Reglament, del 30 de maig del 2018, que estableix els mètodes d’identificació dels èquids

37 articles · 1versions · Text oficial consolidat

/

Capítol primer. Objecte, àmbit d’aplicació, definicions i principis generals

Article 1 · Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquest Reglament estableix les normes sobre la identificació dels èquids:

a) Nascuts al Principat d’Andorra,b) Posats en lliure disposició al Principat d’Andorra.

2. Aquest Reglament s’aplica sense perjudici del que estableixen les disposicions en matèria d’identificació i registre d’animals de pura raça establertes en normes específiques.

Article 2 · Definicions

Sentències

1. D’acord amb aquest Reglament, s’apliquen les definicions de les lletres b i c de l’article 109 del Reglament d’aplicació de la Decisió 2/1999.

2. Tanmateix, s’apliquen les definicions número15 i 77 de l’article 2 de la Llei 14/2012, del 12 de juliol del 2012, de salut animal i seguretat alimentària.

3. Així mateix, s’entén per:

a) Posseïdor: tota persona física o jurídica que posseeixi un èquid o que s’encarregui de la cura d’un èquid, amb ànim de lucre o sense, i a títol permanent o temporal, fins i tot durant el transport, en mercats o durant competicions, curses o actes culturals;

b) Propietari: persona física o jurídica que tingui la propietat de l’animal equí;

c) Transponedor: dispositiu d’identificació per radiofreqüència passiu i només de lectura:

i) Que compleixi la norma ISO 11784 i apliqui la tecnologia bidireccional simultània (dúplex, FDX o FDX-B) o bidireccional no simultània (semidúplex, HDX), ii.

i) Que pugui ser llegit per un dispositiu de lectura compatible amb la norma ISO 11785, a una distància mínima de 12 cm;

d) Èquid o animal equí: mamífer solípede salvatge o domesticat de qualsevol espècie del gènere Equus de la família Equidae, i els seus encreuaments;

e) Número permanent únic: codi alfanumèric únic de quinze dígits que reuneix informació sobre cada animal equí i la base de dades i el país on s’hagi registrat la informació per primera vegada, de conformitat amb el sistema de codificació UELN (Universal Equine Life Number), i que inclou:

i) Un codi d’identificació compatible UELN, de sis dígits, per a la base de dades esmentada a l’article 34, seguit dei.

i) Un número d’identificació individual de nou dígits assignat a l’animal equí;

f) Marca: tota característica visible o visualitzable i diferent d’un animal equí concret, ja sigui congènita o adquirida, i que es registra a l’efecte d’identificació;

g) Admissió permanent: estatus d’un animal importat al Principat d’Andorra per un període de noranta dies o més;

h) Certificat de propietat d’èquid: document administratiu oficial que estableix, en un moment concret, el vincle inequívoc entre el propietari d’un animal equí i les seves dades identificatives segons s’estableix en l’article 10.

i) Veterinari oficial: el veterinari adscrit al Servei Veterinari Oficial del Departament d’Agricultura o bé al Servei de Seguretat Alimentària i nomenat per l’autoritat competent que correspongui.

4. Qualsevol altre terme o expressió que no hi estigui definit, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent, té el significat que li atribueix la legislació vigent.

Article 3 · Principis generals i obligació d’identificació dels èquids

Sentències

1. Els èquids que es trobin permanentment al Principat d’Andorra han de ser identificats de conformitat amb aquest Reglament.

2. Quan el posseïdor no sigui el propietari o un dels propietaris de l’animal equí, actua de conformitat amb aquest Reglament en nom i amb l’acord del propietari.

3. L’autoritat competent i els organismes emissors segons l’apartat 1 de l’article 5 poden exigir que sigui el propietari qui presenti a l’organisme emissor la sol·licitud per obtenir un document d’identificació permanent únic d’acord amb l’article 11 o per modificar les dades identificatives d’un document d’identificació permanent únic ja existent de conformitat amb l’article 24.

4. L’autoritat competent ha de vetllar perquè els posseïdors d’animals equins i els organismes emissors compleixin les obligacions que se’ls imposa en aquest Reglament, mitjançant controls oficials de conformitat amb el Reglament relatiu als controls oficials efectuats per garantir el compliment de la legislació alimentària i la normativa sobre la salut i el benestar dels animals, aprovat pel Decret del 2-12-2009.

Article 4 · El sistema per a la identificació equina

Sentències

1. Als efectes d’aquest Reglament, el sistema per identificar els èquids consta dels elements següents:

a) Un document d’identificació permanent únic que, tret que l’organisme emissor o aquest Reglament disposin una altra cosa, és propietat de l’organisme emissor que l’expedeix, i conté:

i) Una ressenya textual que descriu l’animal equí i registra les marques,i.

i) Una ressenya gràfica degudament emplenada que il·lustra les marques registrades a la ressenya textual,ii.

i) Espai per a les entrades autoritzades que descriuen les modificacions realitzades a les dades identificatives;

b) Un mètode de verificació de la identitat:

i) Que garanteix un vincle inequívoc entre el document d’identificació i l’animal equí per al qual s’ha emès;i.

i) Que mostra que l’animal equí mencionat ja ha estat objecte d’un procés d’identificació;

c) Una base de dades en la qual es registra, de conformitat amb l’article 34, les dades identificatives de l’animal equí per al qual s’ha emès el document d’identificació permanent únic i del posseïdor que ha presentat la sol·licitud del document d’identificació permanent únic i que, a la vegada, assigna a l’animal el número permanent únic;

2. Un animal equí només es considera identificat de conformitat amb aquest Reglament si:

a) Va acompanyat d’un document d’identificació permanent únic emès de conformitat amb una de les disposicions següents:

i) L’article 9, en el cas d’èquids nascuts al Principat d’Andorra, oi.

i) L’article 13, en el cas d’èquids importats al Principat d’Andorra, oii.

i) Els articles 26 o 27, si va acompanyat d’un duplicat del document d’identificació, oi.

v) L’article 29, si va acompanyat d’un document d’identificació substitutiu, o.

b) Està identificat de conformitat amb:

i) L’article 22, en el cas d’excepcions per a trasllats o transports d’èquids acompanyats d’un document temporal, oi.

i) L’apartat 2 de l’article 23, en el cas d’excepcions per a determinats trasllats i transports d’èquids d’abastament o de sacrifici.

Capítol segon. Identificació dels èquids nascuts a Andorra

Article 5 · Organismes emissors per a èquids nascuts a Andorra

Sentències

1. Els organismes emissors de documents d’identificació permanents únics d’èquids són els següents:

a) El departament encarregat de l’agricultura i la ramaderia, gestor del Padral, com a base de dades central d’acord amb l’article 35.

b) L’organització o l’associació que gestiona el llibre genealògic d’una raça d’èquids, autoritzada o reconeguda oficialment pel Govern, per als èquids registrats.

