Article 2: Definicions

1. Alta direcció: els administradors i la direcció general de l’entitat.

2. Analista financer: la persona competent per dur a terme la part fonamental dels informes d’inversions.

3. Canals de distribució: qualsevol canal a través del qual la informació es divulga o pot divulgar-se públicament a una o diverses persones.

4. Externalització: qualsevol tipus d’acord entre una entitat operativa del sistema financer i un prestador de serveis en virtut del qual aquest últim efectua un procés, un servei o una activitat que en altres circumstàncies portaria a terme la mateixa entitat.

5. Grup: conjunt d’empreses del qual forma part una empresa matriu, les seves filials i les entitats en les quals l’empresa matriu o les seves filials tinguin una participació, així com les empreses vinculades entre si per una direcció única, en virtut d’un contracte subscrit amb aquestes empreses o per clàusules estatutàries d’aquestes empreses o en què els òrgans d’administració, de direcció o de control d’aquestes empreses es componguin majoritàriament de les mateixes persones.

6. Operació de finançament de valors: fa referència:

7. Persona amb la qual una persona competent, tal com es defineix en l’apartat següent, té una relació de parentiu, considerada qualsevol de les següents:

8. Persona competent: en relació amb una entitat operativa del sistema financer, qualsevol de les següents:

9. Sistema de negociació: un internalitzador automàtic quan actua com a tal i, quan escaigui, un sistema fora de la Unió Europea amb funcions similars a un mercat regulat o SMN.

10. Sistema multilateral de negociació o SMN: sistema multilateral, operat per una entitat operativa del sistema financer que presta serveis d’inversió o per un gestor del mercat, que permet reunir dins el sistema i segons normes no discrecionals els diversos interessos de compra i de venda sobre instruments financers de múltiples tercers, per donar lloc a contractes de conformitat amb les disposicions legals i reglamentàries que regulen l’autorització i el funcionament d’aquest tipus de sistemes de negociació.

11. Suport durador: tot instrument que permeti al client emmagatzemar la informació dirigida a ell personalment, de manera que pugui recuperar-la fàcilment durant un període de temps adequat, per a la finalitat que pugui tenir la informació, i que permeti la reproducció sense canvis de la informació emmagatzemada.

12. Antelació suficient: temps suficient estimat perquè el client pugui llegir i entendre tota la informació proporcionada abans d’adoptar una decisió d’inversió o contractar un servei. Les entitats operatives del sistema financer poden establir els terminis de lliurament que considerin adequats en cada cas, tenint en compte si es tracta d’un producte complex o no, o si el client està familiaritzat amb el producte o amb el servei que vol contractar o no té experiència. Així mateix, ha d’assenyalar-se que la possible urgència en la contractació en el cas de mercats volàtils o instruments amb un període de contractació pròxim a la fi no hauria d’impedir que el client disposi d’un termini suficient per analitzar la informació, entendre el producte i prendre una decisió d’inversió fundada.

13. Mercat monetari habilitat: tal com està definit a l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.