Article 6: Instruments d’ordenació urbanística i sistemes d’ordenació de l’edificació

1. La definició de les condicions que han de complir les edificacions que es poden construir en cada solar, d’acord amb la seva zonificació, és una de les finalitats de l’ordenació urbanística.

2. Els instruments d’ordenació urbanística comunals -plans d’ordenació i urbanisme parroquial, plans parcials i plans especials, segons els casos- estableixen aquestes condicions mitjançant els paràmetres d’edificació propis del sistema d’ordenació que s’adopti.

3. Es distingeixen com a sistemes d’ordenació bàsics els següents:

4. Es poden definir subsistemes d’ordenació híbrids o derivats dels bàsics, sempre que com a mínim s’estableixin els paràmetres específics exigits al sistema d’ordenació bàsic del qual en deriva.

5. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’establir els paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació adoptats per regular l’edificació en parcel·les situades en unitats d’actuació classificades com a sòl urbà consolidat.

6. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de determinar les condicions que han de complir les edificacions admissibles com a actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable, tal com es determina en l’article 72 de la Llei d’ordenació del territori i urbanisme.

7. Els plans parcials o especials han d’establir els paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació adoptats per regular l’edificació en parcel·les situades en unitats d’actuació classificades com a sòl urbanitzable o sòl urbà no consolidat.