Les carteres de referència a què al·ludeix l’article anterior, s’han de determinar d’una manera transparent, prudent, fiable, objectiva i que sigui coherent en el temps. Els mètodes aplicats per determinar les carteres de referència han de ser els mateixos pel que fa a totes les monedes i països. Addicionalment, en la determinació de les carteres de referència, les entitats asseguradores i reasseguradores han d’assegurar:
a) Que respecte de cada moneda, els actius siguin representatius de les inversions realitzades per les entitats asseguradores i reasseguradores en la moneda en qüestió per cobrir la millor estimació de les obligacions d’assegurança i reassegurança denominades en aquesta moneda; i que, respecte de cada país, els actius siguin representatius de les inversions realitzades per les entitats asseguradores i reasseguradores al país en qüestió per cobrir la millor estimació de les obligacions d’assegurança i reassegurança venudes al mercat d’assegurances d’aquest país i denominades en la seva moneda;
b) Que quan sigui possible, la cartera es basi en índexs pertinents dels quals el públic pugui disposar fàcilment i que s’hagin publicat els criteris sobre el moment i la forma en què es modifiquen els components d’aquests índexs;
c) Que la cartera d’actius inclogui tots els actius següents:1r. bons, titulitzacions i préstecs, inclosos els préstecs hipotecaris;2n. accions; i3r. béns immobles.