Article 6
VigentReglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers·Vigent des de 14 de març del 2019
Versions (1)
1. El càlcul dels requisits d’adequació del capital addicional de les entitats regulades d’un conglomerat financer a què es refereix l’apartat 1 de l’article 5 s’efectuarà conforme als principis tècnics d’aquest article i a alguns dels mètodes descrits a l’annex d’aquest Reglament.
2. L’AFA decideix, després de consultar l’entitat obligada del conglomerat financer, conforme a quin mètode dels descrits a l’annex es calculen els requisits d’adequació del capital de les entitats regulades del conglomerat financer.
3. Quan els requisits d’adequació del capital addicional d’un conglomerat financer es calculin aplicant el mètode 1 (“Consolidació comptable”) previst en l’annex d’aquest Reglament, els fons propis i els requisits de solvència de les entitats del grup es calculen aplicant les normes sectorials corresponents sobre la forma i l’abast de la consolidació.
Quan s’apliqui el mètode 2 (“Deducció i agregació”) previst en l’annex, el càlcul té en compte la proporció del capital subscrit que posseeixi, directament o indirectament, l’empresa matriu o qualsevol empresa amb participació en una altra entitat del grup.
4. Sigui quin sigui el mètode que s’utilitzi, quan l’entitat sigui una filial i tingui un dèficit de solvència o, en el cas d’una entitat no regulada del sector financer, un dèficit de solvència teòric, ha de tenir-se en compte el dèficit total de solvència de la filial. Si en aquest cas, segons el parer de l’AFA, la responsabilitat de l’empresa matriu que posseeixi una part del capital està limitada estrictament i clarament a aquesta quota del capital, l’AFA pot permetre que el dèficit de solvència de la filial es tingui en compte sobre una base proporcional.
En els casos en què no hi hagi vincles de capital entre les entitats d’un conglomerat financer, l’AFA determina quina part proporcional cal considerar, tenint en compte la responsabilitat derivada dels vincles existents.
5. Així mateix, s’han de tenir en compte els principis següents:
a) Ha d’eliminar-se el còmput múltiple d’elements admissibles per calcular els fons propis del conglomerat financer, així com qualsevol creació inapropiada de fons propis a l’interior del grup; per garantir l’eliminació del còmput múltiple i la creació de fons propis a l’interior del grup, l’AFA aplica per analogia els principis pertinents establerts a les normes sectorials pertinents.
b) Els requisits de solvència de cadascun dels sectors financers representats en un conglomerat financer estan coberts per elements dels fons propis de conformitat amb les normes sectorials corresponents; quan hi hagi un dèficit de fons propis a nivell del conglomerat financer, només els elements dels fons propis que siguin admissibles per cadascuna de les normes sectorials (capital intersectoria.
l) es tenen en compte per verificar el compliment dels requisits addicionals de solvència.
c) Quan les normes sectorials estableixin límits d’admissibilitat de determinats instruments dels fons propis que podrien considerar-se capital intersectorial, aquests límits s’apliquen anàlogament en calcular els fons propis a nivell del conglomerat financer.
d) En calcular els fons propis a nivell del conglomerat financer, l’AFA té en compte també l’eficàcia de la transferibilitat i disponibilitat dels fons propis entre les diverses persones jurídiques del grup, tenint en compte els objectius de les normes d’adequació del capital.
e) Quan una societat financera mixta de cartera tingui una participació en un ens no regulat del sector financer, els requisits de fons propis nocionals i el requisit de solvència teòric aplicables respecte d’aquest ens es calculen de conformitat amb les normes sectorials corresponents al sector més important del conglomerat financer.
Quan es tracti d’ens no regulats del sector financer diferents dels esmentats en el paràgraf anterior, els requisits de fons propis nocionals i el requisit de solvència teòric es calculen de conformitat amb les normes sectorials corresponents al sector financer més proper a l’ens no regulat del sector financer. La determinació del sector financer més proper es basa en la gamma d’activitats desenvolupades per l’ens pertinent i la importància relativa d’aquestes activitats. Si no és possible determinar amb claredat el sector financer més proper, s’apliquen les normes sectorials corresponents al sector més important del conglomerat financer.
Vols veure les sentències que citen aquest article?
Font: Portal Jurídic d'Andorra · Dades actualitzades el 23 d’agost del 2026
jurisprudència.ad