2. L’autoritat competent només designa organismes emissors de conformitat amb l’apartat 1, amb la sol·licitud prèvia per part del responsable o representant legal de l’organisme emissor, que compleixen les condicions següents:

a) Han de descriure’s amb exactitud les tasques i les responsabilitats que l’organisme emissor ha de realitzar i assumir, així com les condicions en les quals ho pot fer;

b) Ha d’haver-hi proves que l’organisme emissor:

i) Posseeix la perícia, l’equip i la infraestructura necessaris per realitzar les tasques que se li deleguin,i.

i) Compta amb personal suficient, adequadament qualificat i amb experiència,ii.

i) És imparcial i no té cap conflicte d’interessos pel que fa a l’exercici de les tasques que se li deleguin,i.

v) Té un model de document d’identificació que s’ajusta als requisits establerts en aquest Reglament;

c) L’organisme emissor ha de cooperar estretament amb l’autoritat competent per prevenir els casos d’incompliment dels requisits d’aquest Reglament i, si és necessari, posar-hi remei;

d) Hi ha una coordinació eficient i eficaç entre l’autoritat competent i l’organisme emissor designat.

3. Quan l’autoritat competent té motius raonables per concloure que un organisme emissor actua sense complir els requisits establerts en aquest Reglament, ha d’investigar aquests actes sospitosos d’incompliment. L’organisme emissor en qüestió no pot emetre documents d’identificació fins que no hagi conclòs la investigació i s’hagin descartat o corregit els possibles casos d’incompliment.

4. Si, malgrat les mesures aplicades de conformitat amb l’apartat 3, un organisme emissor conforme a l’apartat 1 incompleix els requisits establerts en aquest Reglament, l’autoritat competent ha de retirar-li l’autorització per emetre documents d’identificació d’èquids. Posteriorment a la retirada de l’autorització per emetre documents d’identificació, l’autoritat competent ha d’assegurar-se que els èquids sota la seva responsabilitat continuen sent identificats de conformitat amb aquest Reglament i que els documents d’identificació retornats o que es retornin de conformitat amb l’article 31 són custodiats per ella mateixa o per un organisme emissor al qual s’hagi delegat aquesta tasca.

Article 6 · Informació relativa als organismes emissors

Sentències

L’autoritat competent ha de confeccionar i publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra la llista actualitzada d’organismes emissors de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 5.

Article 7

Sentències

1. Els èquids nascuts a Andorra han d’identificar-se mitjançant un document d’identificació permanent únic per a èquids emès per a tota la vida de l’animal equí de conformitat amb:

a) El model de document d’identificació de la part 1 de l’annex I;

b) Els requisits addicionals de la part 2 de l’annex esmentat.

2. Els organismes emissors han d’assegurar-se que el document d’identificació permanent únic inclogui un nombre suficient de pàgines amb camps tipus per inserir-hi la informació requerida de conformitat amb les seccions següents especificades al model de document d’identificació de la part 1 de l’annex I:

a) En el cas dels èquids registrats, almenys les seccions I a IX;

b) En el cas dels èquids de cria i renda, almenys les seccions I a IV.

3. Els organismes emissors han d’assegurar-se que no s’alteri l’ordre i la numeració de les seccions dels documents d’identificació permanents únics segons la part 1 de l’annex I i que, en el cas de les seccions que ofereixen espai per a diverses entrades, s’inclogui al document d’identificació permanent únic un nombre suficient de pàgines.

4. Els organismes emissors són responsables de la gestió segura dels documents d’identificació permanents únics en blanc i emplenats que es trobin als seus locals. Quan, sense perjudici de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 4, els estatuts d’un organisme emissor ho permetin, aquest últim ha d’assegurar-se que els documents d’identificació permanents únics als quals es refereix l’incís ii de la lletra c de l’apartat 1 de l’article 31 i l’article 32 s’invalidin de manera efectiva per evitar tot ús fraudulent del mateix document, i de la informació que conté, abans d’entregar-lo al propietari en memòria de l’animal.

5. L’autoritat competent pot adoptar procediments administratius per garantir l’harmonització del format dels documents d’identificació emesos pels organismes emissors de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 5, sota la seva supervisió, sempre que compleixin els requisits generals dels apartats 1, 2 i 3 d’aquest article.

Article 8

Sentències

L’autoritat competent ha de vetllar perquè, al seu territori, els organismes emissors dels respectius àmbits de competència:

a) Emetin documents d’identificació permanents únics que compleixin els requisits establerts als apartats 1, 2 i 3 de l’article 7;

b) Disposin dels sistemes necessaris per verificar, quan ho requereixi l’autoritat competent, si un document d’identificació permanent únic suposadament emès per ells:

i) És únic, genuí i autèntic;i.

i) Inclou, en cas de pertànyer a les existències de documents d’identificació impresos en blanc, un número de sèrie imprès almenys a les pàgines que contenen les seccions I, II i III del document d’identificació.

Article 9

Sentències

1. Els organismes emissors només emeten documents d’identificació permanents únics que:

a) Compleixen els requisits establerts als apartats 1, 2 i 3 de l’article 7;

b) Tenen degudament complimentada la secció I del document d’identificació permanent únic amb informació verificada per o en nom de l’organisme emissor indicat al punt 11 de la part A de la secció I;

c) Tenen omplerta la secció IV, si ho requereix la legislació nacional o les normes i els reglaments de l’organisme emissor de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 5;

d) Tenen omplerta la secció V de conformitat amb l’apartat 2 d’aquest article.

2. L’organisme emissor, d’acord amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5, ha d’identificar els èquids registrats de conformitat amb les normes del llibre genealògic esmentat, així com introduir a la secció V del document d’identificació la informació requerida que figura al certificat d’origen.

3. De conformitat amb els principis de l’organització o l’associació que hagi establert el llibre genealògic de l’origen de la raça de l’animal equí registrat, la secció V del document d’identificació ha de contenir:

a) Tota la informació genealògica;

b) La secció del llibre genealògic, si escau;

c) Si és procedent, la classe de la secció principal del llibre genealògic en la qual estigui inscrit l’animal equí registrat, si escau.

4. Per al registre d’un cavall destinat a competicions o curses, l’organisme emissor, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 5:

a) Ha d’emetre, de conformitat amb l’apartat 1, lletres a i b, i amb les seves pròpies normes, un document d’identificació permanent únic que compleixi les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 de l’article 7, o.

b) Ha de reconèixer i validar el document d’identificació permanent únic emès per a aquest cavall de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article, o.

c) Ha d’emetre un nou document d’identificació permanent únic de conformitat amb la lletra c de l’apartat 2 de l’article 12.

Article 10

Sentències

1. No obstant les disposicions de l’incís ii de la lletra a de l’apartat 1 de l’article 4 i la lletra b de l’apartat 1 de l’article 9, l’autoritat competent pot autoritzar els organismes emissors a no emplenar mitjançant dibuixos la informació dels punts 12 a 18 de la ressenya gràfica del document d’identificació, la qual figura a la part B de la secció I de l’annex I, sempre que es compleixin les dos condicions següents:

a) S’ha implantat un transponedor de conformitat amb l’article 17, o s’ha aplicat un mètode alternatiu de verificació de la identitat equivalent i autoritzat de conformitat amb l’article 19;

b) Una fotografia o una còpia fotogràfica presenten suficients detalls per descriure l’animal equí.

