anterior, lletra b), dona lloc a una estimació errònia de les provisions tècniques o els seus components, que podria influir en la presa de decisions, llevat que es compleixi una de les condicions següents:
a) Que no es disposi d’un altre mètode amb un error menor i sigui improbable que el mètode porti a una subestimació de l’import de les provisions tècniques.
b) Que el mètode llanci un import de provisions tècniques de l’entitat asseguradora o reasseguradora superior al que s’obtindria utilitzant un mètode proporcionat i que el mètode no porti a una subestimació del risc inherent a les obligacions d’assegurança i reassegurança a què s’apliqui.

Article 44

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden calcular els imports recuperables dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial, abans d’ajustar aquests imports per tenir en compte les pèrdues esperades per impagament de la contrapart, com la diferència entre les estimacions següents:
a) La millor estimació calculada en termes bruts segons el que preveu l’article 24.2 d’aquest Reglament.
b) La millor estimació després de tenir en compte els imports recuperables dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial i sense ajustos per pèrdues esperades per impagament de la contrapart (millor estimació neta no ajustad.
a) calculada de conformitat amb el següent apartat 2.
2. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden utilitzar mètodes per obtenir la millor estimació neta no ajustada a partir de la millor estimació bruta sense una projecció explícita dels fluxos de caixa subjacents als imports recuperables dels contractes de reassegurança i de les entitats amb comesa especial. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de calcular la millor estimació neta no ajustada sobre la base de grups de risc homogenis. Cada grup de risc homogeni no pot cobrir més d’un contracte de reassegurança o entitat amb comesa especial, llevat que els dits contractes de reassegurança o entitats amb comesa especial comportin una transferència de riscos homogenis.

Article 45 · Càlcul simplificat del marge de risc

Sentències

Les entitats asseguradores i reasseguradores poden utilitzar mètodes simplificats quan calculin el marge de risc, inclosos un o més dels següents:

a) Mètodes que utilitzin aproximacions dels imports representats pel terme SCR(t) de l’article 42.
b) Mètodes que calculin per aproximació la suma actualitzada dels imports representats pel terme SCR(t) segons es preveu a l’article 34, sense calcular cadascun d’aquests imports per separat.

Article 46

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden calcular la millor estimació de les obligacions d’assegurança de vida que portin aparellat un mecanisme mitjançant el qual l’entitat asseguradora tingui el dret o l’obligació d’ajustar les primes futures d’un contracte d’assegurança per tal de reflectir els canvis significatius en el nivell esperat de sinistres i despeses (mecanisme d’ajust de la prima), utilitzant projeccions de fluxos de caixa que parteixin del supòsit que aquests canvis en el nivell de sinistres i despeses es materialitzaran de manera simultània als ajustos de les primes i que donaran lloc a un flux de caixa net igual a zero, sempre que es compleixin totes les condicions següents:
a) que el mecanisme d’ajust de la prima compensi plenament i oportunament l’entitat asseguradora per qualsevol increment en el nivell de sinistres i despeses;
b) que el càlcul no condueixi a una subestimació de la millor estimació; i.
c) que el càlcul no condueixi a una subestimació del risc inherent a aquestes obligacions d’assegurança.

Article 47 · Càlcul simplificat de l’ajust per impagament de la contrapart

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden determinar que l’ajust per pèrdues esperades per impagament de la contrapart de l’article 32 d’aquest Reglament, pel que fa a una contrapart específica i a un grup de risc homogeni, sigui igual al següent: $$ AdjCD = -\max \left( 0.5 \cdot \frac{PD}{1 - PD} \cdot Durmond \cdot BErec ; 0 \righ.
t) $$ En què: PD és la probabilitat d’impagament de la contrapart durant els dotze mesos següents;Durmod és la durada modificada dels imports recuperables dels contractes de reassegurança amb aquesta contrapart en relació amb aquest grup de risc homogeni; iBErec són els imports recuperables de contractes de reassegurança amb aquesta contrapart en relació amb aquest grup de risc homogeni.

Capítol quart. Fons propis

Article 48 · Determinació dels fons propis

Sentències
1. Sense perjudici del que s’estableixi en els articles posteriors, els fons propis bàsics estan integrats amb caràcter general per:
a) l’excedent dels actius respecte als passius valorats de conformitat amb la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, i aquest Reglament. De l’excedent s’ha de deduir l’import de les accions pròpies que tingui l’entitat asseguradora o reasseguradora. En el cas d’entitats asseguradores autoritzades per a la gestió de fons de pensions, la quantitat computable s’ha de minorar en l’import del capital social desembossat afecte a aquesta activitat, així com en l’import de les reserves, que es corresponguin amb els recursos propis mínims exigits per la normativa reguladora de plans i fons de pensions.
b) Els passius subordinats.
2. Igualment, sense perjudici del que s’estableixi en els articles posteriors, els fons propis complementaris estan constituïts per elements que puguin ser exigits per absorbir pèrdues, diferents dels fons propis bàsics. Els fons propis complementaris poden comprendre els elements següents, en la mesura en què no siguin fons propis bàsics:
a) El capital social no desemborsat.
b) Les cartes de crèdit i garanties.
c) Qualssevol altres compromisos legalment vinculants rebuts per les entitats asseguradores i reasseguradores.
3. Quan un element dels fons propis complementaris tingui un valor nominal fix, l’import d’aquest element és igual al seu valor nominal, sempre que aquest reflecteix adequadament la seva capacitat d’absorció de pèrdues. En el supòsit que un element dels fons propis complementaris hagi estat desembossat o exigit ha de passar a formar part de l’actiu, de manera que s’ha d’integrar en els fons propis bàsics i ha de deixar de formar part dels fons propis complementaris.
4. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’aprovar, segons correspongui:
a) un import monetari per a cada element dels fons propis complementaris; o.
b) un mètode per determinar l’import de cada element dels fons propis complementaris, cas en què s’ha d’aprovar l’import determinat d’acord amb aquest mètode per un termini definit.

Article 49 · Tractament de les participacions en la determinació dels fons propis bàsics

Sentències
1. A l’efecte de determinar els fons propis bàsics de les entitats asseguradores i reasseguradores, els fons propis bàsics han de ser minorats en el valor íntegre de les participacions en entitats de crèdit i financeres que superin el 10% dels elements dels punts 1r., 2n. i 4t. de l’article 51.a).
2. A l’efecte de determinar els fons propis bàsics de les entitats asseguradores i reasseguradores, els fons propis bàsics esmentats a l’article 48.1 han de ser minorats en la part del valor de les participacions en entitats de crèdit i financeres, diferents de les que preveu l’apartat anterior i que superin el 10% dels elements dels punts 1r., 2n. i 4t. de l’article 51.a).
3. No obstant el que disposen els dos apartats anteriors, les entitats asseguradores i reasseguradores no deduiran les participacions estratègiques que s’incloguin en el seu cas en el càlcul del capital de solvència.
4. Les deduccions previstes en els apartats 1 i 2 d’aquest article s’han de realitzar en el nivell en què la participació hagi incrementat els fons propis de l’entitat vinculada, de la manera següent:
a) Les tinences d’elements de capital de nivell 1 d’entitats de crèdit i financeres s’han de deduir dels elements inclosos en l’article 51.
a) i b).
b) Les tinences d’instruments de capital de nivell 2 d’entitats de crèdit s’han de deduir dels elements dels fons propis bàsics de l’article 53.

Article 50 · Classificació dels fons propis en nivells: regles generals

Sentències
1. Els elements dels fons propis s’han de classificar en els tres nivells que indica l’apartat 4 d’aquest article, segons si es tracta d’elements de fons propis bàsics o complementaris i segons en quina mesura tinguin les característiques següents:
a) Disponibilitat permanent: l’element està totalment disponible, o pot ser exigit, per absorbir pèrdues tant si l’entitat està en funcionament com en cas de liquidació.
b) Subordinació: en cas de liquidació, l’import total de l’element està disponible per absorbir pèrdues i no s’admet el reemborsament de l’element al seu tenidor fins que no s’hagin satisfet totes les altres obligacions, incloses les obligacions derivades dels contractes d’assegurança i de reassegurança.
2. Quan s’avaluï en quina mesura els elements dels fons propis tenen i mantenen en el temps les característiques esmentades a l’apartat 1, s’ha de considerar apropiadament la durada de l’element, concretament si aquest té una durada definida o no. Quan es tracti d’un element dels fons propis amb durada definida, s’ha de tenir en compte la suficiència de la durada de l’element comparada amb la durada de les obligacions d’assegurança i reassegurança de l’entitat.
3. A més, s’ha de tenir en compte si l’element està lliure de:
a) Obligacions o incentius per al reemborsament de l’import nominal.
b) Despeses fixes obligatòries.
c) Qualsevol altre compromís present o futur diferent de la seva aportació a l’entitat asseguradora o reasseguradora.
4. Els elements dels fons propis s’han de classificar en els tres nivells 1, 2 i 3 d’acord amb el que estableixen els apartats següents.

Article 51 · Fons propis de nivell 1

Sentències

Els elements següents dels fons propis bàsics tenen la classificació de nivell 1 sempre que tinguin totes les característiques assenyalades en l’article 52:

a) La part de l’excedent dels actius respecte dels passius, valorats d’acord amb el que disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, inclosos els elements següents:1r. el capital social ordinari desemborsat i la prima d’emissió corresponent;2n. els fons excedentaris que no es considerin obligacions derivades dels contractes d’assegurança o reassegurança;3r. les accions preferents desemborsades i les primes d’emissió corresponents; i4t. una reserva de conciliació que ha de ser igual al total de l’excedent dels actius respecte dels passius, minorada en tot el següent:
— l’import de les accions pròpies que posseeixi l’entitat asseguradora o reasseguradora;
— els dividends, distribucions i costos previsibles;
— els elements dels fons propis bàsics inclosos en aquest apartat;
— els elements dels fons propis bàsics restringits compostos per 1r. els elements que només puguin utilitzar-se per cobrir pèrdues d’una part definida dels contractes d’assegurança o reassegurança de l’entitat asseguradora o reasseguradora; i 2n. els elements que només puguin utilitzar-se per cobrir pèrdues derivades de riscos o passius específics.
b) Els passius subordinats desemborsats valorats d’acord amb les normes de valoració definides a la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

Article 52 · Característiques que determinen la classificació com a fons propis de nivell 1

