1. Si les futures prestacions discrecionals depenen dels actius que mantingui l’entitat asseguradora o reasseguradora, les entitats han de basar el càlcul de la millor estimació en els actius que mantinguin actualment les entitats asseguradores i reasseguradores i han d’elaborar hipòtesis sobre futurs canvis en la seva assignació d’actius de conformitat amb el que disposa l’article anterior.
2. Les hipòtesis sobre els futurs rendiments dels actius han de ser coherents amb la pertinent estructura temporal de tipus d’interès sense risc, que ha d’incloure, quan escaigui, un ajust per casament, un ajust per volatilitat o una mesura transitòria sobre el tipus d’interès sense risc, així com amb la valoració dels actius de conformitat amb l’article 40 de la Llei 12/2017.
3. En calcular les provisions tècniques, les entitats asseguradores i reasseguradores han de determinar per separat el valor de les futures prestacions discrecionals.