1. Els mètodes utilitzats per efectuar el càlcul de la distribució de probabilitat en què es basi el model intern s’han de fonamentar en tècniques actuarials i estadístiques adequades que siguin aplicables i pertinents, i han de ser coherents amb els mètodes aplicats per calcular les provisions tècniques.
2. Els mètodes aplicats per al càlcul de la distribució de probabilitat prevista s’han de basar en informació actualitzada i fiable, i en hipòtesis realistes. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’estar en disposició de justificar davant l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances les hipòtesis aplicades en el model intern. Les dades utilitzades en el model intern han de ser exactes, completes i adequades, de manera que reflecteixin el perfil de risc específic de l’entitat. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’actualitzar almenys anualment les sèries de dades utilitzades en el càlcul de la distribució de probabilitat prevista. No s’exigeix cap mètode concret per al càlcul de la distribució de probabilitat prevista.
3. Sigui quin sigui el mètode de càlcul elegit, el model intern ha de permetre la classificació dels riscos de manera que hi hagi la garantia que s’aplicarà extensament i ocuparà un lloc destacat en el sistema de govern de les entitats asseguradores i reasseguradores, en particular pel que fa al seu sistema de gestió de riscos i els seus processos de presa de decisions, així com a l’assignació del capital. El model intern ha de cobrir tots els riscos significatius a què estiguin exposades les entitats asseguradores i reasseguradores. Els models interns han de cobrir, com a mínim, els riscos que esmenta l’article 64.3.