Sentències
1. Les característiques a què fa referència l’article anterior, són les següents:
a) L’element dels fons propis bàsics,1r. quan es tracti d’elements del punt 1r. de l’article 51.a), té menys prelació que tots els altres crèdits en cas de procediments de liquidació respecte a l’entitat asseguradora o reasseguradora; i2n. quan es tracti d’elements a què es refereix el punt 3r. de l’article 51.
a) i 51.b), té la mateixa o major prelació que els esmentats en el paràgraf anterior, però menor que els fons propis bàsics de nivell 2 o 3 que presentin les característiques assenyalades en els articles 54 i 56 respectivament, i menor que els crèdits de tots els prenedors i beneficiaris d’assegurances creditors no subordinats.
b) L’element dels fons propis bàsics no pot presentar característiques que puguin provocar la insolvència de l’entitat asseguradora o reasseguradora o que puguin accelerar el procés d’insolvència de l’entitat.
c) L’element dels fons propis bàsics ha d’estar immediatament disponible per absorbir pèrdues.
d) L’element dels fons propis bàsics ha d’absorbir pèrdues almenys en cas d’incompliment del capital de solvència obligatori i no ha d’obstaculitzar la recapitalització de l’entitat asseguradora o reasseguradora.
e) L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements a què es refereix el punt 3r. de l’article 51.
a) i 51.b), posseeix un dels següents mecanismes d’absorció de pèrdues del principal, el qual s’activa amb l’esdeveniment desencadenant definit en l’apartat 8:1r. reducció de l’import nominal o principal de l’element dels fons propis, d’acord amb el que preveu l’apartat 5;2n. conversió automàtica de l’element dels fons propis bàsics en l’element del punt 1r. de l’article 51.a), segons el que preveu l’apartat 6;3r. un mecanisme d’absorció de pèrdues del principal que aconsegueixi un resultat equivalent als mecanismes anteriorment esmentats en aquest apartat;
e) L’element dels fons propis ha de complir un dels criteris següents:1r. quan es tracti de l’element del punt 1r. de l’article 51.a), no té data de venciment.2n. quan es tracti dels elements a què es refereix el punt 3r. de l’article 51.
a) o l’article 51.b), no té data de venciment; la primera oportunitat contractual per reemborsar o rescatar-lo no es materialitzarà abans que hagin transcorregut cinc anys des de la data d’emissió.
f) L’element dels fons propis a què es refereix el punt 3r. de l’article 51.
a) i 51.
b) només pot ser objecte de reemborsament o rescat entre cinc i deu anys després de la data d’emissió quan el capital de solvència obligatori de l’entitat se superi amb un marge adequat, tenint en compte la situació de solvència de l’entitat.
g) L’element dels fons propis, quan es tracti dels elements a què es refereixen els punts 1r., 3r. i 4t. de l’article 51.
a) i l’article 51.b), només pot reemborsar-se o rescatar-se a elecció de l’entitat asseguradora o reasseguradora, i el seu reemborsament o rescat s’ha de sotmetre a l’aprovació de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
h) L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements als quals es refereixen els punts 1r., 3r. i 4t. de l’article 51.
a) i l’article 51.b), no inclou cap incentiu per al seu reemborsament o rescat que incrementi la probabilitat que una entitat asseguradora o reasseguradora els reemborsi o rescati quan tingui possibilitat de fer-ho.
i) L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements a què es refereixen els punts 1r., 3r. i 4t. de l’article 51.
a) i l’article 51.b), comporta la suspensió del seu reemborsament o rescat quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o, si el reemborsament o rescat donin lloc a l’incompliment esmentat, fins que l’entitat compleixi el capital de solvència obligatori i el reemborsament o rescat no puguin donar lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori.
j) No obstant el que disposa la lletra anterior, l’element dels fons propis bàsics només pot ser objecte de reemborsament o rescat quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o si el reemborsament o rescat donin lloc a l’incompliment, sempre que es compleixin totes les condicions següents:1r. que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances hagi renunciat excepcionalment a la suspensió del reemborsament o rescat d’aquest element;2n. que l’element s’intercanviï per un altre element dels fons propis de nivell 1 com a mínim de la mateixa qualitat o esdevingui tal element;3r. que es compleixi el capital mínim obligatori després del reemborsament o rescat.
k) L’element dels fons propis bàsics ha de complir un dels criteris següents:1r. Quan es tracti de l’element del punt 1r. de l’article 51.a), ja siguin els acords legals o contractuals que regeixin l’element dels fons propis, ja sigui la legislació aplicable al Principat d’Andorra, han de permetre la cancel·lació de les distribucions en relació amb aquest element quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o si la distribució dona lloc a l’incompliment esmentat, fins que l’entitat compleixi el capital de solvència obligatori i la distribució no pugui donar lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori.2n. Quan es tracti dels elements a què es refereix el punt 3r. de l’article 51.
a) i 51.b), els termes de l’acord contractual que regeixin l’element dels fons propis han d’establir la cancel·lació de les distribucions en relació amb aquest element quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o si la distribució dona lloc a l’incompliment esmentat, fins que l’entitat compleixi el capital de solvència obligatori i la distribució no pugui donar lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori.3r. L’element dels fons propis bàsics només pot permetre una distribució quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o si la distribució d’un element dels fons propis bàsics dona lloc a l’incompliment esmentat, quan es compleixin totes les condicions següents:
— que l’Autoritat de supervisió hagi renunciat excepcionalment a la cancel·lació de les distribucions;
— que la distribució no debiliti més la situació de solvència de l’entitat asseguradora o reasseguradora;
— que es compleixi el capital mínim obligatori després dur-se a terme la distribució.
l) L’element dels fons propis està lliure de compromisos.
m) L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements a què fan referència els punts 1r., 3r. i 4t. de l’article 51.
a) i l’article 51.b), ofereix a l’entitat asseguradora o reasseguradora plena flexibilitat sobre les distribucions relatives al mateix.
2. Als efectes d’aquest article, l’intercanvi d’un element dels fons propis bàsics per un altre element dels fons propis bàsics de nivell 1 o la seva conversió en aquest element, o el reemborsament o rescat d’un element dels fons propis de nivell 1 amb el producte d’un nou element dels fons propis bàsics almenys de la mateixa qualitat, no es considera un reemborsament o rescat.
3. A l’efecte de l’apartat 1 lletra n) d’aquest article, quan es tracti dels elements dels fons propis bàsics a què es refereix el punt 1r. de l’article 51.a), hi ha plena flexibilitat sobre les distribucions quan es compleixin totes les condicions següents:
a) que no hi hagi un tracte preferent respecte a l’ordre dels pagaments de les distribucions, i els termes de l’acord contractual que regeixi l’element dels fons propis no prevegin drets preferents al pagament de distribucions;
b) que les distribucions es paguin amb càrrec a elements distribuïbles;
c) que el nivell de les distribucions no es determini sobre la base de l’import pel qual es va adquirir l’element dels fons propis en el moment de l’emissió i no hi hagi un límit ni cap altra restricció sobre el nivell màxim de les distribucions;
d) que l’entitat asseguradora o reasseguradora no tingui cap obligació de realitzar distribucions;
e) que l’absència de pagament de distribucions no constitueixi un cas d’impagament per part de l’entitat asseguradora o reasseguradora;
f) que la cancel·lació de distribucions no imposi cap restricció a l’entitat asseguradora o reasseguradora.
4. A l’efecte de l’apartat 1 lletra n) d’aquest article, quan es tracti dels elements dels fons propis bàsics a què es refereix el punt 3r. de l’article 51.
a) i l’article 51.b), existeix plena flexibilitat sobre les distribucions quan es compleixin totes les condicions següents:
a) que les distribucions es paguin amb elements distribuïbles;
b) que les entitats asseguradores i reasseguradores tinguin plena discreció en tot moment per cancel·lar distribucions en relació amb l’element dels fons propis durant un temps limitat i de forma no acumulativa i puguin utilitzar els pagaments cancel·lats sense cap restricció per complir les seves obligacions al seu venciment;
c) que no hi hagi cap obligació de substituir la distribució amb qualsevol altra forma de pagament;
d) que no hi hagi cap obligació de realitzar distribucions en cas que s’efectuïn distribucions respecte a un altre element dels fons propis;
e) que l’absència de pagament de distribucions no constitueixi un cas d’impagament per part de l’entitat asseguradora o reasseguradora; i.
f) que la cancel·lació de distribucions no imposi cap restricció a l’entitat asseguradora o reasseguradora.
5. A l’efecte del punt 1r de l’apartat 1.
e) d’aquest article, es redueix el valor de l’import nominal o principal de l’element dels fons propis bàsics de manera que es redueixi tot el següent:
a) el crèdit del titular d’aquest element en cas de procediments de liquidació;
b) l’import que s’hagi de pagar quan es reemborsi o rescati aquest element; i.
c) les distribucions pagades en relació amb aquest element.
6. Als efectes del punt 2n de l’apartat 1.e), les disposicions que regeixen la conversió de l’element dels fons propis bàsics del punt 1r. de l’article 51.
a) han d’especificar un dels aspectes següents:
a) el tipus de conversió;
b) el límit respecte de l’import de conversió permès; i.
c) un interval dins del qual els instruments es convertiran en l’element dels fons propis bàsics que preveu el punt 1r. de l’article 51.a).
7. L’import nominal o principal de l’element dels fons propis bàsics ha d’absorbir pèrdues quan es materialitzi l’esdeveniment desencadenant. L’absorció de pèrdues resultant de la cancel·lació o reducció de distribucions no es jutja suficient per considerar-se un mecanisme d’absorció de pèrdues del principal de conformitat amb l’apartat 1.e).
8. L’esdeveniment desencadenant a què es refereix l’apartat 1.
e) i l’apartat anterior consisteix en un incompliment significatiu del capital de solvència obligatori. Als efectes d’aquest apartat, l’incompliment del capital de solvència obligatori es considera significatiu quan es compleixi qualsevol de les condicions següents:
a) que l’import dels elements dels fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori sigui igual o inferior al 75% del capital de solvència obligatori;
b) que l’import dels elements dels fons propis admissibles per cobrir el capital mínim obligatori sigui igual o inferior al capital mínim obligatori; o.
c) que el compliment del capital de solvència obligatori no es restableixi en un termini de tres mesos després de la data en què s’hagi observat per primera vegada l’incompliment.
9. Als efectes de l’apartat 1, lletres d), j) i l) d’aquest article, les referències al capital de solvència obligatori s’interpreten com a referències al capital mínim obligatori quan es materialitzi un incompliment del capital mínim obligatori abans de l’incompliment de capital de solvència obligatori

Article 53 · Fons propis bàsics de nivell 2

Sentències

Els elements següents dels fons propis bàsics es classifiquen en el nivell 2 quan els elements presentin totes les característiques assenyalades en l’article 54:

a) La part de l’excedent dels actius respecte dels passius valorats d’acord amb el que disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, inclosos els elements següents:1r. el capital social ordinari i la prima d’emissió corresponent, i2n. les accions preferents i la prima d’emissió corresponent.
b) Els passius subordinats valorats d’acord amb el que disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

Article 54

Sentències
1. Les característiques a què fa referència l’article anterior són les següents:
a) L’element dels fons propis bàsics té menys prelació que els crèdits de tots els prenedors i beneficiaris d’assegurances i creditors no subordinats.
b) L’element dels fons propis bàsics no presenta característiques que puguin provocar la insolvència de l’entitat asseguradora o reasseguradora o que puguin accelerar el procés d’insolvència de l’entitat.
c) L’element dels fons propis bàsics no té data de venciment o té un venciment inicial d’almenys deu anys; la primera oportunitat contractual per reemborsar o rescatar l’element dels fons propis bàsics no es materialitza abans que hagin transcorregut cinc anys des de la data d’emissió.
d) L’element dels fons propis bàsics només pot reemborsar-se o rescatar-se a elecció de l’entitat asseguradora o reasseguradora, i el seu reemborsament o rescat s’ha de sotmetre a l’aprovació prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
e) L’element dels fons propis bàsics pot incloure incentius limitats per al seu reemborsament o rescat, sempre que no s’apliquin abans que transcorrin deu anys des de la data d’emissió.
f) L’element dels fons propis bàsics comporta la suspensió del seu reemborsament o rescat quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o quan el reemborsament o rescat doni lloc a l’incompliment esmentat, fins que l’entitat compleixi el capital de solvència obligatori i el reemborsament o rescat no puguin donar lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori.
g) Els elements dels fons propis han de complir un dels criteris següents:1r. si es tracta de l’element del punt 1r de l’article 53.a), ja siguin els acords legals o contractuals que regeixin l’element dels fons propis bàsics, ja sigui la legislació andorrana, han de permetre l’ajornament de les distribucions en relació amb aquest element, quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o si la distribució donés lloc a l’esmentat incompliment, fins que l’entitat compleixi el capital de solvència obligatori i la distribució no pugui donar lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori;2n. en el cas dels elements a què es refereix el punt 2n. de l’article 53.
a) i l’article 53.b), els termes de l’acord contractual que regeixin l’element dels fons propis han d’establir l’ajornament de les distribucions en relació amb aquest element quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o si la distribució donés lloc a l’esmentat incompliment, fins que l’entitat compleixi el capital de solvència obligatori i la distribució no pugui donar lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori.
h) L’element dels fons propis bàsics només pot permetre una distribució quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori o, si la distribució d’un element dels fons propis bàsics donés lloc a l’incompliment esmentat, quan es compleixin totes les condicions següents:1r. que el pagament no debiliti més la situació de solvència de l’entitat asseguradora o reasseguradora;2n. que es compleixi el capital mínim obligatori després dur-se a terme la distribució.
i) L’element dels fons propis bàsics està lliure de compromisos i no està vinculat a cap altra operació que pugui suposar que no compleix el que disposa l’article 52.1.
j) L’element dels fons propis presenta les característiques de l’article 52 però supera els límits definits en l’article 58.
2. Als efectes d’aquest article, l’intercanvi d’un element dels fons propis bàsics per un altre element dels fons propis bàsics de nivell 1 o 2 o la seva conversió en aquest element o el reemborsament o rescat d’un element dels fons propis bàsics de nivell 2 amb el producte d’un nou element dels fons propis bàsics almenys de la mateixa qualitat, no es considera un reemborsament o rescat.
3. Als efectes de l’apartat 1, lletres f) i g), les referències al capital de solvència obligatori s’entenen fetes al capital mínim obligatori quan es materialitzi un incompliment del capital mínim obligatori abans de l’incompliment del capital de solvència obligatori.
4. Als efectes de l’apartat 1, lletra i), les entitats consideren limitats els incentius de rescat consistents en un ajust a l’alça del tipus d’interès en conjunció amb una opció de compra quan l’ajust a l’alça consisteixi en un increment únic del tipus de cupó i doni lloc a un increment del tipus inicial no superior al més elevat dels imports següents:
a) 100 punts bàsics, menys el diferencial de permuta entre la base de l’índex inicial i la base de l’índex ajustada a l’alça;
b) el 50% del diferencial de crèdit inicial, menys el diferencial de permuta entre la base de l’índex inicial i la base de l’índex ajustada a l’alça.

Article 55 · Fons propis complementaris del nivell 2

Sentències

Es considera que els elements següents dels fons propis complementaris formen part del nivell 2 sempre que compleixin amb la totalitat de característiques assenyalades en l’article 56:

a) el capital social ordinari no exigit i no desemborsat exigible a simple vista;
b) les accions preferents no exigides i no desemborsades exigibles a la vista;
c) un compromís jurídicament vinculant de subscriure i pagar passius subordinats a la vista;
d) les cartes de crèdit i garanties administrades en benefici dels creditors d’assegurances per administrador fiduciari independent i emeses per entitats de crèdit;
e) les cartes de crèdit i garanties sempre que els elements puguin ser exigits i estiguin lliures de compromisos; i.
f) altres compromisos jurídicament vinculants rebuts per l’entitat asseguradora o reasseguradora, sempre que l’element sigui exigible a la vista i estigui lliure de compromisos.

Article 56

Sentències

Per poder-se classificar en el nivell 2, els elements dels fons propis complementaris previstos en l’article anterior, han de tenir les característiques d’un element dels fons propis classificat en el nivell 1 de conformitat amb els articles 51 i 52.

Article 57 · Fons propis bàsics de nivell 3

Sentències

Els elements següents dels fons propis bàsics es classifiquen en el nivell 3 quan els elements següents presentin totes les característiques assenyalades en l’article 58:

a) La part de l’excedent dels actius respecte dels passius valorats d’acord amb el que disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, inclosos els elements següents:1r. les accions preferents i la prima d’emissió corresponent;2n. un import igual al valor dels actius per impostos diferits nets.
b) Els passius subordinats valorats de conformitat amb el que estableix la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

Article 58

Sentències
1. Les característiques a què fa referència l’article anterior són les següents:
a) L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements a què es refereixen els articles 57.a).1r i 57.b), té menys prelació que els crèdits de tots els prenedors i beneficiaris d’assegurances i creditors no subordinats.
b) L’element dels fons propis bàsics no presenta característiques que puguin provocar la insolvència de l’entitat asseguradora o reasseguradora o que puguin accelerar el procés d’insolvència de l’entitat.
c) L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements a què es refereixen els articles 57.a).1r i 57.b), no té data de venciment o té almenys un venciment inicial d’almenys cinc anys, data de venciment que constitueix la primera oportunitat contractual per reemborsar o rescatar l’element dels fons propis bàsics.
d) L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements a què es refereixen els articles 56.1.
a) i 56.2, només es pot reemborsar o rescatar a elecció de l’entitat asseguradora o reasseguradora, i el seu reemborsament o rescat s’ha de sotmetre a l’aprovació prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
e) L’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements dels articles 57.a).1r i 57.b), poden incloure incentius limitats pel seu reemborsament o rescat;
f) l’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements dels articles 57.a).1r i 57.b), comporta la suspensió del reemborsament o rescat quan s’incompleixi el capital de solvència obligatori, o si el reemborsament o rescat donessin lloc a l’incompliment esmentat, fins que l’entitat compleixi el capital de solvència obligatori i el reemborsament o rescat no puguin donar lloc a l’incompliment del capital de solvència obligatori;
g) l’element dels fons propis bàsics, quan es tracti dels elements dels articles 57.a).1r i 57.b), permet l’ajornament de les distribucions quan s’incompleixi el capital mínim obligatori o si la distribució dona lloc a l’incompliment esmentat, fins que l’entitat compleixi el capital mínim obligatori i la distribució no pugui donar lloc a l’incompliment del capital mínim obligatori;
h) l’element dels fons propis bàsics està lliure de compromisos i no està vinculat a cap operació que pugui menyscabar les característiques que l’element ha de posseir de conformitat amb aquest article.
2. Als efectes d’aquest article, l’intercanvi d’un element dels fons propis bàsics per un altre element dels fons propis bàsics de nivell 1 o 2 o un element dels fons propis bàsics de nivell 3 o el reemborsament o rescat d’un element dels fons propis bàsics de nivell 3 amb el producte d’un nou element dels fons propis bàsics almenys de la mateixa qualitat, no es considera un reemborsament o rescat.
3. Als efectes de l’apartat 1.f), les referències al capital de solvència obligatori s’entenen fetes al capital mínim obligatori quan es materialitzi un incompliment del capital mínim obligatori abans de l’incompliment del capital de solvència obligatori.
4. Als efectes de l’apartat 1.i), les entitats consideren limitats els incentius de rescat consistents en un ajust a l’alça del tipus d’interès en conjunció amb una opció de compra, quan l’ajust a l’alça consisteixi en un increment únic del tipus de cupó i doni lloc a un increment del tipus inicial no superior al més elevat dels imports següents:
a) 100 punts bàsics, menys el diferencial de permuta entre la base de l’índex inicial i la base de l’índex ajustada a l’alça;
b) el 50% del diferencial de crèdit inicial, menys el diferencial de permuta entre la base de l’índex inicial i la base de l’índex ajustada a l’alça.