2. Els organismes emissors esmentats a l’apartat 1 de l’article 5 poden:

a) No fer ús de l’excepció concedida de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article;

b) Adaptar els documents de verificació emesos de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article als requisits de l’apartat 1 de l’article 9.

3. No obstant les disposicions de la lletra c de l’apartat 1 de l’article 9, la informació sobre el propietari pot ser facilitada mitjançant un certificat de propietat lliurat d’acord amb el model establert a l’annex IV i registrat a la base de dades establerta de conformitat amb l’article 34, on constin:

a) El número permanent únic de l’animal equí;

b) El número del document d’identificació permanent únic, quan sigui procedent, i el codi del transponedor o un mètode alternatiu autoritzat de verificació de la identitat de conformitat amb l’article 19.

4. El certificat de propietat d’èquid es retorna a l’organisme emissor si l’animal mor o és objecte de venda, pèrdua, robatori, sacrifici o matança.

Article 11 · Sol·licitud de documents d’identificació permanents únics per a èquids

Sentències

1. Els posseïdors han de presentar la sol·licitud de documents a l’organisme emissor, juntament amb el certificat de propietat d’èquid, i han de proporcionar tota la informació necessària per complir les disposicions d’aquest Reglament.

2. La sol·licitud descrita a l’apartat 1 d’aquest article ha de ser presentada amb el temps suficient per complir amb el contingut de l’apartat 1 de l’article 12 i, en tot cas, deu dies abans de la finalització del termini previst per a la identificació.

Article 12 · Termini per a la identificació dels èquids nascuts a Andorra

Sentències

1. Els èquids nascuts a Andorra han de ser identificats mitjançant un document d’identificació permanent únic emès de conformitat amb l’article 9 com a molt tard dotze mesos posteriorment a la data de naixement i, en tot cas, abans d’abandonar permanentment l’explotació de naixement, excepte quan aquest trasllat es dugui a terme de conformitat amb la lletra c de l’apartat 2 de l’article 21, com a pollí acompanyat de la seva mare lactant, o de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 23.

2. No obstant les disposicions de l’apartat 1, en qualsevol moment es pot emetre un nou document d’identificació permanent únic de conformitat amb l’article 9:

a) A petició de l’autoritat competent o per ella mateixa, quan el document d’identificació permanent únic existent no compleix els requisits dels apartats 1, 2 i 3 de l’article 7, o l’organisme emissor no hagi consignat amb exactitud algunes dades identificatives de les seccions I, II o V, o.

b) Quan un animal equí de cria i de renda passi a ser un animal equí registrat de conformitat amb les normes de l’organisme emissor de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 5, i el document d’identificació permanent únic existent no pugui adaptar-se en conseqüència,c) Quan un cavall passi a ser un cavall registrat o es registri com a tal segons l’article 2, de conformitat amb les normes de l’organisme emissor d’acord amb l’apartat 1 de l’article 5, i el document d’identificació permanent únic existent no pugui adaptar-se en conseqüència, o.

d) Quan el document d’identificació permanent únic s’hagi emès de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 10, i no pugui adaptar-se als requisits de l’apartat 1 de l’article 9, d’acord amb la lletra b de l’apartat 2 de l’article 10, o.

e) En els casos considerats als apartats 4 i 5 de l’article 17, sense que el document d’identificació permanent únic existent pugui adaptar-se en conseqüència, o.

f) Quan el document d’identificació permanent únic sigui confiscat per l’autoritat competent en el marc d’una investigació. En els casos descrits al paràgraf primer, el document d’identificació permanent únic existent ha d’entregar-se a l’organisme emissor perquè l’invalidi, i tant aquesta invalidació com l’expedició del nou document d’identificació han de registrar-se a la base de dades establerta de conformitat amb l’article 34.

Capítol tercer. Identificació dels èquids importats

Article 13 · Identificació dels èquids importats al Principat d’Andorra

Sentències

Els documents d’identificació permanents únics emesos en altres països es consideren vàlids d’acord amb aquest Reglament si compleixen les condicions següents:

a) Han estat emesos:

i) En el cas dels èquids registrats, per un organisme que compleixi les disposicions en matèria d’identificació i registre d’animals de pura raça establertes en normes específiques i que expedeixi certificats genealògics, oi.

i) En el cas dels cavalls registrats, per una sucursal nacional d’una organització o una associació internacional que gestioni cavalls destinats a competicions o curses la seu de les quals s’ubiqui al país de l’organització o l’associació internacional segons l’apartat 1 de l’article 5, oii.

i) En els altres casos, per l’autoritat competent o per l’organisme del país d’origen de l’animal equí que compleixi les disposicions d’aquest Reglament en matèria d’identificació i registre d’animals;

b) Compleixen tots els requisits de l’apartat 2 de l’article 7.

Article 14 · Sol·licitud de documents d’identificació permanents únics per a èquids importats

Sentències

1. El posseïdor d’un animal equí ha de sol·licitar a l’organisme emissor, que correspongui a la categoria de l’animal en qüestió segons l’apartat 1 de l’article 5, l’expedició, de conformitat amb l’article 9, d’un document d’identificació permanent únic d’acord amb l’article 7 o el registre de documentació d’identificació existent a la base de dades creada per aquest organisme emissor d’acord amb l’article 34, en un termini de catorze dies posteriors a la finalització del règim duaner escaient quan:

a) S’importi un èquid des d’un estat no membre de la Unió Europea, o.

b) L’autoritat competent hagi convertit l’admissió temporal d’un animal equí provinent d’un estat no membre de la Unió Europea en una admissió permanent.

2. Quan el document d’identificació permanent únic existent al qual es fa referència a l’apartat 1 no compleix els requisits de l’apartat 2 de l’article 7, a petició del posseïdor, l’organisme emissor ha de:

a) Emplenar el document d’identificació permanent únic de manera que compleixi els requisits establerts a l’apartat 2 de l’article 7;

b) Registrar les dades identificatives de l’animal equí i la informació complementària a la base de dades creada de conformitat amb l’article 34.

3. Si el document d’identificació permanent únic al qual es fa referència a l’apartat 1 no pot modificar-se per complir els requisits de l’apartat 2 de l’article 7, no es considera vàlid a l’efecte d’identificació d’acord amb aquest Reglament i l’animal equí ha de ser identificat emetent, segons l’article 9, un nou document d’identificació permanent únic conforme als requisits dels apartats 1, 2 i 3 de l’article 7, i basat en el document d’identificació permanent únic presentat, que ha de contenir, almenys, la informació de conformitat amb la normativa aplicable considerada a la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt Andorra-CE.

