1. Les entitats asseguradores i reasseguradores han d’utilitzar mètodes per calcular les provisions tècniques que siguin proporcionats a la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos subjacents a les seves obligacions d’assegurances i reassegurances.
2. En determinar si un mètode per calcular les provisions tècniques és proporcionat, les entitats asseguradores i reasseguradores han de dur a terme una avaluació que inclogui:
a) Una avaluació de la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos subjacents a les seves obligacions d’assegurança i reassegurança.
b) Una avaluació, en termes qualitatius o quantitatius, de l’error introduït en els resultats del mètode a causa de qualsevol desviació entre:1r. les hipòtesis subjacents al mètode en relació amb els riscos; i2n. els resultats de l’avaluació a què es refereix la lletra a).
c) Aquesta avaluació ha d’incloure tots els riscos que afectin l’import, el calendari o el valor de les entrades i sortides de caixa necessàries per liquidar les obligacions d’assegurança i reassegurança durant el seu període de vigència. L’avaluació es limita als riscos que siguin pertinents per a la part del càlcul de les provisions tècniques a les quals s’apliqui el mètode.
3. Es considera que un mètode és desproporcionat respecte de la naturalesa, el volum i la complexitat dels riscos, si l’error a què es refereix l’apartat 2 anterior, lletra b), dona lloc a una estimació errònia de les provisions tècniques o els seus components, que podria influir en la presa de decisions, llevat que es compleixi una de les condicions següents:
a) Que no es disposi d’un altre mètode amb un error menor i sigui improbable que el mètode porti a una subestimació de l’import de les provisions tècniques.
b) Que el mètode llanci un import de provisions tècniques de l’entitat asseguradora o reasseguradora superior al que s’obtindria utilitzant un mètode proporcionat i que el mètode no porti a una subestimació del risc inherent a les obligacions d’assegurança i reassegurança a què s’apliqui.