Article 59 · Fons propis complementaris de nivell 3

Sentències

Els elements dels fons propis complementaris que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances hagi aprovat de conformitat amb l’article 48.4 d’aquest Reglament i que no presentin les característiques de l’article anterior, es classifiquen com a fons propis complementaris de nivell 3.

Article 60

Sentències

Sense perjudici del que disposa l’article 48.4 d’aquest Reglament, quan un element dels fons propis no s’inclogui entre els elements bàsics o complementaris de nivell 1, 2 i 3, les entitats asseguradores o reasseguradores només consideren que aquest element és constitutiu de fons propis quan hagin rebut de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances l’aprovació de l’avaluació i la classificació d’aquest element. Per a això l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances té en compte el següent:

a) Quan l’entitat sol·liciti l’aprovació d’una classificació en els fons propis bàsics de nivell 1, si l’element dels fons propis bàsics posseeix en un grau substancial les característiques assenyalades en l’article 51 considerant els aspectes assenyalats en l’article 39 d’aquest Reglament.
b) Quan l’entitat sol·liciti l’aprovació d’una classificació en els fons propis bàsics de nivell 2, si l’element dels fons propis bàsics posseeix en un grau substancial les característiques assenyalades en l’article 53 considerant els aspectes assenyalats en l’article 41 d’aquest Reglament.
c) Quan l’entitat sol·liciti l’aprovació d’una classificació en els fons propis complementaris de nivell 2, si l’element dels fons propis bàsics posseeix en un grau substancial les característiques assenyalades en l’article 55 considerant els aspectes assenyalats en l’article 56 d’aquest Reglament.
d) Quan l’entitat sol·liciti l’aprovació d’una classificació en els fons propis bàsics de nivell 3, si l’element dels fons propis bàsics posseeix les característiques assenyalades en l’article 57 considerant els aspectes assenyalats en l’article 58 d’aquest Reglament.
e) L’exigibilitat jurídica dels termes contractuals de l’element dels fons propis en tots els països pertinents.
f) Si l’element dels fons propis ha estat totalment desemborsat.

Article 61 · Admissibilitats i límits aplicables als nivells 1, 2 i 3

Sentències
1. A l’efecte del compliment del capital de solvència obligatori, els imports admissibles dels elements de nivell 2 i 3 estan subjectes a tots els límits quantitatius següents:
a) L’import admissible dels elements de nivell 1 ha de ser igual almenys a la meitat del capital de solvència obligatori.
b) L’import admissible dels elements de nivell 3 ha de ser inferior al 15% del capital de solvència obligatori.
c) La suma dels imports admissibles dels elements de nivell 2 i nivell 3 no pot superar el 50% del capital de solvència obligatori.
2. A l’efecte del compliment del capital mínim obligatori, els imports admissibles dels elements de nivell 2 estan subjectes a tots els límits quantitatius següents:
a) L’import admissible dels elements de nivell 1 ha de ser igual almenys al 80% del capital mínim obligatori.
b) Els imports admissibles dels elements de nivell 2 no pot superar el 20% del capital mínim obligatori.
3. Dins els límits que preveuen els apartats 1.
a) i 2.a), la suma dels elements següents dels fons propis ha de representar menys del 20% de l’import total dels elements de nivell 1:
a) fons excedentaris que no es considerin obligacions derivades dels contractes d’assegurança o reassegurança; i.
b) passius subordinats desemborsats valorats de conformitat amb el que disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

Article 62 · Classificació dels fons propis específics de les assegurances

Sentències

Els fons propis bàsics i complementaris s’han de classificar en els nivells següents:

a) Els fons excedents constituïts pels beneficis acumulats que no s’han destinat a ser distribuïts als prenedors i als beneficiaris d’assegurances, i que compleixin els criteris que estableix l’article 52, i no es considerin obligacions derivades dels contractes d’assegurances o reassegurances, en el nivell 1.
b) Les cartes de crèdit i garanties administrades en benefici dels creditors d’assegurances per un administrador fiduciari independent i emeses per entitats de crèdit autoritzades, en el nivell 2.

Article 63 · Admissibilitat de fons propis i límits aplicables als nivells 1, 2 i 3

Sentències
1. Pel que fa a la cobertura del capital de solvència obligatori, l’import admissible dels elements corresponents als nivells 2 i 3 està subjecte a límits quantitatius.
2. Aquests límits s’han de fixar de manera que es garanteixi almenys el compliment de les condicions següents:
a) La proporció que els elements del nivell 1 suposin respecte dels fons propis admissibles sigui superior a un terç de l’import total de fons propis admissibles.
b) L’import admissible dels elements del nivell 3 representin menys d’un terç de l’import total de fons propis admissibles.
3. Pel que fa al compliment del requisit del capital mínim obligatori, l’import dels elements dels fons propis bàsics admissibles per a la cobertura del capital mínim obligatori classificats en el nivell 2 està subjecte a límits quantitatius. Aquests límits s’han de fixar de manera que es garanteixi almenys que la proporció dels elements del nivell 1 en els fons propis bàsics admissibles sigui superior a la meitat de l’import total de fons propis bàsics admissibles.
4. L’import admissible de fons propis per a la cobertura del capital de solvència obligatori és igual a la suma de l’import del nivell 1, de l’import admissible del nivell 2 i de l’import admissible del nivell 3.

Capítol cinquè. Capital de solvència obligatori

Secció primera. Normes generals

Article 64 · Càlcul del capital de solvència obligatori

Sentències
1. El càlcul del capital de solvència obligatori ha de tenir en compte tots els riscos quantificables als quals una entitat asseguradora o reasseguradora estigui exposada. Ha de cobrir les activitats existents i les noves activitats que s’esperi dur a terme en els dotze mesos següents. En relació amb les activitats existents, ha de cobrir exclusivament les pèrdues inesperades. El capital de solvència obligatori és igual al valor en risc dels fons propis bàsics d’una entitat asseguradora o reasseguradora, amb un nivell de confiança del 99,5 per cent i un horitzó temporal d’un any.
2. En tot cas, han de respectar-se els imports mínims absoluts que estableix la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
3. El capital de solvència obligatori ha de cobrir, com a mínim, els riscos següents:
a) Risc de subscripció en l’assegurança diferent de l’assegurança de vida.
b) Risc de subscripció en l’assegurança de vida.
c) Risc de subscripció en l’assegurança de malaltia.
d) Risc de mercat.
e) Risc de crèdit.
f) Risc operacional.
4. L’efecte de les tècniques de reducció del risc s’ha de tenir en compte quan es calculi el capital de solvència obligatori, sempre que el risc de crèdit i altres riscos derivats de l’ús d’aquestes tècniques es reflecteixin apropiadament en el capital de solvència obligatori, i es compleixin les disposicions de desplegament que s’estableixin a l’efecte.

Article 65 · Mètodes de càlcul del capital de solvència obligatori

Sentències
1. El capital de solvència obligatori es pot calcular d’acord amb els mètodes següents:
a) Mitjançant l’ús de la fórmula estàndard d’acord amb el que es disposa a la secció segona del present capítol.
b) Mitjançant l’ús de la fórmula estàndard, en la qual cal aplicar els paràmetres específics de l’entitat. Aquests paràmetres es poden utilitzar en el càlcul dels mòduls de risc de subscripció de l’assegurança de vida, de l’assegurança diferent de l’assegurança de vida i de l’assegurança de malaltia, i s’han de determinar mitjançant mètodes normalitzats a partir de dades internes de l’entitat de què es tracti o de dades que siguin directament pertinents per a les operacions d’aquesta entitat.
c) Mitjançant l’ús de la fórmula estàndard, però amb determinades simplificacions en els punts del càlcul i sempre que la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos que assumeixin així ho justifiquin. L’ús de simplificacions en uns aspectes del càlcul és compatible amb l’ús de paràmetres específics de l’entitat en altres aspectes.
d) Mitjançant l’ús de la fórmula estàndard per a determinats aspectes del càlcul combinada amb models interns parcials, que cobreixin el càlcul en altres aspectes.
e) Mitjançant l’ús de models interns complets que cobreixin tots els aspectes rellevants i amb un impacte significatiu en el perfil de risc de l’entitat i, per tant, en el seu capital de solvència obligatori.
2. La utilització de paràmetres específics o de models interns requereix l’aprovació prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, a sol·licitud de l’entitat.
3. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot requerir, mitjançant una resolució motivada, que s’efectuï el càlcul del capital de solvència obligatori amb paràmetres específics de l’entitat o amb models interns, quan el perfil de risc de l’entitat s’aparti significativament de les hipòtesis aplicades en el càlcul de la fórmula estàndard.

Article 66 · Exigència de capital de solvència obligatori addicional

Sentències
1. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot exigir un capital addicional a l’entitat asseguradora o reasseguradora supervisada mitjançant una resolució motivada, després de les actuacions de supervisió i amb caràcter excepcional, en els supòsits següents:
a) Quan el perfil de risc de l’entitat asseguradora o reasseguradora s’aparti significativament de les hipòtesis en què es basa el capital de solvència obligatori calculat mitjançant la fórmula estàndard i l’exigència d’un model intern sigui inadequada o no hagi estat eficaç, o s’estigui desenvolupant un model intern parcial o complet.
b) Quan el perfil de risc de l’entitat asseguradora o reasseguradora s’aparti significativament de les hipòtesis en què es basa el capital de solvència obligatori calculat mitjançant un model intern complet o parcial perquè certs riscos quantificables no es tenen suficientment en compte, i l’adaptació del model, en un termini adequat, amb vista a reflectir millor el perfil de risc considerat hagi estat impossible.
c) Quan el sistema de govern de l’entitat asseguradora o reasseguradora s’aparti significativament del que disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, o d’aquest Reglament, i aquestes desviacions impedeixin identificar, mesurar, controlar, gestionar i notificar correctament els riscos als quals s’exposa o es podria exposar, i quan l’aplicació d’altres mesures, per si mateixes, no puguin esmenar suficientment les deficiències en un termini adequat.
d) Quan l’entitat asseguradora o reasseguradora apliqui l’ajust per casament o l’ajust per volatilitat i el perfil de risc d’aquesta entitat es desviï considerablement de les hipòtesis que hi ha al darrere d’aquests ajustos.
2. En els supòsits que assenyalen els apartats 1.
a) i 1.b), el capital addicional s’ha de calcular de manera que el capital de solvència obligatori de l’entitat compleixi el que disposa l’article 51.a).
3. En els supòsits que assenyala l’apartat 1.c), el capital addicional ha de ser proporcional als riscos significatius derivats de les deficiències que van donar lloc a la resolució de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances d’imposar aquest capital addicional. En les circumstàncies que exposa l’apartat 1.d), el capital addicional ha de ser proporcional als riscos significatius derivats de la desviació a què es refereix aquell apartat. La suma del capital de solvència obligatori inicial i del capital addicional imposat dona lloc al nou capital de solvència obligatori. No obstant això, el capital de solvència obligatori no ha d’incloure el capital addicional imposat de conformitat amb l’apartat 1.c), a l’efecte de determinar el marge de risc per al càlcul de les provisions tècniques.
Secció segona. Fórmula estàndard

Article 67 · Estructura de la fórmula estàndard

Sentències

El capital de solvència obligatori calculat d’acord amb la fórmula estàndard ha de ser igual a la suma dels elements següents:

a) el capital de solvència obligatori bàsic,b) el capital de solvència obligatori per risc operacional, i.
c) l’import de l’ajust destinat a tenir en compte la capacitat d’absorció de pèrdues de les provisions tècniques i els impostos diferits.

Article 68 · Configuració del capital de solvència obligatori bàsic

Sentències
1. El capital de solvència obligatori bàsic s’ha d’obtenir mitjançant l’agregació de mòduls de risc, en els termes i les condicions establerts, amb la inclusió, almenys, dels riscos següents:
a) Risc de subscripció en l’assegurança diferent de l’assegurança de vida.
b) Risc de subscripció en l’assegurança de vida.
c) Risc de subscripció en l’assegurança de malaltia.
d) Risc de mercat.
e) Risc d’incompliment de la contrapart.
2. Quan sigui procedent, en la configuració dels diferents mòduls de risc s’han de tenir en compte els efectes de diversificació.
3. La configuració i les especificacions dels mòduls de risc han de ser idèntiques per a totes les entitats asseguradores i reasseguradores, pel que fa tant al capital de solvència obligatori bàsic com a qualsevol càlcul simplificat fet de conformitat amb el que disposa l’article 52.1.c).
4. En relació amb els riscos derivats de catàstrofes, es poden utilitzar especificacions geogràfiques, quan escaigui, per al càlcul dels mòduls de risc de subscripció de l’assegurança de vida, de l’assegurança diferent de l’assegurança de vida i de l’assegurança de malaltia.
5. Cadascun dels mòduls de risc esmentats a l’apartat 1 s’ha de calibrar en funció del valor en risc, amb un nivell de confiança del 99,5 per cent, en un horitzó temporal d’un any.
6. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de tenir en compte altres mòduls de risc addicionals dels que estableix aquest article en funció del seu perfil de risc.