Capítol quart. Controls necessaris abans d’emetre els documents d’identificació permanents únics i mètodes de verificació de la identitat

Article 15 · Verificació dels documents d’identificació permanents únics emesos per a èquids

Sentències

1. Abans d’emetre un document d’identificació permanent únic, l’organisme emissor o la persona que actuï en nom seu ha de prendre totes les mesures adequades per:

a) Verificar que no s’hagi emès prèviament un document d’identificació permanent únic per a l’animal equí en qüestió;

b) Evitar l’expedició fraudulenta de diversos documents d’identificació per al mateix animal equí.

2. Les mesures disposades a l’apartat 1 inclouen:

a) La consulta de documents adequats i dels registres electrònics disponibles;

b) L’estimació de l’edat de l’animal equí;

c) L’examen de l’animal equí, d’acord amb l’article 16, per detectar signes o marques que siguin un indici d’una identificació anterior.

Article 16 · Mesures per detectar una identificació anterior dels èquids

Sentències

1. Entre les mesures per detectar signes o marques que siguin un indici d’una identificació anterior, de conformitat amb l’article 15, s’han d’incloure les que detectin:

a) Tot transponedor implantat prèviament, utilitzant un dispositiu de lectura que compleixi la norma ISO 11785 i sigui capaç de llegir, almenys, transponedors HDX i FDX-B, com a mínim quan el lector estigui en contacte directe amb la superfície corporal en el lloc on, en circumstàncies normals, se sol implantar un transponedor;

b) Tot signe clínic indicatiu de l’extracció o modificació quirúrgiques d’un transponedor implantat prèviament o una marca aplicada amb anterioritat de conformitat amb l’article 19;

c) Tot signe o indici que s’hagi aplicat a l’animal equí un mètode alternatiu de verificació de la identitat d’acord amb l’article 19.

2. En el cas que, arran de la sol·licitud presentada pel posseïdor de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 11, les mesures establertes a l’apartat 1 d’aquest article revelin l’existència d’un transponedor implantat prèviament o de qualsevol mètode alternatiu de verificació de la identitat aplicat d’acord amb l’article 19, indicatiu d’una identificació realitzada amb anterioritat de conformitat amb l’article 9, l’organisme:

a) Ha d’expedir un duplicat o un document d’identificació permanent únic substitutiu de conformitat amb els articles 26 a 29, en funció de la informació disponible;

b) Ha de consignar adequadament el número de transponedor o el mètode alternatiu de verificació de la identitat, en els camps de la part A de la secció I, i en la ressenya gràfica de la part B de la mateixa secció del document d’identificació permanent únic.

3. Quan quedi confirmada l’extracció indocumentada d’un transponedor o d’un mètode alternatiu de verificació de la identitat segons el que s’ha referit a la lletra b de l’apartat 1 d’aquest article en un animal equí, l’organisme emissor ha d’emetre un document d’identificació permanent únic substitutiu d’acord amb l’article 29.

Article 17 · Mètodes electrònics de verificació de la identitat

Sentències

1. L’organisme emissor ha d’assegurar-se que s’implanti un transponedor en el moment de la identificació per primer cop d’un animal equí de conformitat amb l’article 12.

2. El transponedor ha d’implantar-se per la via parenteral, en condicions asèptiques, entre la nuca i la creu, al mig del coll, a la zona del lligament del clatell. No obstant això, l’autoritat competent pot autoritzar la implantació del transponedor en un lloc diferent del coll de l’animal equí, sempre que aquesta implantació alternativa:

a) No vagi en detriment del benestar de l’animal;

b) No augmenti el risc de migració del transponedor, en comparació amb el mètode indicat al paràgraf primer.

3. L’autoritat competent designa els veterinaris oficials, així com els veterinaris autoritzats, com a persones habilitades per efectuar aquestes operacions.

4. Els organismes emissors mencionats a l’apartat 1 de l’article 5 poden exigir que els animals equins identificats mitjançant un mètode alternatiu de verificació de la identitat de conformitat amb l’article 19 siguin marcats mitjançant la implantació d’un transponedor als efectes d’inscripció i registre d’èquids en els llibres genealògics o de registre de cavalls registrats per a la participació en competicions.

5. Els organismes emissors esmentats a l’apartat 1 de l’article 5 i l’autoritat competent poden exigir que els animals equins que es considerin identificats de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 4 siguin marcats mitjançant la implantació d’un transponedor als efectes de verificació de la identitat en els casos en els quals:

a) Els transponedors implantats i registrats amb anterioritat hagin deixat de funcionar;

b) La marca congènita o adquirida registrada com a mètode alternatiu de verificació de la identitat d’acord amb l’article 19 ja no sigui adequat a aquest efecte, o.

c) L’autoritat competent ho consideri necessari per garantir la verificació de la identitat.

Article 18 · Registre del codi del transponedor en el document d’identificació permanent únic

Sentències

1. Quan el transponedor sigui implantat de conformitat amb l’article 17, l’organisme emissor introdueix la informació següent al document d’identificació permanent únic:

a) En el punt 5 de la part A de la secció I, almenys els quinze últims dígits del codi transmès pel transponedor i mostrat pel lector posteriorment a la implantació i, quan escaigui:

i) Una etiqueta autoadhesiva amb un codi de barres, sempre que a continuació se segelli la pàgina, oi.

i) Una còpia fotogràfica del codi de barres mencionat en la qual figurin, com a mínim, els quinze últims dígits del codi transmès pel transponedor;

b) En els punts 12 o 13 de la ressenya gràfica de la part B de la secció I, depenent del costat en el qual s’hagi implantat el transponedor, el lloc d’implantació del transponedor en l’animal equí i de la seva posterior lectura;

c) En el punt 11 de la part A de la secció I, la firma del veterinari oficial que hagi dut a terme la identificació emplenant el punt 3 de la part A i la ressenya gràfica de la part B de la secció I i que hagi llegit el codi mostrat pel transponedor posteriorment a la seva implantació, o de la persona que reprodueixi aquesta informació per expedir el document d’identificació de conformitat amb les normes de l’organisme emissor.

2. No obstant les disposicions de l’apartat 1, lletra a, d’aquest article, quan un animal equí estigui marcat amb un transponedor prèviament implantat que no compleixi les normes ISO mencionades a l’incís i de la lletra c de l’apartat 3 de l’article 2, s’ha d’indicar el nom del fabricant o el sistema de lectura al punt 5 de la part A de la secció I del document d’identificació.

Article 19 · Autorització de mètodes alternatius de verificació de la identitat

Sentències

1. No obstant les disposicions de l’apartat 1 de l’article 18, es poden autoritzar mètodes alternatius adequats de verificació de la identitat dels èquids nascuts a Andorra, incloent-hi marques, que compleixin els requisits de la lletra b de l’apartat 1 de l’article 4, i que garanteixin que la identitat de l’animal equí registrada al document d’identificació pugui ser verificada.

