Article 172: Mètode estàndard – Valor d’exposició

1. Les entitats poden calcular un únic valor d’exposició a nivell del conjunt d’operacions compensables per a totes les operacions cobertes per un acord de compensació contractual quan es compleixen totes les condicions següents:

2. Les entitats han de calcular el valor d’exposició del conjunt d’operacions compensables segons el següent mètode estàndard per al risc de crèdit de contrapartida: $$Valor\ d’exposició = \alpha \cdot \left(RC + PFE \right)$$ En què: $$RC$$= cost de reposició, calculat de conformitat amb l’article 173;$$PFE$$= exposició futura potencial, calculada de conformitat amb l’article 176;$$\alpha$$= 1,4.

3. El valor d’exposició d’un conjunt d’operacions compensables que estigui subjecte a un acord de marge contractual s’ha de limitar com a màxim al valor d’exposició del mateix conjunt d’operacions compensables no subjecte a cap tipus d’acord de marge.

4. Quan s’apliquin múltiples acords de marge a un mateix conjunt d’operacions compensables, les entitats han d’assignar cada acord de marge al grup d’operacions del conjunt d’operacions compensables al qual s’apliqui contractualment el dit acord de marge i han de calcular un valor d’exposició per separat per a cada una d’aquestes operacions agrupades.

5. Les entitats poden fixar en zero el valor d’exposició d’un conjunt d’operacions compensables si compleixen totes les condicions següents:

6. En un conjunt d’operacions compensables, les entitats han de substituir una operació que sigui una combinació lineal finita d’opcions de compra o venda comprades o venudes per totes les opcions individuals que formen aquesta combinació lineal, considerades com a operació individual, a l’efecte de calcular el valor d’exposició del conjunt d’operacions compensables de conformitat amb els articles 172 a 178 septies . Cada combinació d’opcions d’aquest tipus s’ha de tractar com una operació individual en el conjunt d’operacions compensables en què s’inclou la combinació a l’efecte del càlcul del valor d’exposició.

7. El valor d’exposició d’una operació amb derivats de crèdit que representi una posició llarga en el subjacent pot limitar-se a l’import de la prima impagada pendent sempre que es tracti cada operació en si mateixa com un conjunt d’operacions compensables que no està sotmès a un acord de marge.