Article 69 · Càlcul del capital de solvència obligatori mitjançant la fórmula estàndard

Sentències
1. Per al càlcul del capital obligatori bàsic, els mòduls de risc individuals s’han d’agregar, tenint en compte el següent:
a) El risc de subscripció de l’assegurança diferent de l’assegurança de vida ha de reflectir el risc derivat de les obligacions de les assegurances diferents de l’assegurança de vida, atenent els esdeveniments coberts i els processos seguits en l’exercici de l’activitat. Aquest mòdul ha de tenir en compte la incertesa dels resultats de les entitats asseguradores i reasseguradores en relació amb les obligacions d’assegurança i de reassegurança ja existents i les noves activitats que s’esperi dur a terme en els dotze mesos següents.
b) El risc de subscripció de l’assegurança de vida ha de reflectir el risc derivat de les obligacions d’assegurança de vida, atenent els esdeveniments coberts i els processos seguits en l’exercici de l’activitat.
c) El risc de subscripció de l’assegurança de malaltia ha de reflectir el risc que es derivi de les obligacions resultants de la subscripció d’aquests contractes, tant si s’utilitzen bases tècniques similars a les de l’assegurança de vida com si no, com a conseqüència tant dels esdeveniments coberts com dels processos seguits en l’exercici de l’activitat.
d) El risc de mercat ha de posar de manifest el risc derivat del nivell o de la volatilitat dels preus de mercat dels instruments financers que influeixin en el valor dels actius i passius de l’entitat. Ha de reflectir adequadament, si s’escau, la falta de correspondència estructural entre els actius i els passius, en particular pel que fa a la durada.
e) El risc d’incompliment de la contrapart ha de reflectir les possibles pèrdues derivades de l’incompliment inesperat o deteriorament de la qualitat creditícia de les contraparts i els deutors de les entitats asseguradores i reasseguradores en els dotze mesos següents.
2. El capital obligatori per risc operacional ha de reflectir els riscos operacionals sempre que no estiguin ja inclosos en els mòduls de risc que recull l’apartat 1. El risc operacional ha d’incloure els riscos legals, però no els riscos derivats de decisions estratègiques ni els riscos de reputació. En els contractes d’assegurança de vida, quan el risc d’inversió recaigui sobre els prenedors, per al càlcul del capital obligatori per risc operacional s’ha de prendre en consideració l’import de les despeses anuals ocasionades per aquestes obligacions d’assegurança. En les operacions d’assegurança i de reassegurança diferents de les esmentades en el paràgraf anterior, el càlcul del capital obligatori per risc operacional ha de prendre en consideració el volum d’aquestes operacions, que s’ha de determinar a partir de les primes meritades i les provisions tècniques constituïdes en relació amb aquestes obligacions d’assegurança i de reassegurança. En aquest cas, el capital obligatori pels riscos operacionals no ha de sobrepassar el 30% del capital de solvència obligatori bàsic corresponent a aquestes operacions d’assegurança i de reassegurança.
3. L’ajust destinat a tenir en compte la capacitat d’absorció de pèrdues de les provisions tècniques i els impostos diferits ha de reflectir la possible compensació de les pèrdues inesperades mitjançant un descens simultani de les provisions tècniques o els impostos diferits, o una combinació de tots dos. L’ajust ha de tenir en compte l’efecte de reducció del risc generat per futures prestacions discrecionals dels contractes d’assegurança, en la mesura que les entitats asseguradores i reasseguradores puguin demostrar que una reducció d’aquestes prestacions pot servir per cobrir pèrdues inesperades quan es produeixin. L’efecte de reducció del risc de les futures prestacions discrecionals no pot ser més gran que la suma de les provisions tècniques i els impostos diferits corresponents a aquestes futures prestacions discrecionals. Als efectes del que estableix el paràgraf anterior, el valor de les futures prestacions discrecionals en circumstàncies adverses s’ha de comparar amb el valor d’aquestes mateixes prestacions segons un càlcul basat en la millor estimació.

Article 70

Sentències

El mòdul de risc de subscripció de l’assegurança diferent de l’assegurança de vida s’ha de calcular, d’acord amb el que estableix l’annex, com una combinació del capital obligatori corresponent, almenys, en els submòduls següents:

a) Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor de les responsabilitats derivades de les assegurances a causa de fluctuacions en relació amb el moment d’ocurrència, la freqüència i la gravetat dels successos assegurats, i en el moment i l’import de la liquidació de sinistres (risc de prima i de reserva en les assegurances diferents de l’assegurança de vida).
b) Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor de les responsabilitats derivades de les assegurances a causa d’una notable incertesa en les hipòtesis de tarifació i constitució de provisions corresponents a successos extrems o excepcionals (risc de catàstrofe en les assegurances diferents de l’assegurança de vida).

Article 71

Sentències

El mòdul de risc de subscripció de l’assegurança de vida s’ha de calcular com una combinació dels capitals obligatoris corresponents, almenys, en els submòduls següents:

a) Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances a causa de variacions en el nivell, la tendència o la volatilitat de les taxes de mortalitat, per als casos en què un augment de la taxa de mortalitat generi un augment en el valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances (risc de mortalitat).
b) Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances a causa de variacions en el nivell, la tendència o la volatilitat de les taxes de mortalitat, per als casos en què un descens de la taxa de mortalitat generi un augment en el valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances (risc de longevitat).
c) Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances a causa de variacions en el nivell, la tendència o la volatilitat de les taxes d’invalidesa, malaltia i morbiditat (risc de discapacitat i morbiditat).
d) Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances a causa de variacions en el nivell, la tendència o la volatilitat de les despeses d’execució dels contractes d’assegurança o de reassegurança (risc de despeses en l’assegurança de vida).
e) Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances a causa de variacions en el nivell, la tendència o la volatilitat de les taxes de revisió aplicables a les prestacions en forma de renda, a causa de modificacions de la legislació o variacions en l’estat de salut de la persona assegurada (risc de revisió).
f) Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances a causa de variacions en el nivell o la volatilitat de les taxes de discontinuïtat, cancel·lació, renovació i rescat de les pòlisses (risc de reducció).
g) Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor dels compromisos contrets en virtut de les assegurances a causa d’una notable incertesa en les hipòtesis de tarifació i constitució de provisions corresponents a successos extrems o extraordinaris (risc de catàstrofe en les assegurances de vida).

Article 72

Sentències

El mòdul de risc de subscripció de l’assegurança de malaltia s’ha de calcular, d’acord amb el que estableix l’annex, segons si s’usen tècniques no similars o similars a vida, com una combinació dels capitals obligatoris corresponents, almenys, en els submòduls següents:

a) Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor de les responsabilitats contretes en virtut de les assegurances a causa de variacions en el nivell, la tendència o la volatilitat de les despeses d’execució dels contractes d’assegurança o de reassegurança.
b) Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor de les responsabilitats contretes en virtut de les assegurances a causa de fluctuacions en relació amb el moment d’ocurrència, la freqüència i la gravetat dels fets assegurats, així com el moment i l’import de la liquidació de sinistres en la data de constitució de les provisions.
c) Risc de pèrdua o de modificació adversa del valor de les responsabilitats contretes en virtut de les assegurances a causa d’una notable incertesa en les hipòtesis de tarifació i constitució de provisions corresponents a brots de grans epidèmies, així com l’acumulació excepcional de riscos en aquestes circumstàncies extremes.

Article 73 · Mòdul de risc de mercat del capital obligatori bàsic

Sentències
1. El mòdul de risc de mercat s’ha de calcular, d’acord amb el que estableix l’annex, com una combinació dels capitals obligatoris corresponents, almenys, en els submòduls següents:
a) Sensibilitat del valor dels actius, els passius i els instruments financers davant les variacions en l’estructura temporal dels tipus d’interès o la volatilitat dels tipus d’interès (risc de tipus d’interès).
b) Sensibilitat del valor dels actius, els passius i els instruments financers davant les variacions en el nivell o la volatilitat dels preus de mercat de les accions (risc d’accions).
c) Sensibilitat del valor dels actius, els passius i els instruments financers davant les variacions en el nivell o la volatilitat dels preus de mercat de la propietat immobiliària (risc immobiliari).
d) Sensibilitat del valor dels actius, els passius i els instruments financers davant les variacions en el nivell o la volatilitat dels diferencials de crèdit en relació amb l’estructura temporal de tipus d’interès sense risc (risc de diferencial).
e) Sensibilitat del valor dels actius, els passius i els instruments financers davant les variacions en el nivell o la volatilitat dels tipus de canvi de divises (risc de divisa).
f) Riscos addicionals a què estigui exposada una entitat asseguradora o reasseguradora com a conseqüència ja sigui d’una falta de diversificació de la cartera d’actius, ja sigui d’una exposició important al risc d’incompliment d’un mateix emissor de valors o d’un grup d’emissors vinculats (concentracions de risc de mercat).
2. El submòdul de risc d’accions calculat d’acord amb la fórmula estàndard ha de comprendre un ajust simètric del requisit de capital propi destinat a cobrir el risc que es deriva de variacions en el nivell dels preus de les accions. Aquest ajust l’ha de publicar l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació (AEAPJ).
3. L’ajust simètric s’ha de basar en una funció del nivell actual d’un índex de les accions i un nivell mitjà ponderat d’aquest índex. La mitjana ponderada s’ha de calcular durant un termini adequat, que ha de ser igual per a totes les entitats asseguradores i reasseguradores. L’ajust simètric no dona lloc a l’aplicació d’una càrrega de capital propi que sigui inferior o superior en 10 punts percentuals al requisit estàndard de capital propi.

Article 74 · Submòdul de risc de renda variable basat en la durada

Sentències
1. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot autoritzar l’aplicació d’un submòdul de risc de renda variable del capital de solvència obligatori, calibrat utilitzant la mesura del valor en risc, durant un període que sigui coherent amb el període de manteniment de les inversions de renda variable de l’entitat afectada, amb un nivell de confiança que ofereixi als prenedors i els beneficiaris d’assegurances un nivell de protecció equivalent al que estableix l’article 38.
1. 2. El termini màxim per resoldre aquest procediment és de sis mesos. El poden sol·licitar les entitats asseguradores que actuïn en el ram de vida i instrumentin compromisos per pensions o garanteixin prestacions per jubilació en què les primes abonades per a aquestes prestacions tinguin una deducció fiscal autoritzada per als prenedors d’assegurances, quan:
a) Tots els actius i passius corresponents a aquestes activitats estiguin delimitats, gestionats i organitzats per separat respecte d’altres activitats de les entitats asseguradores, sense cap possibilitat de transferència.
b) Les activitats de l’entitat a les quals s’aplica l’enfocament que recull aquest apartat s’efectuen únicament al Principat d’Andorra.
c) La durada mitjana dels passius corresponents a aquesta activitat que manté l’entitat sobrepassen la mitjana de dotze anys.
3. En el càlcul del capital de solvència obligatori, aquests actius i passius s’han de tenir plenament en compte a l’efecte d’avaluar els efectes de diversificació, sense perjudici de la necessitat de salvaguardar els interessos dels prenedors i beneficiaris d’assegurances en altres estats.
4. La situació de solvència i liquiditat, així com les estratègies, els processos i els procediments d’informació de l’entitat afectada respecte a la gestió d’actius i passius, han de garantir de manera contínua que l’entitat és capaç de mantenir inversions de renda variable durant un període coherent amb el període de manteniment típic per a aquestes inversions en el cas de l’entitat en qüestió.

Article 75

Sentències

El capital de solvència obligatori per al risc de subscripció i per al risc de tipus d’interès en l’assegurança de decessos es pot calcular de conformitat amb el règim general de l’assegurança de vida, o de conformitat amb el règim simplificat que s’aprovi mitjançant un comunicat tècnic.

Article 76 · Mòdul de risc d’incompliment de la contrapart del capital obligatori bàsic

Sentències
1. El mòdul de risc d’incompliment de la contrapart ha d’incloure els contractes destinats a mitigar riscos, com ara els contractes de reassegurança, de titulització i de derivats, així com els crèdits sobre intermediaris i altres riscos de crèdit no inclosos en el submòdul de risc de diferencial.
2. El mòdul ha de tenir degudament en compte les garanties o altres fiances que tingui l’entitat asseguradora o reasseguradora o pel seu compte i els riscos associats a aquestes garanties i fiances.
3. El mòdul de risc d’incompliment de la contrapart ha de reflectir, per a cada contrapart, l’exposició global de l’entitat asseguradora o reasseguradora davant d’aquesta contrapart, sigui quina sigui la naturalesa jurídica de les seves obligacions contractuals respecte a aquesta entitat.

Article 77 · Aplicació del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió

Sentències
1. Respecte de les entitats que no disposin de l’autorització corresponent per acollir-se al règim simplificat definit en l’article 42 de la Llei 12/2017, és aplicable el que disposa el capítol V del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió, de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i reassegurança i el seu exercici, en relació amb el càlcul per les entitats anteriorment esmentades del capital de solvència obligatori mitjançant la fórmula estàndard.
2. També són d’aplicació respecte del càlcul del capital de solvència obligatori les normes tècniques d’execució (ITS, en les seves sigles en anglè.
s) aprovades per la Comissió a la data d’aprovació d’aquest Reglament i detallades a l’annex II.
3. Respecte de les normes tècniques d’execució que la Comissió emeti amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reglament, la seva aplicació per part de les entitats asseguradores i reasseguradores autoritzades per operar a Andorra ha de ser autoritzada mitjançant comunicats tècnics emesos per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
Secció tercera. Models interns

Article 78 · Càlcul del capital de solvència obligatori mitjançant models interns

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden calcular el capital de solvència obligatori utilitzant un model intern, complet o parcial, amb l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, i mentre mantinguin el compliment tant dels requisits que estableix aquest Reglament com dels que fixi la mateixa autorització administrativa.
2. Mitjançant una resolució de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances es pot exigir a les entitats asseguradores i reasseguradores a les quals s’hagi autoritzat l’ús d’un model intern que presentin una estimació del capital de solvència obligatori calculat d’acord amb la fórmula estàndard. Una vegada autoritzat l’ús d’un model intern, el capital de solvència obligatori calculat mitjançant el model intern només es pot tornar a calcular d’acord amb la fórmula estàndard en circumstàncies degudament justificades i amb l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
3. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden utilitzar models interns parcials per al càlcul d’un o diversos dels elements que indica l’article 41. Així mateix, es pot aplicar un model parcial al conjunt de l’activitat de les entitats asseguradores o reasseguradores, o únicament a un o diversos dels segments principals de la seva activitat.
4. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de justificar documentalment l’estructura i els detalls de funcionament del seu model intern. El contingut de la documentació ha d’incloure la justificació del fet que es compleixen els requisits que estableix el Reglament, una descripció detallada de la teoria, les hipòtesis i els fonaments matemàtics i empírics en què es basi el model intern, totes les possibles circumstàncies en què el model intern pugui no funcionar eficaçment, totes les modificacions que introdueixin en el seu model intern i qualsevol altre aspecte rellevant a l’efecte de garantir que es compleixen les exigències per al càlcul del capital de solvència obligatori.
5. En tot cas, les entitats asseguradores i reasseguradores han de garantir que el disseny del model intern s’adapta a les seves activitats de la manera següent:
a) Els enfocaments de modelització han de reflectir la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos inherents a les activitats de l’entitat inclosos en l’àmbit del model intern.
b) Els resultats del model intern i el contingut de la informació presentada per l’entitat asseguradora o reasseguradora han de ser coherents.
c) El model intern ha de permetre obtenir resultats amb un nivell de desagregació suficient per a exercir una funció important en les decisions de gestió pertinents de l’entitat asseguradora o reasseguradora; com a mínim, els resultats del model intern han de diferenciar entre línies de negoci, categories de risc i entre segments principals d’activitat;
d) La política de modificació del model intern ha de preveure que s’ajusti en funció de les variacions en l’àmbit o la naturalesa de les activitats de l’entitat.

