1. Les entitats asseguradores i reasseguradores poden calcular la millor estimació de les obligacions d’assegurança de vida que portin aparellat un mecanisme mitjançant el qual l’entitat asseguradora tingui el dret o l’obligació d’ajustar les primes futures d’un contracte d’assegurança per tal de reflectir els canvis significatius en el nivell esperat de sinistres i despeses (mecanisme d’ajust de la prima), utilitzant projeccions de fluxos de caixa que parteixin del supòsit que aquests canvis en el nivell de sinistres i despeses es materialitzaran de manera simultània als ajustos de les primes i que donaran lloc a un flux de caixa net igual a zero, sempre que es compleixin totes les condicions següents:
a) que el mecanisme d’ajust de la prima compensi plenament i oportunament l’entitat asseguradora per qualsevol increment en el nivell de sinistres i despeses;
b) que el càlcul no condueixi a una subestimació de la millor estimació; i.
c) que el càlcul no condueixi a una subestimació del risc inherent a aquestes obligacions d’assegurança.