Article 4: Prestadors de serveis situats en països tercers

1. Sense perjudici de les obligacions establertes en l’article 3 i l’article 8 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, aquestes entitats han de complir les obligacions incloses en aquest article.

2. A més dels requisits enunciats a l’article 3 i a l’article 8 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, quan una entitat operativa del sistema financer externalitzi el servei de gestió discrecional i individualitzada de carteres, tal com el defineix la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, prestat a clients minoristes, en favor d’un prestador de serveis establert en un país tercer, aquesta entitat operativa del sistema financer ha de vetllar perquè es compleixin les condicions següents:

3. Quan no es compleixi una o cap de les dos condicions esmentades a l’apartat 2, les entitats operatives del sistema financer poden externalitzar el servei de gestió discrecional i individualitzada de carteres en un prestador de serveis establert en un país tercer només si el prestador de serveis notifica prèviament a la seva autoritat competent l’acord d’externalització i l’autoritat competent no s’oposa a aquest acord en un termini raonable un cop rebuda aquesta notificació.

4. Sense perjudici del que disposa l’apartat 2, l’AFA pot emetre un comunicat en què s’estableixi la política que és aplicable en els casos d’externalització a què es refereix l’apartat 2. Aquest comunicat pot contenir exemples de casos en què l’AFA no ha de posar o no és previsible que posi objeccions a una externalització d’aquest tipus en què no es compleixi una o cap de les dos condicions que s’especifiquen en l’apartat 2, lletres a i b . Així mateix, el comunicat ha d’incloure una explicació clara de per què l’AFA considera que, en aquests casos, l’externalització no posa en risc la capacitat de l’entitat operativa del sistema financer per complir les obligacions que li incumbeixen en virtut del que estableix l’article 3.