Norma derogada
Derogada per Reglament, del 30 de setembre del 2015, de funcionament i gestió dels vedats de caça (Text refós sense caràcter oficial). Contingut històric sense aplicació actual.
S’entén per vedat de caça la superfície de territori on, en aplicació de la Llei dels vedats de caça, l’exercici de la caça hi és prohibit amb caràcter permanent, però en què es pot acordar la captura de determinades unitats en les condicions i les formes establertes per aquest Reglament, en aplicació del pla de gestió de cada vedat de caça, i en coherència amb els plans de caça de cada espècie.
El Departament de Patrimoni Natural elabora els plans de gestió dels vedats de caça, els quals es fonamenten en els principis següents: Anàlisi de les característiques geogràfiques, físiques, biològiques i humanes de cada vedat de caça. Coneixement de les poblacions faunístiques existents. Definició dels objectius de la gestió. Mitjans necessaris per a la consecució dels objectius. Els plans de gestió s’adapten a les directrius marcades per la Comissió de Seguiment de la Caça definida segons l’article 37 de la Llei de caça, del 13 d’abril del 2000.
El pla de gestió de cada vedat de caça ha de definir els paràmetres següents: Poblacions existents i la seva evolució. Relació entre la capacitat del medi i l’abundància de l’espècie. Piràmide poblacional, amb distribució per edats i sexes. Definició del nombre de captures en funció dels paràmetres anteriors.
Per raons de seguretat, tot caçador ha de dur posada una peça de roba (barret, gorra, jaqueta o armill.
La comissió tècnica de cada vedat de caça, creada segons l’article 3 de la Llei dels vedats de caça, del 13 d’abril del 2000, es compon dels membres següents: Dos representants del ministeri responsable de la caça. Un representant designat pel comú de cada parròquia on se situa el vedat de caça. En cas que el vedat de caça estigui situat en una sola parròquia, aquesta parròquia té dos representants. Dos representants de la Federació Andorrana de Caça. Un representant de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra.
Els membres de la comissió tècnica de cada vedat de caça elegeixen, per majoria simple, un president i un secretari per un mandat d’un any. Els membres amb càrrec han de ser representants d’estaments diferents (Govern, comuns, Federació Andorrana de Caça). La presidència és de caràcter rotatiu entre els estaments. La comissió tècnica de cada vedat de caça estableix l’ordre de rotació. El president proposa l’ordre del dia i dirigeix les reunions. El secretari aixeca acta de les reunions.
La comissió tècnica es reuneix tantes vegades com sigui necessari, a iniciativa de qualsevol dels seus integrants, i almenys dos vegades l’any.
Les decisions de la comissió tècnica de cada vedat de caça s’aproven per majoria simple. El quòrum de constitució de la comissió tècnica es fixa de la manera següent: el nombre de membres presents ha de ser superior a la meitat dels membres nomenats de la comissió tècnica.
La comissió tècnica aprova el pla de gestió del vedat de caça i és l’encarregada de fer-ne el seguiment.
El Departament de Patrimoni Natural, amb la participació de la comissió tècnica, fa en cada un dels vedats de caça una estimació anual de la presència i de la reproducció dels ungulats i de la resta d’espècies caçables, mitjançant recomptes i observacions.
En aplicació del pla de gestió de cada vedat de caça, i en coherència amb el pla de caça de cada espècie, es pot acordar la captura de determinades unitats.
Les espècies que es poden capturar mitjançant l’aplicació d’un pla de caça en un vedat de caça són les espècies sotmeses a un pla de caça segons el Reglament d’aplicació de la Llei de caça. L’isard (Rupicapra pyrenaica pyrenaic.
El ministeri responsable de la caça, d’acord amb el pla de gestió d’una espècie, pot declarar el pla de caça d’una espècie, en un vedat de caça, de compliment estricte.
Els trofeus es defineixen segons la normativa internacional (Consell Internacional de la Caça). El trofeu pot ser de bronze, argent o or. En el moment de l’atorgament, el tipus de trofeu no s’especifica. Els exemplars identificats amb distintius o equipats d’emissors no poden ser objecte de captura trofeu.
Anualment, el ministeri responsable de la caça publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra la llista de peces que s’autoritza a caçar en cada un dels vedats de caça, i notifica, si escau, si es tracta d’un pla de caça de compliment estricte. També correspon al ministeri responsable de la caça fixar el preu de les llicències especials de caça acompanyada, els períodes hàbils per tramitar les sol·licituds i per fer efectiu el pagament de l’import corresponent.
Per formalitzar la sol·licitud d’una llicència especial de caça s’ha d’adjuntar la documentació següent:
Per a l’obtenció de qualsevol llicència de caça acompanyada és obligatori abonar prèviament l’import corresponent a la quota de soci de la Federació Andorrana de Caça.
