Article 171: Mètodes de càlcul del valor de l’exposició

1. Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en l’annex II a partir d’un dels mètodes establerts en els articles 172 a 180, de conformitat amb el que disposa aquest article. Les entitats que no poden acollir-se al règim que estableix l’article 61 no han d’utilitzar el mètode establert en l’article 173. Per determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en el punt 3 de l’annex II, les entitats no poden utilitzar el mètode establert en l’article 173. Les entitats poden utilitzar de forma combinada els mètodes establerts en els articles 172 a 180 de forma permanent dins d’un grup. Una mateixa entitat pot emprar de forma combinada els mètodes establerts en els articles 172 i 174 a 180 quan un es faci servir en relació amb els supòsits previstos en l’apartat 6 de l’article 180.

2. Quan una entitat compra protecció a través d’un derivat de crèdit per cobrir una exposició de la seva cartera d’inversió o una exposició amb risc de contrapart, pot calcular els seus requisits de fons propis respecte de l’exposició coberta d’acord amb els articles 141 a 143; El valor d’exposició en risc de contrapart per a aquests derivats de crèdit ha de ser nul, llevat que l’entitat apliqui el mètode establert en l’incís ii de la lletra h de l’apartat 1 de l’article 185.

3. No obstant el que disposa l’apartat 2, una entitat pot decidir la inclusió sistemàtica, a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per risc de crèdit de contrapart, de tots els derivats de crèdit no inclosos en la cartera de negociació i adquirits com a protecció per cobrir una exposició de la seva cartera d’inversió o una exposició a risc de crèdit de contrapart, sempre que la cobertura del risc de crèdit reconegui l’empara d’aquest Reglament.

4. Quan una entitat tracti les permutes de cobertura per impagament venudes per una altra entitat com a cobertura del risc de crèdit proporcionada per aquesta i aquestes permutes estiguin subjectes a requisits de fons propis per risc de crèdit del subjacent per l’import nocional total, el seu valor d’exposició a l’efecte del risc de contrapart en la cartera d’inversió ha de ser nul.

5. D’acord amb tots els mètodes establerts en els articles 172 a 180, el valor d’exposició per a una contrapart donada és igual a la suma dels valors d’exposició calculats per a cada conjunt d’operacions compensables amb aquesta contrapart. Per a una determinada contrapart, el valor d’exposició, calculat de conformitat amb aquesta secció, d’un conjunt donat d’operacions compensables amb instruments derivats OTC que s’enumeren en l’annex II ha de ser el més gran entre zero i la diferència entre la suma dels valors d’exposició de tots els conjunts d’operacions compensables amb la contrapart i la suma dels ajustos de valoració del crèdit corresponent a aquesta contrapart que l’entitat reconeix com una pèrdua de valor. Els ajustos de valoració del crèdit s’han de calcular sense tenir en compte l’import dels ajustos compensatoris de valor del càrrec atribuïts al propi risc de crèdit de l’empresa que ja s’hagi deduït dels fons propis en virtut del que disposa la lletra b de l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

6. Les entitats han de determinar el valor de les exposicions resultants d’operacions amb liquidació diferida utilitzant qualsevol dels mètodes establerts en els articles 172 a 180, independentment del mètode que s’hagi triat per tractar els instruments derivats OTC i les operacions de recompra, les operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres i les operacions de préstec amb reposició del marge.

7. En relació amb els mètodes establerts en els articles 172 i 173, les entitats han d’adoptar una metodologia sistemàtica per determinar l’import nocional de diferents tipus de productes i han de garantir que l’import nocional que s’ha de tenir en compte constitueix una mesura adequada del risc inherent al contracte. Quan el contracte prevegi una multiplicació dels fluxos de tresoreria, l’entitat ha d’ajustar l’import nocional a fi de tenir en compte els efectes de la multiplicació sobre l’estructura de riscs del contracte. En el cas dels mètodes dels articles 172 a 180, les entitats han de tractar les operacions en què s’ha detectat un risc específic de correlació advers de conformitat amb el que es disposa a continuació:

1. Els instruments que presentin un risc específic de correlació adversa no s’han d’incloure en el mateix conjunt d’operacions compensables que les altres operacions amb la mateixa contrapart, i cada un es considera un conjunt d’operacions compensables separat;

2. Dins de qualsevol d’aquests conjunts separats d’operacions, el valor d’exposició, per a les permutes de cobertura per impagament uninominals, serà igual a la pèrdua esperada íntegra sobre el valor raonable residual dels instruments subjacents, suposant que l’emissor subjacent es trobi en liquidació;

3. La ponderació de risc aplicable és la d’una operació sense cobertura;

4. Per a totes les altres operacions amb referència uninominal d’aquests conjunts separats d’operacions compensables, el càlcul del valor d’exposició ha d’estar d’acord amb el supòsit d’impagament sobtat de les obligacions subjacents en què l’emissor estigui jurídicament vinculat amb la contrapart. Per a les transaccions amb referència a una cistella de noms o índexs, el supòsit d’impagament sobtat de les respectives obligacions subjacents en què l’emissor estigui jurídicament vinculat amb la contrapart s’ha d’aplicar quan escaigui;