Article 134: Mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera

1. A fi d’atendre la volatilitat dels preus, a l’hora de valorar les garanties a efectes del mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera les entitats han d’aplicar els ajustos de volatilitat que preveuen els articles 135 a 138. Quan la garantia real estigui denominada en una divisa diferent d’aquella en què estigui denominada l’exposició subjacent, les entitats han d’afegir a l’ajust de volatilitat que correspon a la garantia real un altre ajust que reflecteixi la volatilitat de la divisa d’acord amb el que disposen els articles 135 a 138. En el cas de les operacions amb derivats OTC cobertes per acords de compensació reconeguts per les autoritats competents d’acord amb la secció cinquena, les entitats han d’aplicar un ajust de volatilitat que reflecteixi la volatilitat de la divisa quan hi ha desfasaments entre la moneda de la garantia real i la divisa de liquidació. Fins i tot en cas que intervinguin divises múltiples en les operacions cobertes per l’acord de compensació, les entitats han d’aplicar un únic ajust de volatilitat.

2. Les entitats han de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat (CVA) de la manera següent: CVA=Cx (1 –HC–Hf.

3. Les entitats han de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat (EVA) de la manera següent: EVA=Ex (1 +HE) En què: E= el valor d’exposició tal com es determinaria d’acord amb la secció segona, si l’exposició no estigués garantidaHE= l’ajust de volatilitat adequat per a l’exposició, calculat d’acord amb els articles 135 i 138 Pel que fa a les operacions amb instruments derivats OTC, les entitats han de calcular l’EVA de la manera següent: EVA=E.

4. A l’efecte del càlcul d’E en l’apartat 3, el valor d’exposició de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I ha de ser igual al 100% del valor de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I, i no al valor d’exposició que indica l’apartat 1 de l’article 77;

5. Les entitats han de calcular el valor plenament ajustat de l’exposició ( E *) prenent en consideració tant la volatilitat com els efectes de reducció del risc de la garantia real, de la manera següent: $$E^{*} = max\left\{ 0;E_{VA} - C_{VAM} \right\}$$ En què: $$E_{VA}$$= valor ajustat per la volatilitat de l’exposició tal com es calcula en l’apartat 3;$$C_{VAM}$$=CVAsotmès a un nou ajust per qualsevol desfasament de venciment d’acord amb el que es disposa en els articles 144 a 146. En el cas de les operacions amb derivats OTC, les entitats que utilitzin els mètodes establerts en els articles 172 a 180 han de tenir en compte els efectes de reducció del risc de la garantia real d’acord amb el que disposen els articles 172 a 180, segons correspongui.

6. Les entitats poden calcular els ajustos de volatilitat que han d’aplicar, ja sigui emprant el mètode supervisor que preveu l’article 135 o el mètode d’estimacions pròpies que preveu l’article 136. No obstant això, quan una entitat utilitza el mètode d’estimacions pròpies d’ajust de la volatilitat, ha d’aplicar-lo a tota la gamma d’instruments, a excepció de les carteres poc significatives, en les quals pot utilitzar el mètode supervisor.

7. Quan la garantia real consisteixi en una sèrie d’elements admissibles, les entitats han de calcular l’ajust de volatilitat ( H ) de la manera següent: En què: ai= la proporció del valor d’un element admissible “i” en el valor total de la garantia realHi= l’ajust de volatilitat aplicable a aquest element “i”