2. L’autoritat competent ha de vetllar perquè:

a) Els mètodes alternatius de verificació de la identitat dels èquids no s’utilitzin com a únic mitjà de verificació de la identitat de la majoria dels èquids identificats al territori de conformitat amb aquest Reglament;

b) Les marques visibles aplicades als èquids de cria i de renda no puguin confondre’s amb les marques reservades al seu territori per ser utilitzades pels organismes emissors d’acord amb l’apartat 1 de l’article 5, en èquids registrats;

c) Els mètodes alternatius autoritzats de verificació de la identitat o tota combinació dels dits mètodes ofereixin almenys les mateixes garanties que el transponedor implantat de conformitat amb l’article 17;

d) La informació sobre el mètode alternatiu de verificació de la identitat aplicat a un animal equí concret pugui descriure’s en un format digitalitzable i emmagatzemable que permeti realitzar cerques en una base de dades creada de conformitat amb l’article 34.

Article 20

Sentències

L’organisme emissor ha d’assegurar que no s’emet cap document d’identificació permanent únic per a un animal equí a menys que:

a) S’hagi comprovat la correcta aplicació del mètode alternatiu autoritzat de verificació de la identitat segons l’article 19.

b) El mètode de verificació de la identitat utilitzat s’hagi indicat en el punt 6 de la part A de la secció I o, quan escaigui, de la secció XI del document d’identificació i s’hagi registrat en la base de dades conforme a la lletra f de l’apartat 1 de l’article 34. Quan s’utilitzi un mètode alternatiu de verificació de la identitat, el posseïdor ha de proporcionar els mitjans per accedir a la informació d’identificació o, si escau, ha d’assumir les despeses o suportar els retards que comporti la verificació de la identitat de l’animal equí.

Capítol cinquè. Trasllat i transport d’èquids

Article 21 · Trasllat i transport d’èquids registrats i d’èquids de cria i de renda

Sentències

1. Els documents d’identificació permanents únics emesos per a èquids registrats o èquids de cria i de renda de conformitat amb l’article 9, apartat 1, l’article 13, l’article 26, l’article 27 o l’article 29 han d’acompanyar sempre els èquids per als quals s’hagin emès, inclús durant el transport del cadàver de l’animal equí per a la seva transformació en un establiment autoritzat de conformitat amb la normativa vigent en matèria de residus o de subproductes carnis.

2. No obstant les disposicions de l’apartat 1, no s’exigeix que els èquids registrats o els èquids de cria i de renda vagin acompanyats dels documents d’identificació permanent únic quan:

a) Estiguin estabulats o pasturant i el posseïdor pugui presentar sense demora el document d’identificació;

b) Estiguin sent temporalment muntats, traslladats en un vehicle, conduïts o portats, sia:

i) Als voltants de l’explotació, de manera que pugui presentar-se sense demora el document d’identificació, oi.

i) Durant la transhumància fins a les pastures i des de les pastures d’estiu registrades, sempre que puguin presentar-se documents d’identificació a l’explotació de sortida;

c) No estiguin deslletats i acompanyin la seva mare o dida;

d) Participin en un ensinistrament o una prova d’una competició o esdeveniment eqüestre que els obligui a abandonar temporalment el lloc en el qual es desenvolupi l’ensinistrament, la competició o l’esdeveniment;

e) Siguin traslladats o transportats en una situació d’emergència relacionada amb ells mateixos o amb l’explotació en què es trobin.

Article 22

Sentències

1. En cas que el document d’identificació permanent únic hagi de ser entregat a l’organisme emissor o a l’autoritat competent perquè s’hagin d’actualitzar les dades identificatives, l’organisme emissor, a instància del posseïdor o a petició de l’autoritat competent, emet un document temporal que presenta, com a mínim, la informació establerta a l’annex II, cosa que permet que els èquids siguin traslladats o transportats dins del territori del Principat d’Andorra durant un termini que no excedeixi els quaranta-cinc dies.

2. Els èquids acompanyats d’un document temporal de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1 no han de ser traslladats a un escorxador amb vista al seu sacrifici per al consum humà.

3. No obstant les disposicions de l’apartat 1, si durant el termini de quaranta-cinc dies mencionat en el dit apartat un animal equí s’ha de transportar a un altre país, ha d’anar acompanyat, amb independència del seu estatus de registre, a més del document temporal considerat a l’apartat 1 d’aquest article, d’un certificat sanitari oficial.

Article 23 · Moviment i transport d’èquids d’abastament o de sacrifici

Sentències

1. Els èquids d’abastament o de sacrifici han d’anar acompanyats dels elements següents quan siguin traslladats o transportats a l’escorxador:

a) El document d’identificació permanent únic emès de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 9 o l’article 13, o.

b) El duplicat del document d’identificació permanent únic emès de conformitat amb l’article 26 o l’article 27 que hagi sigut objecte de l’excepció establerta a l’article 28.

2. No obstant les disposicions de l’apartat 1, l’autoritat competent pot autoritzar que els èquids d’abastament o de sacrifici per als quals no s’hagi emès un document d’identificació permanent únic de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 9 siguin transportats directament de l’explotació de naixement a l’escorxador, amb la condició que:

a) Tinguin menys de dotze mesos i els seus incisius laterals de llet presentin estrelles dentals visibles;

b) Hi hagi una traçabilitat ininterrompuda des de l’explotació de naixement fins a l’escorxador;

c) Durant el transport a l’escorxador, estiguin individualment marcats de conformitat amb els articles 17 o 19;

d) L’enviament vagi acompanyat de la informació sobre la cadena alimentària de conformitat amb la secció tercera de l’annex II del Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal, que ha d’incloure una referència al marcatge individual al qual es refereix la lletra c d’aquest apartat;

e) El transponedor o qualsevol identificador físic aplicat a l’animal equí de conformitat amb l’article 19 estiguin protegits contra un ús fraudulent posterior, en particular mitjançant la seva recuperació, destrucció o eliminació in situ.

3. Les lletres b i c de l’apartat 1 de l’article 31 no són aplicables en cas de trasllat o transport d’èquids d’abastament de conformitat amb l’apartat 2 d’aquest article.

Capítol sisè. Gestió, duplicació, substitució i suspensió de documents d’identificació permanents únics

Article 24

Sentències

1. El posseïdor d’un animal equí ha d’assegurar-se que les dades identificatives següents contingudes en el document d’identificació permanent únic estiguin actualitzades i siguin correctes en tot moment:

a) L’estatus de l’animal equí pel que fa a la seva admissibilitat a l’efecte de sacrifici per al consum humà;

b) El codi llegible del transponedor o la marca utilitzada com a mètode alternatiu de verificació de la identitat, segons les disposicions de l’article 19;

c) L’estatus d’”èquid registrat” o d’”èquid de cria i de renda”;

d) La informació sobre la propietat.

2. Sigui quin sigui l’organisme emissor que va expedir el document d’identificació de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 9 i els articles 13, 26 o 27, el posseïdor d’un animal equí ha de vetllar perquè el document d’identificació es dipositi en l’organisme emissor segons l’article 5, apartat 1, per tal de proporcionar les dades identificatives a les quals es refereix l’article 34, apartat 1, en un termini de trenta dies a partir de:

a) L’expedició del document d’identificació de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 9 per un organisme emissor fora del Principat d’Andorra;

b) La introducció de l’animal equí al Principat d’Andorra, excepte:

i) Els èquids que participin en competicions, carreres, obstacles, ensinistraments o concursos de tir i arrossegament durant un període no superior a noranta dies,i.

i) Els sementals que romanguin al Principat d’Andorra durant l’època de reproducció,ii.

i) Les eugues que romanguin al Principat d’Andorra amb la finalitat de reproduir durant un període no superior als noranta dies,i.

v) Els èquids allotjats en una instal·lació veterinària per raons mèdiques,v) Els èquids destinats al sacrifici en els deu dies posteriors a la seva introducció.