Article 79 · Política de modificació dels models complets i parcials

Sentències
1. Dins el procés d’autorització d’un model intern, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha d’aprovar la política de modificació del model de l’entitat asseguradora o reasseguradora. I les entitats asseguradores i reasseguradores han de modificar el seu model intern d’acord amb aquesta política.
2. La mateixa política ha d’especificar les modificacions de menor i major entitat del model intern. Les modificacions de major entitat del model intern estan supeditades a l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. Les modificacions de menor entitat del model intern no estan supeditades a l’autorització prèvia de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, sempre que s’efectuïn d’acord amb la política esmentada.

Article 80 · Incompliment del model intern

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores que, després d’haver estat autoritzades, deixin de complir els requisits establerts en la seva autorització, han de complir una de les opcions següents:
a) Presentar davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances la documentació justificativa que acrediti que l’incompliment no té efectes significatius.
b) Presentar davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, en el termini d’un mes des de l’incompliment, un pla dirigit a restablir la situació en un termini no superior a sis mesos.
2. Si les entitats que han optat per l’opció de l’apartat 1.b anterior no apliquen el pla esmentat en aquell apartat, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances els pot exigir que tornin a calcular el capital de solvència obligatori de conformitat amb la fórmula estàndard.

Article 81 · Ús del model intern en la presa de decisions i en les activitats de gestió

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’acreditar que el model intern s’utilitza a totes les àrees rellevants i exerceix una funció important en el sistema de govern de l’entitat i, en particular, pel que fa a:
a) El sistema de gestió de riscos i els processos de presa de decisions.
b) Els processos d’avaluació i assignació del capital econòmic i de solvència, inclosa l’avaluació interna de riscos i solvència.
2. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’acreditar que la freqüència de càlcul del capital de solvència obligatori a través del model intern es correspon amb la freqüència amb la qual apliquen aquest model intern a les altres finalitats esmentades a l’apartat anterior.

Article 82 · Normes de qualitat estadística dels models interns

Sentències
1. Els mètodes utilitzats per efectuar el càlcul de la distribució de probabilitat en què es basi el model intern s’han de fonamentar en tècniques actuarials i estadístiques adequades que siguin aplicables i pertinents, i han de ser coherents amb els mètodes aplicats per calcular les provisions tècniques.
2. Els mètodes aplicats per al càlcul de la distribució de probabilitat prevista s’han de basar en informació actualitzada i fiable, i en hipòtesis realistes. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’estar en disposició de justificar davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances les hipòtesis aplicades en el model intern. Les dades utilitzades en el model intern han de ser exactes, completes i adequades, de manera que reflecteixin el perfil de risc específic de l’entitat. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’actualitzar almenys anualment les sèries de dades utilitzades en el càlcul de la distribució de probabilitat prevista. No s’exigeix cap mètode concret per al càlcul de la distribució de probabilitat prevista.
3. Sigui quin sigui el mètode de càlcul elegit, el model intern ha de permetre la classificació dels riscos de manera que hi hagi la garantia que s’aplicarà extensament i ocuparà un lloc destacat en el sistema de govern de les entitats asseguradores i reasseguradores, en particular pel que fa al seu sistema de gestió de riscos i els seus processos de presa de decisions, així com a l’assignació del capital. El model intern ha de cobrir tots els riscos significatius a què estiguin exposades les entitats asseguradores i reasseguradores. Els models interns han de cobrir, com a mínim, els riscos que esmenta l’article 64.3.

Article 83 · Normes de calibratge dels models interns

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden aplicar, als efectes del seu model intern, un horitzó temporal o una mesura del risc diferents dels que estableix la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, sempre que els resultats del model intern puguin ser utilitzats per aquestes entitats per calcular el capital de solvència obligatori de tal manera que es justifiqui davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que aquest capital suposa per als prenedors, beneficiaris i tercers perjudicats un nivell de protecció equivalent.
2. Sempre que sigui possible, les entitats asseguradores i reasseguradores han de calcular el capital de solvència obligatori directament a partir de la distribució de probabilitat prevista generada pel seu model intern, utilitzant la mesura del valor en risc que estableix la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
3. Amb la finalitat de comprovar el calibratge del model intern i verificar que les seves especificacions són concordes a les pràctiques de mercat generalment acceptades, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot exigir a les entitats asseguradores i reasseguradores que apliquin el seu model intern a carteres de referència i que utilitzin hipòtesis basades en dades externes, en lloc d’internes.

Article 84 · Integració de models interns parcials

Sentències
1. De conformitat amb el que disposa l’article 65.3 d’aquest Reglament, les entitats asseguradores i reasseguradores poden desenvolupar models d’interns parcials. Per tal d’integrar completament un model intern parcial en la fórmula estàndard del capital de solvència obligatori, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’utilitzar com a tècnica d’integració per defecte les fórmules i les matrius de correlacions de la fórmula estàndard que s’estableixen a l’annex IV de la Directiva 2009/138/CE, i en el títol I, capítol V del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici.
2. Quan l’entitat asseguradora o reasseguradora demostri a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que no seria adequat utilitzar la tècnica d’integració per defecte a què es refereix l’apartat anterior per qualsevol dels motius esmentats a l’apartat quart d’aquest article, l’entitat ha d’utilitzar la tècnica d’integració més adequada que s’estableixi a l’annex XVIII del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici. L’entitat asseguradora o reasseguradora ha de demostrar l’adequació de la tècnica d’integració proposada.
3. Quan l’entitat asseguradora o reasseguradora demostri a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que no seria adequat utilitzar cap de les tècniques d’integració establertes a l’annex XVIII del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici, per qualsevol dels motius definits a l’apartat quart d’aquest article, l’entitat asseguradora o reasseguradora pot utilitzar una tècnica d’integració alternativa. En aquest cas, l’entitat asseguradora o reasseguradora ha de demostrar l’adequació de la tècnica d’integració proposada. En tot cas, aquesta tècnica d’integració proposada ha de ser conforme als principis relatius al capital de solvència obligatori que disposa la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, i ha de reflectir de la manera més apropiada el perfil de risc de l’entitat asseguradora o reasseguradora.
4. Una tècnica d’integració no resulta adequada si es compleix qualsevol de les condicions següents:
a) Que el capital de solvència obligatori resultant no s’atengui al que disposa l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
b) Que el capital de solvència obligatori resultant no reflecteixi el perfil de risc de l’entitat asseguradora o reasseguradora.
c) Que el disseny del model intern parcial sigui coherent amb el que disposa l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, però no permeti la seva integració en la fórmula estàndard del capital de solvència obligatori.

Article 85 · Normes de validació dels models interns

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de preveure un cicle periòdic de validació dels models, dirigit a comprovar el seu funcionament, verificar que les seves especificacions segueixin sent adequades i comparar els seus resultats amb els obtinguts en la realitat. El procés de validació dels models s’ha de fonamentar en un suport estadístic eficaç que permeti a les entitats asseguradores i reasseguradores justificar davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que els requisits de capital resultants són adequats.
2. Els mètodes estadístics aplicats han de servir per comprovar la validesa de la distribució de probabilitat prevista tant a la vista de les pèrdues experimentades com de qualsevol nova dada rellevant i informació pertinent sobre això.
3. El procés de validació dels models ha d’incloure una anàlisi de l’estabilitat del model intern i, en particular, de la sensibilitat dels resultats del model intern davant les modificacions de les principals hipòtesis aplicades. També ha de comprendre l’examen de l’exactitud, la integritat i l’adequació de les dades utilitzades pel model intern, de manera que reflecteixin en tot moment el perfil de risc específic de l’entitat.

Article 86 · Normes sobre documentació. Disposicions generals

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han de justificar documentalment l’estructura i els detalls de funcionament del seu model intern.
2. La documentació de l’estructura i els detalls de funcionament del model intern ha de ser suficient per garantir que un tercer independent degudament informat pugui comprendre l’estructura i els detalls de funcionament del model intern.
3. En el cas d’un model intern parcial, la documentació a la qual es refereixen els apartats anteriors d’aquest article, ha d’incloure, a més, la documentació que demostra l’adequació de la tècnica d’integració utilitzada per integrar el model intern parcial en la fórmula estàndard.
4. La documentació a la qual es refereixen els apartats anteriors ha d’estar adequadament estructurada i completa, ha de ser detallada i s’ha de mantenir actualitzada. Així mateix, ha de ser possible reproduir els resultats del model intern utilitzant la documentació del model esmentat i totes les dades que s’hi introdueixin.

Article 87 · Contingut mínim de la documentació

Sentències

La documentació del model intern ha d’incloure almenys tota la informació següent:

a) un inventari de tots els documents que formen part de la documentació;
b) la política de modificació del model intern;
c) una descripció de les polítiques, els controls i els procediments establerts per a la gestió del model intern, incloses les responsabilitats assignades als membres del personal de l’entitat asseguradora o reasseguradora;
d) una descripció de la tecnologia de la informació utilitzada en el model intern, inclòs qualsevol pla d’emergència connex;
e) totes les hipòtesis pertinents en què es basi el model intern i la seva justificació;
f) l’explicació del mètode utilitzat per definir les hipòtesis, que comprendrà almenys el següent:1r. les dades en què es basi l’elecció de les hipòtesis;2n. els objectius de l’elecció de les hipòtesis i els criteris utilitzats per determinar la idoneïtat de l’elecció;3r. qualsevol limitació en l’elecció de les hipòtesis utilitzades;
g) un repertori de les dades utilitzades en el model intern, en què s’especifiqui la seva font, les seves característiques i la seva utilització;
h) informació relativa a la recopilació, tractament i aplicació de les dades utilitzades en el model;
i) quan les dades no s’utilitzin en el model intern de manera coherent en el temps, una descripció de la utilització incoherent i la seva justificació;
j) l’especificació dels indicadors qualitatius i quantitatius per a la cobertura de riscos;
k) una descripció de les tècniques de reducció del risc tingudes en compte en el model intern i una explicació de com s’hi reflecteixen els riscos que es derivin de la utilització de tècniques de reducció;
l) una descripció de les futures decisions de gestió tingudes en compte en el model intern;
m) les especificacions per a l’assignació de pèrdues i guanys;
n) les especificacions per al procés de validació del model; i.
o) els resultats de la validació del model.

Capítol sisè. Règim simplificat

Article 88 · Sol·licitud d’aplicació del règim simplificat

Sentències
1. La sol·licitud d’aplicació del règim simplificat recollit a l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, s’ha d’acompanyar de documentació suficient per acreditar:
a) que en els tres últims anys o, en el cas d’entitats constituïdes en un termini inferior, des de la seva constitució no s’han superat els límits definits en l’apartat 4 de l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances; i.
b) que, en els propers cinc anys, no es preveu superar cap dels límits definits en l’apartat 4 de l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances. En el cas d’entitats de nova constitució, només és exigible el compliment del requisit definit en la lletra b) anterior.
2. En tot cas, juntament amb la sol·licitud d’aplicació del règim simplificat, les entitats han d’aportar:
a) els comptes anuals dels darrers tres anys elaborats d’acord amb la normativa comptable que sigui d’aplicació;
b) la projecció d’ingressos per als propers cinc anys;
c) la projecció de l’import brut total de provisions tècniques sense comptar els imports recuperables procedents dels contractes de reassegurança cedida per als propers cinc anys;
d) en el cas d’entitats autoritzades o que sol·licitin l’autorització per realitzar activitats de reassegurança, la projecció dels ingressos bruts anuals derivats de la realització d’operacions de reassegurança durant els propers cinc anys; i.
e) el desglossament per línies de negoci (almenys, branques d’assegurança i reasseguranç.
a) dels ingressos de l’entitat en els últims tres anys. En el cas d’entitats de nova constitució, no és aplicable el que disposen les lletres a) i e) anteriors. En el supòsit que, un cop presentada la sol·licitud, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances consideri que la informació presentada és insuficient per determinar el compliment dels requisits definits a l’apartat 4 de l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, la mateixa Autoritat pot sol·licitar a l’entitat sol·licitant tota la informació addicional que consideri convenient.

Article 89 · Contingut del règim simplificat

Sentències
1. D’acord amb el que disposa l’apartat 5 de l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, el règim simplificat suposa la no aplicació del règim de solvència que disposa l’article 42 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, per la qual cosa tampoc són aplicables les normes que desenvolupen aquest règim de solvència contingudes en aquest Reglament.
2. Sense perjudici del que estableix l’apartat anterior, les entitats que s’acullin al règim simplificat han de disposar, en tot cas, d’un capital social que en cap cas pot ser inferior al capital social mínim definit a l’article 21 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.
3. Tampoc no és aplicable a les entitats que s’acullin al règim simplificat el contingut de l’avaluació interna i de gestió de riscos definit a l’article 39 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, i desenvolupat a l’article 21 d’aquest Reglament. No obstant el que s’acaba d’exposar, les entitats esmentades han de presentar una avaluació interna de riscos i solvència a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances dins dels 45 dies següents a la finalització de cada exercici. Aquesta avaluació interna ha d’incloure com a mínim el contingut següent:
a) els fons propis totals de l’entitat;
b) la classificació de la totalitat dels fons propis de l’entitat d’acord amb les diferents classes de fons propis definides en aquest Reglament;
c) la identificació dels diferents riscos als quals s’ha enfrontat l’entitat durant l’exercici; i.
d) la identificació de les mesures adoptades per al tractament dels diferents riscos als quals s’ha enfrontat l’entitat durant l’exercici.

