1. Correspon al Govern determinar les polítiques nacionals de serveis socials i sociosanitaris, desenvolupar reglamentàriament la legislació en aquesta matèria i dur a terme l’exercici de les competències que li atribueixen aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.
2. Per tal de garantir la igualtat i l’equitat, així com la unitat del sistema, el Govern exerceix amb caràcter general en matèria de serveis socials i sociosanitaris les funcions següents:
a) Planificació nacional, que es concreta en el Pla nacional de serveis socials i sociosanitaris, i altres plans sectorials per a determinats col·lectius, d’acord amb el que s’estableix a l’article 42.
b) Coordinació general del sistema de serveis socials i sociosanitaris i d’aquest mateix sistema amb els altres àmbits del benestar social. Per a això, estableix els criteris de cooperació entre els òrgans i les entitats públiques i de foment de la promoció i la col·laboració amb les entitats privades per optimitzar els recursos, incrementar i racionalitzar la provisió dels serveis socials i sociosanitaris, i millorar la qualitat de l’atenció als beneficiaris.
c) Regulació bàsica dels serveis socials i sociosanitaris, que inclou l’establiment dels requisits tècnics materials dels centres i els equipaments, i els funcionals dels serveis; així com del nombre i la qualificació dels recursos humans mínims, l’establiment del preus públics dels serveis socials i sociosanitaris a escala nacional, el sistema d’avaluació i la inspecció dels serveis i prestacions, i l’exercici de la potestat sancionadora, en els termes establerts en aquesta Llei i dins el marc competencial vigent.
d) Autorització d’obertura i modificació de centres i establiments de serveis socials i sociosanitaris. El Govern exerceix aquesta funció, respectant l’atribuïda als comuns en aquesta matèria.
e) Execució dels serveis socials assignats al Govern per aquesta Llei.
f) Actualitzar la Cartera de serveis socials i sociosanitaris amb les prestacions de concurrència, proposar si escau noves prestacions garantides d’acord amb l’apartat 2 de l’article 16 i difondre l’esmentada Cartera en els termes establerts en aquesta Llei.
g) Creació i gestió del Registre Nacional de Serveis Socials i Sociosanitaris i del Sistema integrat d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.
h) Direcció i promoció de les relacions internacionals en matèria de cooperació i desenvolupament social, com també l’establiment d’acords amb organismes internacionals i amb altres estats en matèria de serveis socials, de conformitat amb l’ordenament jurídic.
i) Exercici de la potestat sancionadora.
j) Qualsevol altra funció relacionada amb els serveis socials i sociosanitaris que no estigui expressament atribuïda a altres entitats públiques.
3. De les prestacions establertes a la Cartera de serveis socials i sociosanitaris, són competència del Govern les següents:
a) Prestacions tècniques:
— Atenció primària.
— Atenció domiciliària: servei d’atenció domiciliària, servei de teleatenció domiciliària, servei d’acolliment familiar i guarda d’infants a domicili.
— Atenció diürna: servei d’atenció precoç, servei d’infància i d’adolescència, servei ocupacional, servei de dia, servei de temps lliure específic i servei de club social.
— Atenció residencial: servei d’acollida d’infants, servei d’habitatges tutelats, servei de llar residencial i servei de residència assistida.
— Prestacions de suport: totes les prestacions establertes a l’article 21.
— Prestacions de valoració, orientació i assessorament: totes les prestacions establertes a l’article 22.
b) Prestacions econòmiques:
— Totes les prestacions econòmiques de la Cartera establertes a la secció tercera del capítol tercer.
c) Prestacions tecnològiques:
— Totes les prestacions tecnològiques de la Cartera establertes a la secció quarta del capítol tercer.
4. El Govern ha d’assegurar l’accés a les prestacions que li corresponen d’acord amb l’apartat anterior i que tinguin la consideració de garantides a totes les persones sol·licitants que reuneixin els requisits exigits, ja sigui mitjançant la prestació directa o per mitjà d’entitats o persones col·laboradores.
Quant a les prestacions de concurrència assignades a l’apartat anterior, n’ha de promoure i facilitar l’accés dins els límits dels pressupostos assignats, i prestar-los, ja sigui directament o a través d’entitats col·laboradores.
5. El Govern ha d’exercir les funcions esmentades a les lletres b), c) i d) de l’apartat 2, amb la participació dels comuns pel que fa als aspectes que afecten les seves competències, a través de la Comissió Nacional de Benestar Social, que es crea a l’article 36 i en els termes que estableix aquesta Llei.