3. Si és necessari actualitzar les dades identificatives contingudes en el document d’identificació al qual es refereix l’apartat 1 de l’article 34, el posseïdor ha de dipositar el document d’identificació permanent únic en un termini de trenta dies a partir del fet que hagi afectat aquestes dades:

a) En el cas d’èquids registrats segons l’article 2, en l’organisme emissor, segons l’apartat 1 de l’article 5, que:

i) Va expedir el document d’identificació permanent únic de l’animal equí registrat en qüestió, oi.

i) Estigui autoritzat a inscriure o registrar l’animal esmentat.

b) En el cas d’èquids registrats segons l’article 2, en l’organisme emissor segons l’apartat 1 de l’article 5 de conformitat amb les normes de l’organisme emissor que va expedir el document d’identificació permanent únic dels èquids registrats en qüestió, o.

c) En l’autoritat competent o en qualsevol dels organismes emissors designats de conformitat amb aquest Reglament per l’autoritat competent.

Article 25

Sentències

L’organisme emissor segons l’apartat 3 de l’article 24 ha de:

a) Dur a terme les actualitzacions de les dades identificatives contingudes en el document d’identificació permanent únic;

b) Consignar en la part C de la secció I del document d’identificació permanent únic la informació requerida sobre l’organisme emissor, que ha de consistir, com a mínim, en el número de la base de dades compatible amb l’UELN, si no va expedir inicialment el document d’identificació permanent únic de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 9;

c) Completar les entrades de la secció IV del document d’identificació permanent únic, si la legislació nacional o les normes del mateix organisme emissor exigeixen el canvi de propietat;

d) Completar o introduir a la base de dades que hagi creat de conformitat amb l’article 34 el registre de les dades identificatives contingudes en el document d’identificació permanent únic dipositat;

e) Transmetre la informació a la base de dades esmentada a l’article 35.

Article 26 · Emissió dels duplicats dels documents d’identificació permanents únics

Sentències

1. L’organisme emissor segons l’apartat 1 de l’article 5 emet un duplicat del document d’identificació permanent únic quan:

a) El document d’identificació permanent únic original s’hagi perdut i pugui determinar-se la identitat de l’animal, en particular el codi transmès pel transponedor o pel mètode alternatiu de verificació de la identitat de conformitat amb l’article 19, o.

b) L’animal no hagi estat identificat dins dels terminis assenyalats a l’article 12 o l’article 13, sempre que estigui disponible la informació referida al cobriment i la mare biològica o, en cas de transferència d’embrions, la dida, estiguin identificades de conformitat amb aquest Reglament, o.

c) L’autoritat competent tingui proves que determinades dades identificatives contingudes en el document d’identificació permanent únic existent no es corresponguin amb l’animal equí en qüestió i no siguin aplicables les disposicions de la lletra a de l’apartat 2 de l’article 12.

2. En els casos descrits a l’apartat 1, l’organisme emissor segons l’apartat 1 de l’article 5, a instància del posseïdor o a petició de l’autoritat competent, ha de fer el següent:

a) Aplicar a l’animal, si escau, un transponedor de conformitat amb l’article 17 o un mètode de verificació de la identitat autoritzat de conformitat amb l’article 19;

b) Emetre un duplicat del document d’identificació permanent únic clarament marcat com a tal (“duplicat del document d’identificació”) amb una referència al número permanent únic registrat a la base de dades de l’organisme emissor que:

i) Va dur a terme la primera identificació de l’animal i va emetre el document d’identificació original perdut, oi.

i) Emet el duplicat del document d’identificació per a un animal segons la lletra b de l’apartat 1;

c) Classificar l’animal equí a la part II de la secció II del duplicat del document d’identificació com a animal no destinat al sacrifici per al consum humà.

3. Les dades del duplicat del document d’identificació permanent únic emès de conformitat amb l’apartat 2 han d’introduir-se a la base de dades fent referència al número permanent únic segons l’article 34, i ser transmeses a la base de dades central de conformitat amb l’article 35.

4. Quan el document d’identificació permanent únic perdut s’hagi emès de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 9 per un organisme emissor segons l’apartat 1 de l’article 5, que ja no existeixi, el duplicat del document d’identificació permanent únic ha de ser emès de conformitat amb l’apartat 2 d’aquest article per un organisme emissor segons l’apartat 1 de l’article 5 ubicat al Principat d’Andorra.

Article 27

Sentències

No obstant les disposicions de l’apartat 2 de l’article 26, si el document d’identificació permanent únic original perdut va ser emès per un organisme emissor segons la lletra a de l’article 13, d’un altre país, el dit organisme pot emetre un nou document d’identificació, sempre que aquest document:

a) Sigui enviat per l’organisme emissor segons la lletra a de l’article 13 a l’organisme emissor segons l’apartat 2 de l’article 26 que el marca com a duplicat del document d’identificació permanent únic, classifica l’animal de conformitat amb la lletra c de l’apartat 2 de l’article 26, i introdueix la informació a la base de dades de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 26;

b) Sigui enviat al posseïdor o al propietari per l’organisme emissor o l’autoritat competent del país d’origen.

Article 28 · Suspensió de l’estatus d’equí destinat al sacrifici per al consum humà

Sentències

1. No obstant les disposicions de la lletra c de l’apartat 2 de l’article 26, i l’article 27, l’autoritat competent pot decidir suspendre l’estatus d’“animal destinat al sacrifici per al consum humà” d’un animal equí durant un període de sis mesos quan:

a) El posseïdor pugui demostrar satisfactòriament en els trenta dies següents a la data declarada de pèrdua del document d’identificació que l’estatus d’“animal destinat al sacrifici per al consum humà” de l’animal equí no s’ha vist compromès per cap tractament mèdic;

b) La sol·licitud d’identificació s’hagi efectuat de conformitat amb les disposicions en matèria d’identificació i registre d’animals de pura raça establertes en normes específiques durant el primer any de vida, però després que hagi expirat el període màxim autoritzat.

2. En el cas descrit a l’apartat 1, l’autoritat competent ha d’introduir la data de començament del període de suspensió de sis mesos a la primera columna de la part III de la secció II del duplicat del document d’identificació permanent únic i omplir la tercera columna d’aquest document.