Capítol setè. Inversions

Article 90 · Normes sobre inversions de les entitats asseguradores i reasseguradores

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’invertir els seus recursos d’acord amb el principi de prudència.
2. A aquests efectes, han de complir el següent:
a) Han d’invertir només en actius i instruments els riscos dels quals puguin determinar, mesurar, vigilar, gestionar i controlar degudament, a més d’informar-ne adequadament l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. Els riscos esmentats s’han de tenir en compte en l’avaluació de les necessitats globals de solvència dins de l’avaluació interna de riscos i solvència.
b) Han d’invertir de manera que quedi garantida la liquiditat, la seguretat i la rendibilitat del conjunt de la cartera d’actius, en especial dels que cobreixen el capital mínim obligatori i el capital de solvència obligatori.
c) Han de garantir que la localització dels actius permeti en tot moment la seva disponibilitat per part de l’entitat asseguradora o reasseguradora.
d) Els actius que representen les provisions tècniques els han d’invertir de manera que sigui coherent amb la naturalesa i durada de les obligacions derivades dels contractes d’assegurança i reassegurança i buscant l’interès general de tots els prenedors i beneficiaris. En cas de conflicte d’interessos, han de buscar el màxim benefici dels prenedors i beneficiaris. S’han de tenir en compte els objectius donats a conèixer per l’entitat en matèria d’inversions.
e) La inversió en instruments derivats s’ha d’admetre en la mesura que contribueixin a reduir els riscos d’inversió o a facilitar la gestió eficaç de la cartera.
f) La inversió en actius no negociats en mercats organitzats s’ha de mantenir en nivells prudents.
g) Els actius han d’estar diversificats de manera adequada a fi d’evitar una dependència excessiva d’un únic actiu, emissor o grup d’empreses, o una determinada zona geogràfica, així com un excés d’acumulació de riscos en la cartera en el seu conjunt. Les inversions en actius emesos per un mateix emissor o per emissors pertanyents a un mateix grup no han d’exposar l’entitat a una concentració excessiva de risc.
h) Els béns immobles han de ser objecte de taxació per una entitat taxadora autoritzada per a la valoració de béns en el mercat hipotecari.

Capítol vuitè. Externalització i concentració de funcions

Article 91 · Supervisió de les funcions externalitzades

Sentències
1. Quan les entitats asseguradores o reasseguradores externalitzin una funció o una activitat d’assegurança o reassegurança, el proveïdor de serveis que presti el servei externalitzat ha de col·laborar amb l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances en relació amb la supervisió de la funció o activitat externalitzada i ha de facilitar la informació que li sigui requerida relativa a aquestes funcions o activitats a l’Autoritat esmentada, així com a les mateixes entitats asseguradores o reasseguradores i als seus auditors de comptes.
2. Les entitats asseguradores i reasseguradores que externalitzin funcions o activitats han d’adoptar les mesures necessàries per garantir que es compleixin les obligacions d’informació i accés esmentades per part de qui els presti el servei externalitzat.
3. Els proveïdors de serveis que prestin els serveis externalitzats estan subjectes a les potestats d’inspecció de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
4. D’acord amb el que disposa l’article 44, l’entitat asseguradora o reasseguradora que desitgi externalitzar una funció ho ha de sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, la qual disposa d’un termini de trenta dies hàbils per resoldre la sol·licitud. En cas que no la resolgui en el termini estipulat, és aplicable el que disposa l’article 44 de la Llei 12/2017.

Article 92 · Política d’externalització

Sentències

Tota entitat asseguradora o reasseguradora que externalitzi o es proposi externalitzar funcions o activitats d’assegurança o reassegurança a un proveïdor de serveis, ha d’establir una política escrita d’externalització que tingui en compte:

a) Els sistemes d’informació entre l’entitat asseguradora o reasseguradora externalitzadora i el proveïdor de serveis a qui s’externalitzi la funció o funcions en qüestió.
b) El sistema de seguiment de l’externalització.
c) La incidència de l’externalització en l’activitat de l’entitat asseguradora o reasseguradora externalitzadora.

Article 93 · Elecció del proveïdor de serveis

Sentències

En triar el proveïdor de serveis, l’òrgan d’administració de l’entitat asseguradora o reasseguradora ha de vetllar perquè:

a) es realitzi un examen detallat per comprovar que el potencial proveïdor de serveis pugui desenvolupar les funcions o activitats requerides de manera satisfactòria i posseeixi la capacitat i qualsevol autorització exigida per la normativa per a això, tenint en compte els objectius i les necessitats de l’entitat;
b) el proveïdor de serveis hagi adoptat totes les mesures necessàries per garantir que cap conflicte d’interès explícit o potencial posi en perill la satisfacció de les necessitats de l’empresa externalitzadora;
c) se celebri un contracte per escrit entre l’entitat asseguradora o reasseguradora i el proveïdor de serveis, en el qual es defineixin clarament els drets i obligacions respectius i amb almenys el contingut que disposa l’article següent;
d) s’expliquin clarament els termes i condicions generals del contracte d’externalització a l’òrgan d’administració de l’entitat i aquest els autoritzi;
e) l’externalització no suposi la vulneració de cap llei o normes de rang d’inferior en vigor al Principat d’Andorra; i.
f) el proveïdor de serveis estigui subjecte a les mateixes disposicions en matèria de seguretat i confidencialitat de la informació relativa a l’entitat asseguradora o reasseguradora o als seus beneficiaris o beneficiaris d’assegurances, que les que s’apliquin a l’entitat asseguradora o reasseguradora.

Article 94 · Requisits del contracte d’externalització

Sentències

El contracte per escrit entre l’entitat asseguradora o reasseguradora i el proveïdor de serveis ha d’indicar clarament tots els requisits següents:

a) les obligacions i les responsabilitats de totes dues parts;
b) el compromís del proveïdor de serveis d’atenir-se a totes les disposicions legals i amb rang inferior vigents, així com a les polítiques aprovades per l’entitat asseguradora o reasseguradora, i de cooperar amb l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances en relació amb la funció o activitat externalitzada;
c) l’obligació del proveïdor de serveis de comunicar qualsevol fet que pugui incidir de manera significativa en la seva capacitat per a exercir les funcions i activitats externalitzades amb eficàcia i de conformitat amb les disposicions de rang legal o inferior en vigor;
d) un període de preavís per a la cancel·lació del contracte pel proveïdor de serveis que sigui prou extens per permetre que l’entitat asseguradora o reasseguradora trobi una solució alternativa;
e) la possibilitat per part de l’entitat asseguradora o reasseguradora de denunciar l’acord d’externalització quan sigui necessari sense que la continuïtat i la qualitat de la seva prestació de serveis als prenedors d’assegurances es vegi perjudicada;
f) que l’entitat asseguradora o reasseguradora es reservi el dret a ser informada sobre les funcions externalitzades i la seva execució per part del proveïdor de serveis, així com el dret a emetre directrius generals i instruccions individuals destinades al proveïdor de serveis sobre aquells criteris que hagi de tenir en compte en exercir les activitats o funcions externalitzades;
g) que el proveïdor de serveis protegeixi qualsevol informació confidencial relativa a l’entitat asseguradora o reasseguradora i als seus beneficiaris i beneficiaris d’assegurances, empleats, parts contractants i qualssevol altres persones;
h) que l’entitat asseguradora o reasseguradora, així com el seu auditor i l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, tinguin accés efectiu a tota la informació relativa a les funcions i activitats externalitzades, inclosa la possibilitat de realitzar inspeccions in situ en els locals del proveïdor de serveis;
i) que, quan sigui procedent i sigui necessari als efectes de supervisió, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pugui formular preguntes directament al proveïdor de serveis, el qual està obligat a respondre;
j) que l’entitat asseguradora o reasseguradora pugui obtenir informació sobre les activitats externalitzades i emetre instruccions sobre les activitat i funcions externalitzades;
k) si és el cas, els termes i condicions en què el proveïdor de serveis pot subcontractar qualsevol de les funcions i activitats externalitzades; i.
l) que les obligacions i les responsabilitats del proveïdor de serveis derivades del seu contracte amb l’entitat asseguradora o reasseguradora no es veuran afectades per cap subcontractació que el proveïdor de serveis realitzi.

Article 95

Sentències

L’entitat asseguradora o reasseguradora que externalitzi funcions o activitats operatives ha de satisfer tots els requisits següents:

a) tenir en compte les activitats externalitzades en els seus sistemes de control intern i gestió de riscos;
b) verificar que el proveïdor de serveis disposi dels recursos financers necessaris per a exercir les tasques externalitzades de forma correcta i fiable, i que tot el personal del proveïdor de serveis que es dediqui a exercir les funcions o activitats externalitzades disposi de qualificacions suficients i sigui fiable; i.
c) comprovar que el proveïdor de serveis disposi de plans d’emergència adequats per enfrontar-se a situacions d’urgència o interrupcions de l’activitat i posi a prova periòdicament els sistemes de seguretat, tot això de manera proporcional al nombre i la rellevància de les funcions i activitats externalitzades.

Article 96 · Autorització de la concentració

Sentències

En el supòsit que una entitat asseguradora o reasseguradora sol·liciti la concentració de funcions d’acord amb el que disposa l’article 44.4 de la Llei 12/2017, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de valorar el volum, l’escala i la complexitat de les activitats desenvolupades per l’entitat asseguradora o reasseguradora per decidir sobre l’autorització de la concentració esmentada i, en cap cas, no pot concedir l’autorització si no queda suficientment acreditada l’eficàcia de les funcions concentrades.

Capítol novè. Prevenció del frau

Article 97

Sentències
1. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de crear i gestionar fitxers de persones o entitats que hagin comès actuacions fraudulentes en matèria d’assegurances i reassegurances.
2. La inscripció als fitxers s’ha de fer sobre la base de la comunicació que faci a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances l’autoritat judicial o administrativa que hagi dictat la resolució o instància corresponent de qualsevol persona interessada.
3. Abans de la celebració, la pròrroga o la renovació de contractes d’assegurança o reassegurança, les entitats poden sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances l’expedició del certificat a què fa referència l’article 45.3 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances. El certificat s’ha d’emetre dins del període de dos (2) dies des de la seva sol·licitud.
4. En la creació i gestió dels fitxers als quals es refereix aquest article, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances queda sotmesa, amb les adaptacions corresponents, al que disposen sobre els fitxers de naturalesa pública la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals, i el Decret del 9 de juny de 2010 d’aprovació del Reglament de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades.

Capítol desè. Conductes de mercat

Secció primera. Deures d’informació a prenedors i assegurats

Article 98 · Periodicitat

Sentències
1. Amb relació a les obligacions d’informació definides en els apartats a) i b) de l’article 46.2 de la Llei 12/2017, les entitats han de proporcionar la informació sobre les modificacions a què fan referència els apartats anteriorment esmentats com a mínim un mes abans de la seva efectivitat.
2. Respecte de la informació a què es refereix l’apartat c) de l’article 46.2, aquesta s’ha de lliurar als assegurats en el termini de tres mesos des de la finalització de cada exercici.

Article 99 · Assegurances de grans riscos

Sentències

La subscripció de contractes d’assegurança de grans riscos no està subjecta als deures d’informació a prenedors i assegurats que estableix l’article 46 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

Article 100

Sentències

Els deures d’informació que estableix l’article 46 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, també són d’aplicació quan l’entitat asseguradora estigui domiciliada fora del Principat d’Andorra.

Secció segona. Pòlisses. Primes de tarifa i bases tècniques

Article 102 · Pòlisses

Sentències
1. Les pòlisses s’han de redactar de manera que siguin de fàcil comprensió. En cas d’extraviament de la pòlissa, l’assegurador, a petició del prenedor de l’assegurança o, en el seu defecte, de l’assegurat o beneficiari, té l’obligació d’expedir-ne una còpia o un duplicat, que té la mateixa eficàcia que l’original.
2. Els models de pòlisses d’assegurances, les bases tècniques i les tarifes han d’estar a disposició de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.

Article 103 · Primes de tarifa

Sentències

La prima de tarifa està integrada per la prima pura o de risc, pel recàrrec de seguretat, si s’escau, i pels recàrrecs necessaris per compensar l’entitat de les despeses d’administració i d’adquisició, incloses entre aquestes últimes les de manteniment del negoci, així com pel possible marge o recàrrec de benefici o excedent. Les despeses de gestió dels sinistres s’han d’incloure en tot cas en la prima pura.

Article 104 · Bases tècniques

Sentències
1. Les bases tècniques, que han de ser subscrites per un actuari d’assegurances, han de comprendre, segons el que correspongui en funció de l’estructura administrativa i l’organització comercial de l’entitat, els apartats següents:
a) Informació genèrica, que ha d’explicar el risc assegurable de conformitat amb la pòlissa respectiva, els factors de risc considerats en la tarifa i els sistemes de tarifació utilitzats.
b) Informació estadística sobre el risc, que ha d’aportar informació sobre l’estadística que s’hagi utilitzat, amb indicació de la mida de la mostra, les fonts i el mètode d’obtenció d’aquesta i el període a què es refereixi.
c) Recàrrec de seguretat, que s’ha de destinar a cobrir les desviacions aleatòries desfavorables de la sinistralitat esperada, i s’ha de calcular sobre la prima pura. S’ha de determinar, d’acord amb les característiques de la informació estadística utilitzada, atenent el tipus, la composició i la mida de la cartera, els fons propis admissibles i el volum de cessions a la reassegurança, així com el període que s’hagi considerat per al plantejament de la solvència, que no pot ser inferior a tres anys, i s’ha d’especificar la probabilitat d’insolvència que, en relació amb aquest període, s’hagi tingut en compte.
d) Recàrrecs per a despeses de gestió, que ha de detallar la quantia, la suficiència i l’adequació dels recàrrecs per a despeses d’administració i d’adquisició, incloses entre aquestes últimes les de manteniment del negoci, justificades en funció de l’organització administrativa i comercial, actual i prevista, a l’entitat interessada, tenint en compte si es tracta d’assegurances individuals o de grup.
e) Recàrrec per a benefici o excedent, el qual s’ha de destinar a remunerar els recursos financers i incrementar els fons propis de l’entitat.
2. En funció de les bases estadístiques i financeres, si escau, s’ha d’establir l’equivalència actuarial per fixar la prima pura que correspongui al risc que s’ha de cobrir i a les despeses de gestió dels sinistres. Prenent com a base la prima pura i els recàrrecs, s’ha d’obtenir la prima de tarifa o comercial.
3. Si s’admeten primes fraccionades i fraccionàries, s’han de justificar la base i el recàrrec per calcular-les, i s’ha de concretar que aquestes últimes són alliberadores pel període d’assegurança a què corresponguin.
4. Les bases tècniques han de reflectir les metodologies i els models subjacents utilitzats en el càlcul de les provisions tècniques, així com les hipòtesis utilitzades en el seu càlcul.
Secció tercera. Cessions de cartera i modificacions estructurals

Article 105 · Cessions de cartera

Sentències
1. A la sol·licitud d’autorització prèvia de cessió de cartera, s’ha d’adjuntar la documentació següent:
a) El certificat dels acords adoptats pels òrgans socials competents de les entitats participants en què s’aprovi el conveni de cessió i, si s’escau, la dissolució de la cedent o cedents, o la modificació de l’objecte social.
b) El conveni de cessió de cartera subscrit pels representants de les entitats participants, en el qual s’ha d’especificar: 1) l’inventari detallat d’elements patrimonials d’actiu i passiu que se cedeixen; 2) la data de presa d’efecte de la cessió; 3) el preu de la cessió; i 4) la clàusula que condiciona l’efecte a l’autorització administrativa prèvia.
c) Els balanços de situació i els comptes de pèrdues i guanys de les entitats participants, tancats dins dels sis mesos anteriors a la data d’adopció de l’acord de cessió de cartera pels òrgans socials competents, juntament amb un informe sobre les modificacions patrimonials significatives que hagin pogut tenir lloc amb posterioritat i amb l’adjunció, així mateix, dels informes emesos pels auditors de comptes de les entitats.
d) L’estimació de l’estat de solvència que inclogui el capital de solvència obligatori i el capital mínim obligatori de l’entitat cessionària per al cas que es porti a efecte la cessió, així com de l’entitat cedent en el supòsit que continuï la seva activitat asseguradora.
2. La cessió de cartera s’ha de formalitzar en escriptura pública, en la qual s’han d’incloure el conveni de cessió i els balanços de situació i comptes de pèrdues i guanys de les entitats participants.

