1. Quan en circumstàncies específiques, les entitats asseguradores i reasseguradores no disposin de dades suficients de qualitat adequada per aplicar un mètode actuarial fiable a un conjunt o a un subconjunt de les seves obligacions d’assegurança o de reassegurança, o als imports recuperables procedents dels contractes de reassegurança o a les entitats amb comesa especial, es poden utilitzar aproximacions, inclosos mètodes cas a cas, per al càlcul de la millor estimació.
2. Per a l’ús d’aproximacions en el càlcul de la millor estimació s’han de complir els requisits següents:
a) que la insuficiència de les dades no es degui a processos i procediments interns inadequats pel que fa a la recopilació, l’emmagatzematge o la validació de les dades utilitzades per valorar les provisions tècniques;
b) que la insuficiència de les dades no pugui esmenar-se mitjançant el recurs a dades externes; i.
c) que no resulti viable per a l’entitat ajustar les dades per a esmenar la insuficiència.
3. L’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances pot concretar mitjançant un comunicat tècnic les circumstàncies específiques i les aproximacions a què es refereix l’apartat anterior.