Article 136
VigentReglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió
Versions (1)
1. L’AFA ha de permetre que les entitats facin servir les seves estimacions pròpies de volatilitat a l’hora de calcular els ajustaments de volatilitat que s’han d’aplicar a la garantia real i a les exposicions, sempre que satisfacin els requisits que estableixen els apartats 2 i 3. Les entitats que han estat autoritzades a utilitzar les seves estimacions pròpies de la volatilitat no han de revertir a l’ús d’altres mètodes, excepte per motius justificats i amb l’autorització de l’AFA.
Quan els títols de deute tenen una avaluació creditícia d’una ECAI equivalent com a mínim al grau d’inversió, l’entitat pot calcular una estimació de la volatilitat per a cada categoria de títol.
Pel que fa als títols de deute que tenen una avaluació creditícia d’una ECAI equivalent a un grau inferior al d’inversió, i en el d’altres garanties reals admissibles, l’entitat ha de calcular els ajustos de volatilitat per a cada element.
Les entitats que utilitzen el mètode d’estimacions pròpies han d’estimar la volatilitat de la garantia real o els desfasaments de divises sense tenir en compte les possibles correlacions entre l’exposició no garantida, la garantia real o els tipus de canvi.
A l’hora de determinar les categories pertinents, les entitats han de prendre en consideració el tipus d’emissor del valor, l’avaluació creditícia externa dels valors, el seu venciment residual i la seva durada modificada. Les estimacions de la volatilitat han de ser representatives dels valors inclosos per l’entitat en la categoria.
2. El càlcul dels ajustos de volatilitat ha de satisfer els requisits següents:
a) L’entitat ha de basar el càlcul en un interval de confiança asimètric del 99%;
b) Es prenen com a base del càlcul els períodes de liquidació següents:
i) 20 dies hàbils quan es tracta d’operacions de préstec garantit;i.
i) 5 dies hàbils quan es tracta d’operacions de recompra, excepte en la mesura que inclouen la transferència de matèries primeres o drets garantits relatius a la titularitat de les matèries primeres, i d’operacions de préstec de valors o operacions de crèdit de valors;ii.
i) 10 dies hàbils quan es tracti d’altres operacions vinculades al mercat de capitals;
c) Les entitats poden utilitzar xifres d’ajust de volatilitat calculades en funció de períodes de liquidació més o menys curts, incrementats o reduïts fins al període de liquidació que preveu la lletra b per al tipus d’operació de què es tracti, utilitzant per a això la fórmula de l’arrel quadrada del temps següent:
En què:
TM= el període de liquidació corresponentHM= l’ajust de volatilitat basat en el període de liquidacióTMHN= l’ajust de volatilitat en funció del període de liquidacióTN.
d) Les entitats han de tenir en compte la liquiditat dels actius de menys qualitat. En els casos en què hi hagi dubtes sobre la liquiditat de la garantia real, han d’ajustar a l’alça el període de liquidació. També han de determinar els casos en què les dades històriques poden subestimar la volatilitat potencial. Aquest tipus de casos s’ha de tractar utilitzant “proves de resistència”;
e) El període històric d’observació que utilitzen les entitats en el càlcul dels ajustos de volatilitat ha de ser d’un any com a mínim. En el cas de les entitats bancàries que utilitzin un esquema de ponderacions o altres mètodes per definir el període històric d’observació, el període d’observació efectiu ha de ser d’un any com a mínim. L’AFA pot així mateix exigir que l’entitat calculi els seus ajustos de volatilitat utilitzant un període d’observació més curt, quan ho consideri justificat a causa d’un augment significatiu de la volatilitat dels preus;
f) Les entitats han d’actualitzar les seves sèries de dades i calcular els ajustos de volatilitat amb una freqüència no inferior a tres mesos. Les entitats han de sotmetre així mateix a revaluació les seves sèries de dades quan els preus de mercat experimenten canvis significatius.
3. L’estimació dels ajustos de volatilitat ha de satisfer tots els criteris qualitatius següents:
a) L’entitat ha de fer servir les estimacions de volatilitat en el procés de gestió diària del risc, fins i tot en relació amb els seus límits interns d’exposició;
b) Quan el període de liquidació emprat per una entitat en el seu procés de gestió diària del risc sigui superior al que està previst en els articles 130 a 143 per al tipus d’operació de què es tracti, aquesta entitat ha d’incrementar els seus ajustos de volatilitat d’acord amb la fórmula de l’arrel quadrada del temps que preveu la lletra c de l’apartat 2;
c) L’entitat ha de disposar de procediments sòlids per verificar i garantir el compliment d’un conjunt documentat de polítiques i controls relatius al funcionament del seu sistema d’estimació dels ajustos de volatilitat i a la integració d’aquestes estimacions en els seus processos de gestió del risc;
d) En el marc del procés d’auditoria interna de l’entitat, s’ha de dur a terme de forma periòdica un examen independent del sistema d’estimació dels ajustos de volatilitat. Almenys un cop l’any s’ha d’efectuar un examen del sistema global d’estimació dels ajustos de volatilitat i d’integració d’aquests ajustos en el procediment de gestió del risc de l’entitat. Aquest examen ha d’abordar, com a mínim, els punts següents:
i) La integració dels ajustos de volatilitat estimats en la gestió quotidiana de riscs;i.
i) La validació de qualsevol modificació significativa en el procediment d’estimació dels ajustos de volatilitat;ii.
i) La comprovació de la consistència, puntualitat i fiabilitat de les fonts de dades utilitzades en el funcionament del sistema d’estimació d’ajustos de volatilitat, així com la seva independència;i.
v) L’exactitud i idoneïtat dels supòsits de volatilitat.
Vols veure les sentències que citen aquest article?
Font: Portal Jurídic d'Andorra · Dades actualitzades el 23 d’agost del 2026
jurisprudència.ad