Article 106 · Modificacions estructurals

Sentències
1. A la sol·licitud d’autorització prèvia de les modificacions estructurals s’ha d’adjuntar la documentació següent:
a) El certificat dels acords adoptats pels òrgans competents de les entitats participants ja inscrites al Registre de Societats, en què s’aprovi el projecte de modificació estructural i, si s’escau, la dissolució de les entitats absorbides, així com el traspàs en bloc dels seus patrimonis a l’absorbent. Si s’escau, aquests acords també han d’incloure el de creació d’una nova entitat.
b) La memòria explicativa de les causes de la modificació estructural, subscrita pels òrgans competents de les entitats participants ja inscrites al Registre de Societats.
c) Els projectes de modificació estructural subscrita pels òrgans competents de les entitats participants ja inscrites al Registre de Societats, en els quals s’ha incloure una clàusula que condiciona l’efecte a l’autorització administrativa prèvia.
d) Els balanços de situació i els comptes de pèrdues i guanys de les entitats participants ja inscrites al Registre de Societats tancats dins dels sis mesos anteriors a la data d’adopció del projecte.
e) El balanç i l’estimació de l’estat de solvència que inclogui el capital de solvència obligatori i el capital mínim obligatori de l’entitat resultant de la modificació estructural.
2. L’escissió d’entitats s’ha de fer per rams d’assegurança complets, o bé ha de comprendre la totalitat de les pòlisses que pertanyin a un o més rams.
3. Autoritzada la modificació estructural, s’ha d’atorgar l’escriptura pública corresponent i seguir el procediment que determini la legislació mercantil.
4. L’autorització administrativa per a l’exercici de l’activitat asseguradora i reasseguradora concedida a les entitats extingides ha de quedar revocada.

Capítol onzè. Supervisió de grups d’entitats asseguradores i reasseguradores inclosos dins l’àmbit subjectiu d’aplicació de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances

Article 107 · Estructura del grup

Sentències

Les entitats asseguradores i reasseguradores integrants dels grups inclosos dins de l’àmbit subjectiu d’aplicació de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, han de publicar a les seves pàgines web amb una periodicitat anual, l’estructura jurídica i l’estructura de governança i organitzativa, inclosa una descripció de totes les filials, les societats vinculades materials i les sucursals significatives que pertanyin al grup.

Article 108 · Supervisió de la solvència de grup

Sentències
1. L’entitat dominant del grup ha de fer almenys anualment el càlcul de la solvència del grup i remetre la informació resultant a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. En cas de dubte sobre quina és l’entitat dominant, el deure recau sobre l’entitat del grup que determini l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
2. L’entitat dominant del grup ha de mantenir un control permanent del capital de solvència obligatori del grup. En cas que el perfil de risc del grup s’aparti significativament de les hipòtesis en què es basa l’últim càlcul del capital de solvència obligatori del grup notificat, s’ha de procedir immediatament a un nou càlcul del capital de solvència obligatori i a la seva presentació a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
3. Quan hi hagi indicis que el perfil de risc del grup hagi variat significativament des de l’última informació presentada sobre el capital de solvència obligatori del grup, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, sense perjudici de les seves potestats d’acord amb els articles 10 i concordants de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances, ha de requerir que aquest capital de solvència obligatori es torni a calcular.

Article 109

Sentències
1. El càlcul de la solvència de grup de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant s’ha d’efectuar a partir dels comptes consolidats. La solvència de grup de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant resulta de la diferència entre les magnituds següents:
a) els fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori, calculats a partir de les dades consolidades; i.
b) el capital de solvència obligatori a escala de grup, calculat a partir de les dades consolidades (capital de solvència obligatori de grup consolidat).
2. El capital de solvència obligatori de grup consolidat s’ha de calcular bé d’acord amb la fórmula estàndard seguint els principis definits en aquest Reglament per al càlcul del capital de solvència obligatori, o bé amb un model intern aprovat per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances a sol·licitud de l’entitat dominant del grup.
3. El capital de solvència obligatori de grup consolidat està integrat, com a mínim, per la suma del següent:
a) el capital mínim obligatori de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant; i.
b) la part proporcional del capital mínim obligatori de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades.
4. El mínim esmentat ha d’estar cobert per fons propis bàsics admissibles en els termes de l’article 40 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances i d’aquest Reglament.
5. A fi de determinar si aquests fons propis admissibles es poden considerar aptes per cobrir el capital mínim de solvència obligatori de grup consolidat s’han d’aplicar, amb les adaptacions necessàries, els principis establerts per les entitats individuals.

Article 110 · Mètode de deducció i agregació (mètode 2)

Sentències
1. Quan s’utilitzi el mètode de deducció i agregació, la solvència de grup de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant és la diferència entre les magnituds següents:
a) els fons propis admissibles de grup agregats, d’acord amb el que preveu l’apartat 2; i.
b) el valor, a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant, de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades i el capital de solvència obligatori de grup agregat, calculat de conformitat amb el que preveu l’apartat 3.
2. Els fons propis admissibles de grup agregat són la suma del següent:
a) els fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant; i.
b) la part proporcional de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant en els fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades.
3. El capital de solvència obligatori de grup agregat és la suma del següent:
a) el capital de solvència obligatori de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant; i.
b) la part proporcional del capital de solvència obligatori de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades.
4. Quan la participació en les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades consisteixi, totalment o parcialment, en una propietat indirecta, el valor a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades ha d’incorporar el valor de la propietat indirecta esmentada, tenint en compte les participacions successives pertinents, i els elements que preveuen l’apartat 2, lletra b), i l’apartat 3, lletra b), han d’incloure, respectivament, les parts proporcionals corresponents dels fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades i del capital de solvència obligatori de les entitats asseguradores o reasseguradores vinculades.

Article 111 · Elecció del mètode de càlcul de la solvència del grup

Sentències
1. El mètode 2 només s’utilitza en el cas que l’aplicació del mètode 1 per al càlcul de la solvència del grup no resulti adequat.
2. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ha de tenir en compte els factors següents a l’hora d’avaluar si l’aplicació del mètode 1 no és adequada i, per tant, si escau aplicar el mètode 2:
a) Si la quantitat i la qualitat de la informació disponible en relació amb una entitat vinculada no és suficient per aplicar-li el mètode 1;
b) Si l’entitat vinculada no està coberta per un model intern de grup, en els casos en què, d’acord amb el que disposa l’article 109.2, s’utilitzi un model intern de grup per al càlcul del capital de solvència obligatori de grup consolidat.
c) Amb relació al que disposa la lletra b) anterior, si els riscos que no es tenen en compte en el model intern de grup no són significatius en relació amb el perfil de risc global de grup.
d) Si la utilització del mètode 1 en relació amb una o diverses entitats vinculades és excessivament onerosa, i la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos de grup són tals que la utilització del mètode 2 en relació amb aquesta o aquestes entitats vinculades no afecta significativament els resultats del càlcul de la solvència de grup.
e) Si les operacions intragrup no són significatives en termes de volum i de valor de l’operació.
f) Quan el grup inclogui entitats asseguradores o reasseguradores vinculades d’un tercer país, si s’ha emès una declaració d’equivalència d’acord amb el que disposa la Llei 12/2017 respecte del règim de solvència del tercer país esmentat.
3. El mètode triat s’ha d’aplicar de manera constant al llarg del temps.
4. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot exigir a les entitats asseguradores i reasseguradores participants que tornin a utilitzar el mètode 1 quan, per qualsevol circumstància, no es justifica la utilització del mètode 2.

Article 112 · Inclusió de la participació proporcional

Sentències
1. En el càlcul de la solvència de grup, s’ha de tenir en compte la participació proporcional que tingui l’entitat participant en les seves entitats vinculades. Aquesta participació proporcional correspon:
a) si s’utilitza el mètode de consolidació comptable, als percentatges utilitzats per confeccionar els comptes consolidats; o.
b) si s’utilitza el mètode de deducció i agregació, a la proporció de capital subscrit que tingui, directament o indirectament, l’entitat participant.
2. No obstant això, i independentment del mètode aplicat, quan l’entitat vinculada sigui una entitat filial i no disposi de fons propis admissibles en una quantia suficient per cobrir el capital de solvència obligatori, s’ha de computar el total del dèficit de solvència de la filial.
3. Quan segons l’autoritat de supervisió, la responsabilitat de l’entitat matriu que tingui una participació en el capital es limiti estrictament a aquesta participació, el supervisor del grup pot permetre que el dèficit de solvència de l’entitat filial es tingui en compte de manera proporcional.

Article 113 · Supressió del doble còmput dels fons propis admissibles

Sentències
1. No es permet el doble còmput dels fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori entre les diferents entitats asseguradores o reasseguradores que s’hagin tingut en compte en aquest càlcul. A aquest efecte, en el càlcul de la solvència de grup s’han d’excloure els imports següents:
a) El valor de qualsevol actiu de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant que representi el finançament de fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori d’una de les seves entitats asseguradores o reasseguradores vinculades.
b) El valor de qualsevol actiu d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant que representi el finançament de fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori d’aquesta entitat asseguradora o reasseguradora participant.
c) El valor de qualsevol actiu d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant que representi el finançament de fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de qualsevol altra entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a aquesta entitat asseguradora o reasseguradora participant.
2. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1, els elements que s’esmenten a continuació només es poden computar en la mesura en què siguin admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de l’entitat vinculada considerada:
a) Els fons excedents d’una entitat asseguradora o reasseguradora de vida, vinculada a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant, respecte de la qual es calculi la solvència de grup.
b) Qualsevol capital subscrit i no desembossat d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant respecte de la qual es calculi la solvència de grup.
3. No obstant això, del càlcul s’han d’excloure, en tot cas, els elements següents:
a) qualsevol capital subscrit i no desembossat que representi una obligació potencial per a l’entitat participant;
b) qualsevol capital subscrit i no desembossat de l’entitat asseguradora o reasseguradora participant que representi una obligació potencial per a l’entitat asseguradora o reasseguradora vinculada;
c) qualsevol capital subscrit i no desembossat d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada que representi una obligació potencial per a una altra entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a la mateixa entitat asseguradora o reasseguradora participant.
4. Quan les autoritats de supervisió considerin que determinats fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada, diferents dels que preveu l’apartat 2, no poden estar realment disponibles per cobrir el capital de solvència obligatori de l’entitat d’asseguradora o reasseguradora participant respecte de la qual es calculi la solvència de grup, els fons propis esmentats només es poden computar en la mesura que siguin admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de l’entitat vinculada.
5. La suma de fons propis que preveuen els apartats 2 i 3 no pot superar el capital de solvència obligatori de l’entitat asseguradora o reasseguradora vinculada.
6. Els fons propis admissibles d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant respecte de la qual es calculi la solvència de grup, només es poden computar en la mesura que hagin estat degudament autoritzats per les autoritats responsables de la supervisió de l’entitat vinculada esmentada.

Article 114 · Supressió de la creació de capital intragrup

Sentències
1. En el càlcul de la solvència de grup no s’han de prendre en consideració els fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori que procedeixin d’un finançament recíproc entre l’entitat asseguradora o reasseguradora participant i qualsevol de les següents:
a) Una entitat vinculada.
b) Una entitat participant.
c) Una altra entitat vinculada a qualsevol de les seves entitats participants.
2. En el càlcul de la solvència de grup no s’han de tenir en compte els fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori d’una entitat asseguradora o reasseguradora vinculada a l’entitat asseguradora o reasseguradora participant respecte de la qual es calculi la solvència del grup, quan els fons propis considerats procedeixin d’un finançament recíproc amb qualsevol altra entitat vinculada a l’esmentada entitat d’assegurances o reassegurances participant.
3. Es considera que hi ha finançament recíproc, com a mínim, quan una entitat asseguradora o reasseguradora, o qualsevol de les seves entitats vinculades, tingui participacions en una altra entitat que, directament o indirectament, tingui fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de la primera entitat, o bé concedeixi préstecs a aquesta altra entitat.

Article 115 · Valoració

Sentències

Els actius i els passius s’han de valorar d’acord amb el que preveu l’article 39 de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

Article 116 · Càlcul del capital de solvència del grup

Sentències

Per a tot el que no estigui previst en aquest Reglament, són d’aplicació a aquest capítol les normes contingudes en els capítols I, II i III del títol II del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici, al càlcul i règim de solvència del grup.

