Article 7: Dispensa de l’obligació de consolidar per raó de la grandària

1. L’obligació establerta en els apartats primer i segon del article cinquè no s’aplica quan en la data de tancament de l’exercici de la societat obligada a consolidar, el conjunt de les societats compreses en la consolidació no sobrepassen dos dels tres llindars establerts a l’article 72 de la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada als efectes de sotmetre els comptes anuals a l’auditoria d’una persona que tingui la condició legal d’auditor de comptes:

2. Quan un grup, a la data de tancament de l’exercici de la societat obligada a consolidar, passi a complir dues de les circumstàncies abans indicades o bé deixi de complir-les, aquesta situació únicament produirà efectes si es repeteix durant dos exercicis consecutius. En els dos primers exercicis socials des de la constitució d’un grup, una societat estarà dispensada de l’obligació de formular comptes anuals consolidats quan en la data de tancament del seu primer exercici, el conjunt de les societats del grup no sobrepassi dos dels límits assenyalats en el apartat anterior.

3. Als efectes del còmput dels límits previstos en l’apartat 1 anterior s’han d’agregar les dades de la societat matriu i els corresponents a la resta de societats del grup i tenir en compte els ajustos i eliminacions que procediria realitzar, d’efectuar la consolidació, d’acord amb que estableix el capítol III d’aquestes normes.

4. Per determinar el nombre mitjà de treballadors es consideraran totes aquelles persones que tinguin o hagin tingut una relació laboral amb les societats del grup durant l’exercici, mitjana segons el temps durant el qual hagin prestat els seus serveis.

5. Si el període al qual es refereixen els comptes anuals consolidats fora de durada inferior a l’any, l’import net de la xifra anual de negocis serà l’obtingut durant el període que abasti l’exercici.