Article 29 · Emissió dels documents d’identificació permanents únics substitutius

Sentències

1. L’organisme emissor segons l’apartat 1 de l’article 5 emet un document d’identificació substitutiu quan:

a) S’hagi perdut el document d’identificació permanent únic original i:

i) No es pugui determinar la identitat de l’animal,i.

i) No hi hagi indicis ni proves que un organisme emissor segons l’apartat 1 de l’article 5 hagi emès prèviament un document d’identificació per a l’animal en qüestió;

b) L’animal no hagi estat identificat dins dels terminis assenyalats a l’apartat 1 de l’article 12 o l’article 14.

2. En els casos descrits a l’apartat 1, l’organisme emissor segons l’apartat 1 de l’article 5, a instància del posseïdor o a petició de l’autoritat competent, ha de fer el següent:

a) Implantar a l’animal un transponedor de conformitat amb l’article 17 o aplicar un mètode de verificació de la identitat d’acord amb l’article 19;

b) Emetre un document d’identificació substitutiu clarament marcat com a tal (“document d’identificació substitutiu”) amb una referència a un número permanent únic novament assignat que es correspongui amb el registre de la base de dades en el moment d’emetre’s el document d’identificació substitutiu mencionat;

c) Classificar l’animal equí a la part II de la secció II del document d’identificació substitutiu com a animal no destinat al sacrifici per al consum humà.

3. Les dades contingudes en el document d’identificació substitutiu emès de conformitat amb l’apartat 2 hauran d’introduir-se a la base de dades fent referència al número permanent únic segons l’article 34, i ser transmeses a la base de dades central de conformitat amb l’article 35.

Article 30

Sentències

El veterinari oficial suspèn la validesa del document d’identificació permanent únic als efectes de trasllat indicant-ho de manera adequada a la secció III del document d’identificació quan un animal equí es trobi en una explotació o procedeixi d’una explotació:

a) Subjecta a una mesura de prohibició d’acord amb l’article 4 del Reglament relatiu a les condicions de salut animal que regeixen el moviment i la importació d’èquids o.

b) Que no estigui lliure de pesta equina, o es consideri infectada de pesta equina.

Capítol setè. Mort d’èquids, èquids destinats al sacrifici per al consum humà i registre de medicaments

Article 31

Sentències

1. Quan es produeixi el sacrifici o la mort de l’animal equí, han d’adoptar-se les mesures següents:

a) Evitar un posterior ús fraudulent del transponedor, en particular mitjançant la seva recuperació, destrucció o eliminació in situ;

b) El document d’identificació permanent únic ha d’invalidar-se de manera irreversible, com a mínim estampant a totes les pàgines el terme “invàlid” o perforant-les amb un orifici de diàmetre adequat, no inferior al diàmetre d’una perforadora estàndard;

c) Fent referència al número permanent únic de l’animal equí, o bé:

i) El document d’identificació permanent únic ha de destruir-se sota la supervisió oficial a l’escorxador on l’animal hagi estat sacrificat i cal transmetre a l’organisme emissor una certificació en la qual s’informi de la data de sacrifici de l’animal en un escorxador i de la data de destrucció del document d’identificació, oi.

i) El document d’identificació permanent únic invalidat ha de ser retornat a l’organisme emissor indicat al punt 11 de la part A de la secció I o a la part C de la secció esmentada, actualitzat de conformitat amb la lletra b de l’article 25, juntament amb la informació relativa a la data en la qual s’hagi sacrificat l’animal o se l’hagi matat per combatre una malaltia.

2. Les mesures establertes a l’apartat 1 han de ser realitzades o supervisades per:

a) El veterinari oficial:

i) en cas de sacrifici o mort com a conseqüència del control de malalties, oi.

i) després del sacrifici de l’animal; o bé.

b) L’organisme encarregat de la gestió dels residus o dels subproductes carnis en el cas d’eliminació o de transformació del cadàver en un centre degudament autoritzat.

3. Quan el transponedor no es pugui recuperar del cos d’un animal equí sacrificat per al consum humà tal com s’estableix en l’apartat 1, lletra a, d’aquest article, el veterinari oficial ha de declarar la carn o la part de carn que contingui el transponedor no apta per al consum humà.

Article 32

Sentències

1. En tots els casos de mort o pèrdua de l’animal equí, incloent-hi el robatori, no esmentats a l’article 31, el posseïdor ha de retornar el document d’identificació permanent únic a l’organisme emissor adequat que s’indica a la part A de la secció I o actualitzat, de conformitat amb la lletra b de l’article 25, a la part C de la secció I del document d’identificació permanent únic, en un termini de trenta dies posteriorment a la mort o la pèrdua de l’animal equí.

2. L’organisme emissor que rep la informació de la mort o la pèrdua d’un animal equí d’acord amb l’article 31 o l’apartat 1 d’aquest article ha d’actuar de conformitat amb les lletres d i e de l’article 25.

Article 33 · Èquids destinats al sacrifici per al consum humà i registre de medicaments

Sentències

1. Es considera que un animal equí està destinat a ser sacrificat per al consum humà, tret que, de conformitat amb aquest Reglament, s’hagi declarat de manera irreversible el contrari a la part II de la secció II del document d’identificació permanent únic mitjançant:

a) La firma del propietari, sota el seu propi criteri, confirmada per l’organisme emissor, o.

b) La firma del posseïdor i del veterinari oficial, o.

c) L’entrada realitzada per l’organisme emissor en expedir un duplicat del document d’identificació de conformitat amb l’article 26 o l’article 27 o un document d’identificació substitutiu d’acord amb l’article 29.

2. Abans de procedir a qualsevol tractament, s’ha de determinar si l’animal equí:

a) Està destinat al sacrifici per al consum humà, que és el cas per defecte, o.

b) No està destinat al sacrifici per al consum humà, com s’indica a la part II de la secció II del document d’identificació.

3. Si el tractament al qual es refereix l’apartat 2 d’aquest article no està permès en un animal equí destinat al sacrifici per al consum humà, el veterinari oficial ha d’assegurar que l’animal equí en qüestió sigui irreversiblement declarat, abans del tractament, animal no destinat al sacrifici per al consum humà:

a) Omplint i firmant la part II de la secció II del document d’identificació, i.

b) Invalidant la part III de la secció II d’identificació d’acord amb les instruccions establertes en aquesta mateixa part.

4. Un cop s’hagin adoptat les mesures establertes a l’apartat 3, el posseïdor de l’animal equí ha de dipositar el document d’identificació en un organisme emissor en el qual estigui ubicada l’explotació de l’animal equí, en un termini de catorze dies des de la data en què es firmi la part II de la secció II del document d’identificació permanent únic.

5. No obstant les disposicions de l’apartat 4, es poden adoptar mesures per garantir que el veterinari notifiqui les mesures dutes a terme de conformitat amb l’apartat 3 en un termini de catorze dies des de la data en què es firmi la part II de la secció II del document d’identificació:

a) Directament a l’organisme emissor segons l’apartat 4, facilitant-li la informació necessària per actualitzar la base de dades creada de conformitat amb l’article 35, o.

b) Directament a la base de dades central creada de conformitat amb l’article 35, si es garanteix que l’organisme segons l’apartat 4 incorpori la informació a la base de dades creada de conformitat amb l’article 34.