Article 117 · Informació sobre la situació financera i de solvència a nivell de grup

Sentències
1. Sense perjudici de l’elaboració dels informes sobre la situació financera i de solvència per part de les diferents entitats que conformen els diferents grups subjectes al control de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, d’acord amb el que disposa la Llei 12/2017 i aquest Reglament, la matriu de cada un d’aquests grups, ha de presentar un informe sobre la situació financera i de solvència de tot el grup, el qual ha d’incloure els elements següents:
a) Pel que fa a l’activitat i els resultats del grup:1r. Una descripció de l’estructura jurídica i de l’estructura de governança i organitzativa del grup, amb descripció de totes les filials i entitats vinculades.2n. Informació qualitativa i quantitativa sobre les operacions rellevants en el si del grup.
b) Pel que fa al sistema de governança del grup:1r. Una descripció de com s’implementen coherentment els sistemes de control intern i de gestió de riscos, així com els procediments d’informació a totes les entitats incloses en l’àmbit de la supervisió de grup.2n. Informació sobre qualsevol acord d’externalització intragrup.
c) Pel que fa al perfil de risc, ha d’incloure informació qualitativa i quantitativa sobre qualsevol concentració de risc significativa del grup d’acord amb els criteris que fixa l’article 376 del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió, de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici (Solvència II).
d) Pel que fa a la valoració del grup als efectes de solvència, quan les bases, els mètodes i les principals hipòtesis utilitzades en el grup per a la valoració als efectes de solvència dels actius, provisions tècniques i altres passius del grup difereixin significativament dels que utilitzi qualsevol de les seves filials per a la valoració dels seus actius, provisions tècniques i altres passius als efectes de solvència, una explicació quantitativa i qualitativa de qualsevol diferència significativa.
e) Pel que fa a la gestió del capital del grup:1r. S’ha d’especificar si s’utilitza el mètode 1 o el mètode 2 per calcular la solvència de grup.2n. Informació qualitativa i quantitativa sobre qualsevol restricció significativa pel que fa a la fungibilitat i transferibilitat dels fons propis admissibles per cobrir el capital de solvència obligatori de grup.
f) Quan s’utilitzi el mètode 1 per calcular la solvència de grup, l’import del capital de solvència obligatori del grup consolidat indicant per separat els elements de l’article 336 del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió, de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici (Solvència II).
g) Informació qualitativa i quantitativa sobre els efectes de diversificació del grup.
h) Quan sigui procedent, una descripció de les entitats incloses en l’àmbit d’aplicació de qualsevol model intern utilitzat per calcular el capital de solvència obligatori del grup.
i) Descripció de les principals diferències, si n’hi ha, entre qualsevol model intern utilitzat per a una entitat individual i qualsevol model intern utilitzat per calcular el capital de solvència obligatori de grup.
2. L’informe anual a què fa referència aquest article s’ha d’elaborar en català, i també en les diferents llengües oficials dels estats en què es trobin domiciliades les entitats del grup.
3. L’entitat matriu del grup ha de presentar l’informe sobre la situació financera i de solvència de grup en un termini màxim de vint setmanes a comptar des del tancament de l’exercici.
4. L’entitat matriu del grup pot sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances la dispensa de la publicació de l’informe sobre la situació financera i de solvència de tot el grup quan s’escaiguin les circumstàncies recollides en l’article 33.3 de la Llei 12/2017.

Article 118 · Informe únic sobre la situació financera i de solvència

Sentències

Els grups poden presentar un informe únic sobre la situació financera i de solvència com a alternativa als informes individuals de les entitats del grup i de l’informe a què fa referència l’article anterior, sempre que es compleixin les condicions següents:

a) L’informe únic sobre la situació financera i de solvència ha de presentar per separat la informació que s’hagi de divulgar de tot el grup d’acord amb l’article anterior, i la informació que s’hagi de divulgar de cada entitat amb caràcter individual d’acord amb el règim de l’informe sobre la situació financera i de solvència de les entitats asseguradores i reassegurances.
b) L’informe anual a què fa referència aquest article s’ha d’elaborar en català, i també en les diferents llengües oficials dels estats en què es troben domiciliades les entitats del grup.
c) L’entitat matriu del grup ha de presentar l’informe sobre la situació financera i de solvència de grup en un termini màxim de vint setmanes a comptar des del tancament de l’exercici.
d) L’entitat matriu del grup pot sol·licitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances la dispensa de la publicació de l’informe únic sobre la situació financera i de solvència quan s’escaiguin les circumstàncies recollides en l’article 33.3 de la Llei 12/2017.
e) En el cas que qualsevol entitat asseguradora o reasseguradora, pertanyent al grup, hagi de publicar informació sobre la naturalesa i els efectes de qualsevol fet destacat que afecti significativament la pertinència del seu informe únic sobre la situació financera i de solvència, el grup ha de publicar com més aviat millor una versió actualitzada de l’informe.
f) En el cas que un determinat grup no opti per la publicació d’un informe únic sobre la situació financera i de solvència, les diferents entitats asseguradores i reasseguradores del grup han de fer, en cada un dels informes individuals sobre la situació financera i de solvència, una referència a l’informe sobre la situació financera i de solvència de grup al qual fa referència l’article anterior.

Article 119 · Supervisió del sistema de govern del grup

Sentències

Amb relació a la supervisió del sistema de govern del grup, són aplicables el capítol VI del títol II del Reglament delegat (UE) 2015/35 de la Comissió, de 10 d’octubre de 2014, pel qual es completa la Directiva 2009/138/CE del Parlament Europeu i del Consell, sobre l’accés a l’activitat d’assegurança i de reassegurança i el seu exercici al càlcul i règim de solvència de grup, a excepció de l’article 374 del Reglament esmentat.

Capítol dotzè. Exercici simultani de l’activitat d’assegurança de vida i d’assegurança diferent de la de vida

Article 120

Sentències
1. D’acord amb l’article 27.3 de la Llei 12/2017, les entitats asseguradores que estiguin autoritzades per operar simultàniament en el ram de vida i de no vida estan obligades a mantenir una gestió separada als efectes comptables i de solvència. D’aquesta manera, aquestes entitats han de garantir:
a) que totes dues activitats són independents; i.
b) que els interessos respectius dels prenedors d’una assegurança de vida i dels beneficiaris d’una assegurança diferent de l’assegurança de vida no poden veure’s perjudicats i, en particular, els beneficis procedents de l’assegurança de vida aprofitaran els prenedors d’una assegurança de vida com si l’entitat asseguradora practiqués únicament l’activitat d’assegurança de vida.
2. En vista del que disposa l’apartat anterior, les entitats asseguradores autoritzades per operar simultàniament en assegurances de vida i en assegurances diferents de la de vida han de complir les condicions següents:
a) Portar una comptabilitat separada per a cada tipus d’operacions.
b) Disposar, com a mínim, d’un capital social almenys igual a la quantitat assenyalada en el punt i.
v) de l’article 42.3.
d) de la Llei 12/2017.
c) Calcular, partint dels comptes separats, un capital mínim obligatori nocional en relació amb l’activitat d’assegurança de vida, determinat com si l’entitat només exercís aquesta activitat; i un capital mínim obligatori nocional en relació amb l’activitat d’assegurança diferent del de vida, determinat com si l’entitat només exercís aquesta activitat.
d) Cobrir per un import equivalent d’elements dels fons propis bàsics admissibles, un capital mínim obligatori nocional referit a l’activitat d’assegurança de vida, i un capital mínim obligatori nocional referit a l’activitat d’assegurança diferent de la de vida. Les obligacions financeres mínimes referides a l’activitat d’assegurança de vida i l’activitat d’assegurança diferent de la de vida no poden ser suportades per l’altra activitat.
e) Una vegada complertes les obligacions financeres mínimes, i sempre que s’informi a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances, l’entitat pot utilitzar, als efectes de la cobertura del capital de solvència obligatori, els elements explícits dels fons propis admissibles encara disponibles per a una o altra activitat.
f) Les dades comptables s’han d’establir de manera que mostrin les fonts dels resultats per a les assegurances de vida i per a les assegurances diferents de la de vida per separat. El conjunt dels ingressos i les despeses ha de ser desglossat en funció del seu origen. Els elements comuns a les dues activitats s’han de comptabilitzar segons una clau de repartiment que ha d’aprovar l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances.
g) Les entitats asseguradores han d’establir, sobre la base de les dades comptables, un document que mostri de manera clara els elements corresponents als fons propis bàsics admissibles que cobreixin cadascun dels capitals mínims obligatoris nocionals de la lletra c) anterior.
3. L’incompliment de les obligacions assenyalades en aquest article determina la dissolució administrativa de l’entitat asseguradora, llevat que en el procediment administratiu de dissolució aquesta opti per realitzar exclusivament operacions d’assegurança de vida o operacions d’assegurança directa diferent de l’assegurança de vida.

Capítol tretzè. Auditoria externa

Article 121 · Auditoria externa de les entitats asseguradores i reasseguradores

Sentències
1. Les entitats asseguradores i reasseguradores autoritzades per a operar a Andorra tenen l’obligació d’auditar els seus comptes anuals individuals i, en el seu cas, consolidats.
2. Les entitats asseguradores i reasseguradores creades durant el darrer trimestre de l’any podran sol·licitar autorització a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances per quedar excloses de l’obligació imposada en el punt anterior, sempre que l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances ho consideri apropiat d’acord amb la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat i dels productes i riscos assumits. En aquest cas, han de presentar la comptabilitat d’aquest darrer trimestre juntament amb la comptabilitat corresponent a l’exercici següent en el segon exercici.
3. Sense perjudici del que estableix la normativa comptable especifica del sector assegurador així com de la resta de normes d’aplicació respecte de les entitats asseguradores i reasseguradores, aquestes entitats han de lliurar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances un exemplar dels seus comptes anuals individuals i consolidats juntament amb el corresponent informe d’auditoria. El lliurament dels estats financers auditats a l’l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances s’ha de fer en el transcurs dels tres primers mesos següents a la finalització de l’exercici o del període d’auditoria.
4. Les entitats asseguradores o reasseguradores han de tenir contractada en tot moment, una entitat auditora responsable de l’auditoria externa dels seus comptes anuals. Aquesta designació ha de ser aprovada per la Junta general d’accionistes de l’entitat asseguradora o reasseguradora a proposta del Consell d’administració i prèvia autorització de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. A fi de donar compliment als preceptes definits en aquest Reglament, el nomenament de l’auditor ha de garantir que una entitat auditora en tot moment sigui responsable de l’auditoria de l’entitat asseguradora o reasseguradora.
5. Sempre que sigui possible, les entitats asseguradores i reasseguradores i les entitats participades i controlades per aquestes entitats, han de tenir contractada la mateixa entitat auditora.
6. L’auditor extern i/o l’entitat auditora han de ser independents de l’entitat auditada i no participar en la presa de dedicions d’aquesta entitat. En aquest sentit l’entitat auditora i/o l’auditor, no poden mantenir cap relació professional o laboral, ja sigui directament o indirectament, amb l’entitat asseguradora o reasseguradora auditada.
7. L’auditor extern i/o l’entitat auditora no poden mantenir una relació financera, comercial o de qualsevol altra tipus, ja sigui directament o indirectament amb l’entitat asseguradora o reasseguradora auditada sobre la base de la qual l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pugui arribar a la conclusió que estigui compromesa la independència de l’auditor extern i/o de l’entitat auditora.
8. Si la independència de l’auditor extern i/o l’entitat auditora es veu compromesa per qualsevol factor, l’auditor extern i/o l’entitat auditora tenen l’obligació d’establir les salvaguardes necessàries per reduir aquests factors i així evitar comprometre la seva independència. En el supòsit que les salvaguardes no redueixin adequadament els factors que comprometen la seva independència, l’auditor extern o l’entitat auditora s’abstindrà de realitzar l’auditoria.
9. Els auditors externs i les entitats auditores han de respectar les normes ètiques professionals més exigents. En aquest sentit, els auditors externs i les entitats auditores han de tenir en consideració els principis reflectits al codi ètic de la Federació Internacional de Comptables.
10. L’entitat auditora és nomenada per un període màxim de cinc anys, renovables, sense que en cap cas el còmput global d’aquest nomenament no pugui excedir els deu anys consecutius. Al venciment de cada nomenament, el consell d’administració de l’entitat asseguradora o reasseguradora ha de dur a terme un procés d’avaluació del seu auditor per considerar l’adequació o no de renovar-lo. Aquest procés d’avaluació ha de permetre valorar si l’auditor ha complert les seves obligacions legals, reguladores i professionals en el desenvolupament del seu mandat. El consell d’administració ha d’informar l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances dels criteris emprats per a aquesta avaluació i de la seva conclusió, i, si escau, sol·licitar l’autorització prèvia corresponent. Posteriorment, ha d’informar la junta general d’accionistes i proposar-li la renovació o el canvi d’auditor. En tot cas, l’entitat auditora no pot tornar a ser contractada de nou fins que hagin transcorregut tres anys des de la finalització del darrer contracte. El soci responsable de l’auditoria d’una entitat d’interès públic, de les definides en la Llei 10/2024, d’auditoria de comptes, no pot participar en l’auditoria durant més de cinc anys consecutius. El soci responsable de l’auditoria d’altres entitats subjectes a la supervisió de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances que estiguin obligades a auditar-se no pot participar-hi durant més de vuit anys consecutius. Un cop superats aquests terminis, el soci no pot tornar a participar-hi fins que hagin transcorregut almenys tres exercicis.
11. Contractar un soci diferent de la mateixa entitat auditora, malgrat pertanyi a la filial de l’entitat auditora en un altre país, no es considerarà compliment del que disposa l’apartat anterior.
12. La direcció i la firma dels treballs d’auditoria poden correspondre a un o a varis socis d’una mateixa entitat auditora. Els informes d’auditoria no poden anar firmats sense l’anagrama de l’entitat auditora i és necessària la firma dels socis responsables que han estat a càrrec del desenvolupament del treball en l’entitat asseguradora o reasseguradora auditada. Els informes podran estar firmats per altres socis de la mateixa entitat auditora que no hagin participat en el treball.
13. En cas que els auditors externs tinguin coneixement de l’existència d’elements susceptibles d’afectar significativament l’estabilitat de les entitats asseguradores o reasseguradores, han d’emetre un informe amb caràcter immediat i l’entitat asseguradora o reasseguradora auditada té l’obligació d’enviar una còpia de l’informe a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. Si en el termini de cinc dies hàbils l’auditor no té resposta fefaent que s’ha produït el lliurament, ha d’enviar una còpia de l’informe directament a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances. En cas de canvi d’auditors, l’entitat auditora que ha de donar compliment a aquest requeriment, és la que te vigent el seu nomenament per part de la Junta general d’accionistes.
14. Sense perjudici del que disposin altres disposicions, l’entitat auditora externa o els auditors, han de facilitar a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances tota la informació que sol·liciti en relació amb els treballs d’auditoria duts a terme per l’auditor a una entitat asseguradora o reasseguradora andorrana.
15. L’auditoria dels comptes anuals individuals i consolidats de les entitats asseguradores i reasseguradores s’ha de realitzar d’acord amb el que estableixen les Normes Internacions d’Auditoria emeses pel International Auditing and Assurance Standard Board. S’habilita a l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i reassegurances a establir normes complementàries a les esmentades en aquest apartat.
16. Les entitats auditores i els seus empleats o auditors externs, en el marc de les seves actuacions a entitats asseguradores i reasseguradores, estan sotmesos al deure de secret en l’àmbit laboral i al secret professional. A tal efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb la finalitat de salvaguardar aquest deure de secret. La violació del deure de secret en l’àmbit laboral i/o del secret professional sense justificació és constitutiva de delicte en els termes previstos al codi penal.
17. En el supòsit que les entitats d’auditoria o els auditors incompleixin les obligacions derivades dels apartats anteriors i/o no executin les exigències o els encàrrecs imposats per l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances i que estableixi la normativa vigent, serà d’aplicació el règim disciplinari definit als apartats 14 i 15 de l’article 19 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
jurisprudència.ad
Totes les lleis