6. Quan un animal equí s’hagi de sotmetre a un tractament, el veterinari ha d’introduir a la part III de la secció II del document d’identificació la informació requerida sobre el medicament que contingui substàncies essencials o que aportin un benefici clínic afegit per al tractament dels èquids. El veterinari ha de consignar la data de l’última administració del medicament i ha d’informar el posseïdor de la data en què finalitzi el temps d’espera establert.

Capítol vuitè. Registres i sancions

Article 34 · Base de dades

Sentències

1. En emetre el document d’identificació, o en registrar documents d’identificació emesos anteriorment, l’organisme emissor ha de registrar a la seva base de dades, com a mínim, la informació següent sobre l’animal equí:

a) El número permanent únic;

b) L’espècie;

c) El sexe;

d) El color;

e) La data (dd/mm/aaa.

a) de naixement declarada pel posseïdor segons la lletra i;

f) Si escau, els últims quinze dígits del codi transmès pel transponedor, o el codi transmès per un dispositiu d’identificació per radiofreqüència que no compleixi la norma ISO 11784 acompanyat de la informació sobre el sistema de lectura requerit, o el mètode alternatiu de verificació de la identitat aplicat conforme a l’article 19;

g) El país de naixement declarat pel posseïdor segons la lletra i;

h) La data d’emissió i tota modificació del document d’identificació;

i) El nom i la direcció del posseïdor que hagi presentat la sol·licitud d’acord amb l’apartat 1 de l’article 11, l’apartat 1 de l’article 14, l’apartat 2 de l’article 26, o l’apartat 2 de l’article 29 o, si escau, que hagi dipositat el document d’identificació segons l’apartat 3 de l’article 24;

j) L’estatus d’èquid registrat o d’èquid de cria i de renda;

k) El nom de l’animal (és a dir, el nom de naixement i, si escau, el nom comercia.

l) declarat pel posseïdor segons la lletra i;

l) L’estatus conegut de l’animal com a “no destinat al sacrifici per al consum humà”;

m) El número de sèrie, quan aquest número s’aplica al document d’identificació permanent únic segons els apartats 1 i 3 de l’article 9, i tota la informació sobre duplicats de documents d’identificació o documents d’identificació nous o substitutius emesos de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 12, l’article 26, l’article 27 o l’article 29;

n) El país on estigui ubicada l’explotació de l’animal equí segons la declaració del posseïdor de conformitat amb la lletra i;

o) La data notificada de la mort o pèrdua de l’animal declarada pel posseïdor d’acord amb la lletra i, o la data del sacrifici.

2. L’organisme emissor manté registrada a la seva base de dades la informació esmentada a l’apartat 1 d’aquest article durant un període mínim de trenta-cinc anys o un període mínim de dos anys posteriorment a la data de comunicació de la mort de l’animal equí de conformitat amb l’article 31.

3. Transcorreguts no més de quinze dies des de la data de registre de la informació esmentada a l’apartat 1 d’aquest article, l’organisme emissor segons l’apartat esmentat ha de comunicar la informació esmentada a les lletres a a j i l a o a la base de dades central establerta de conformitat amb l’article 35:

a) Del país on l’organisme emissor estigui autoritzat, reconegut o designat o tingui la seu, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 5;

b) Del país on va néixer l’animal equí.

Article 35 · Bases de dades central

Sentències

El departament encarregat de l’agricultura i la ramaderia pot decidir que tot organisme emissor autoritzat ha d’integrar tota la informació esmentada a l’article 34 sobre els èquids identificats per aquest organisme en la base de dades central (Padral), o que la base de dades de l’organisme emissor s’ha de posar en xarxa amb aquesta base de dades central.

Article 36 · Protecció de dades

Sentències

La comunicació de dades de caràcter personal (a partir d’ara, “dades”) entre les parts identificades en el corresponent decret de regulació dels fitxers de dades personals del Departament d’Agricultura s’efectua tenint en compte les obligacions establertes per a cada part, així com el nivell de protecció suficient de la vida privada i de les llibertats i els drets fonamentals de les persones requerit respecte del tractament que es fa o que l’altra part pot fer d’aquestes dades. Si la part emissora constata que la part destinatària garanteix un nivell suficient de protecció de dades en relació amb la seva legislació, la comunicació d’aquestes dades s’efectua respectant les normes següents:

1. Les dades han de ser adequades, pertinents i no excessives respecte de les finalitats per a les quals s’han comunicat. Les informacions que contenen dades només es poden haver obtingut de tractaments de dades recollides en el marc de la identificació i el registre dels animals de companyia. La part destinatària de les dades esmentades només les pot transmetre a tercers una vegada hagi obtingut l’autorització expressa per escrit de l’òrgan competent de la part emissora.

2. La part destinatària de les dades només les pot utilitzar per a les finalitats i condicions que hagi definit la part emissora.

3. Les dades comunicades s’han d’eliminar en el termini màxim previst per a la conservació de dades segons el dret nacional de la part emissora, que indica a la part destinatària quin és aquest termini màxim en el moment en què es comuniquen les dades. No obstant això, la part destinatària no pot prevaler-se d’aquest termini màxim per conservar les dades més temps del que li autoritza la seva legislació nacional. Les dades s’eliminen abans de l’acabament d’aquest termini si ja no són necessàries per acomplir la tasca que havia motivat que es comuniquessin.

4. La part emissora garanteix l’exactitud de les dades comunicades. Si es constata que s’han transmès dades inexactes o que no es podien comunicar, la part emissora n’informa al més aviat possible a la part destinatària, que corregeix les dades inexactes o elimina les dades que no es podien comunicar.

5. Qualsevol persona que justifiqui la seva identitat té dret a interpel·lar el Departament d’Agricultura amb la finalitat de saber si tenen dades seves i, si escau, que se li puguin comunicar. Qualsevol persona que justifiqui la seva identitat també té dret a demanar al Departament d’Agricultura que es rectifiquin, completin, s’actualitzin o s’eliminin les seves dades si són inexactes, incompletes, caducades, o si es tracten de manera que es violen les disposicions del dret intern relatives a la protecció de dades.

6. Les parts prenen les mesures apropiades per garantir la protecció de les dades que se’ls comuniquen contra la destrucció accidental o no autoritzada, o la pèrdua accidental, així com contra l’accés, la modificació o la difusió no autoritzats.

7. Cada part porta un registre de les dades comunicades i de la seva destrucció.

8. La part destinatària de les dades informa la part emissora, quan ho demani, de l’ús que en fa.

Article 37 · Disposicions relatives a les infraccions i a les sancions

Sentències

Les infraccions relatives a l’incompliment de les disposicions contingudes en aquest Reglament se sancionen d’acord amb la Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i de protecció d’animals; la Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària; la Llei d’agricultura i ramaderia, del 22 de juny del 2000, i la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus, sense perjudici de les responsabilitats civils o penals o d’un altre ordre que hi puguin concórrer.

jurisprudència.ad·Reglament, del 30 de maig del 2018, que estableix els mètodes d’identificació dels èquids