El 50%, com a mínim, de les llicències especials de caça acompanyada, es distribueixen entre els caçadors que figuren en el Cens de Residència de la parròquia on està situat el vedat de caça, seguint l’odre de prioritats establert en l’article 23 d’aquest Reglament. En cas que el vedat de caça cobreixi més d’una parròquia, aquestes llicències es distribueixen en funció del terreny corresponent. Els caçadors estrangers no residents poden ser adjudicataris del 10%, com a màxim, de les llicències especials de caça acompanyada, que se sorteja juntament amb els caçadors andorrans i/o residents, segons l’apartat 4 de l’article 24 d’aquest Reglament.
Si el pla de caça ha estat declarat de compliment estricte i si el ministeri responsable de la caça així ho disposa, els caçadors que hagin sol·licitat una llicència especial de caça acompanyada poden ser adjudicataris de dos captures agrupades en el transcurs d’un mateix sorteig, corresponent a un exemplar femella i un exemplar mascle de la mateixa espècie.
Definicions i ordre de les prioritats:
El procediment del sorteig per a cada espècie s’estableix com segueix:
Les llicències especials de caça acompanyada són personals i intransferibles.
Dos caçadors que hagin estat adjudicataris d’un mateix tipus de captura poden proposar al Departament de Patrimoni Natural un intercanvi de les dates de captura. El Departament de Patrimoni Natural ha d’aprovar aquestes modificacions.
En cas de força major, el ministeri responsable de la caça pot modificar les dates per realitzar les captures autoritzades o anul·lar-les. En cas d’anul·lació, es reemborsa la quantitat desemborsada pel caçador.
L’absència d’un caçador el dia acordat per realitzar la partida de caça implica la pèrdua del dret de captura corresponent a la llicència especial de caça acompanyada. En aquest cas, el caçador, no pot reclamar la quantitat desemborsada per aquest concepte, i s’apliquen, igualment, les disposicions de l’article 23.
Si les unitats susceptibles de ser capturades en els vedats de caça al final del període hàbil per realitzar-les no han estat capturades en la seva totalitat, el nombre de peces no caçades no pot ser acumulat a les previsions dels anys següents.
El Departament de Patrimoni Natural pot emetre un certificat nominal corresponent a la captura realitzada per cada caçador.
Es consideren espècies regulables que poden causar danys a les activitats agrícoles, forestals o a la flora en general, als vedats de caça, les espècies següents: Porc senglar (Sus scrofa)Talpa (Talpa europaea)
Els danys causats a activitats agrícoles o forestals pel porc senglar s’han de comunicar al Departament de Patrimoni Natural, a través del representant o dels representants del Comú a la Comissió Tècnica del Vedat de Caça.
La regulació de la població de porcs senglars als vedats de caça es duu a terme mitjançant:
Davant d’una comunicació de danys causats a activitats agrícoles, forestals o a la flora en general als vedats de caça, el personal tècnic corresponent del Departament de Patrimoni Natural, a demanda escrita del propietari o titular de l’explotació, i d’acord amb la Comissió Tècnica del Vedat de Caça, pot autoritzar, amb una verificació prèvia, que es duguin a terme batudes organitzades amb gossos.
Les batudes organitzades als vedats de caça es fan prioritàriament amb la participació exclusiva de caçadors que figuren en el Cens de Residència de la parròquia on es desenvolupa la batuda. Els caçadors han de formar part d’una colla de caça parroquial del porc senglar degudament inscrita prop del Departament de Patrimoni Natural. Les peces capturades segons el que hagi definit el pla de gestió queden en propietat de la colla que ha fet la batuda.
Per poder sol·licitar la participació en el sorteig de batudes organitzades del porc senglar, els caçadors s’han d’inscriure en colles de caça del porc senglar prop del Departament de Patrimoni Natural. Les colles s’inscriuen per parròquies.
Per inscriure’s com a colla de caça del porc senglar, s’ha de presentar la sol·licitud corresponent al Servei de Tràmits de l’edifici administratiu del Govern o als serveis de tràmits dels comuns, i complir les condicions següents:
En cas que en una parròquia hi hagi més d’una colla inscrita de caçadors del porc senglar, d’acord amb l’article 43, les batudes organitzades es distribueixen segons un sorteig. La Comissió Tècnica del Vedat de Caça fa el sorteig de caràcter públic.
Les batudes organitzades només es poden fer amb gossos que compleixin la legislació vigent en matèria d’animals de companyia.
Davant d’una comunicació de danys causats a activitats agrícoles als vedats de caça efectuada pel propietari o titular de l’explotació, i d’acord amb la Comissió Tècnica del Vedat de Caça, el personal tècnic corresponent del Departament de Patrimoni Natural pot autoritzar, amb verificació prèvia, la realització de tirs nocturns al porc senglar per part de caçadors, amb acompanyament o sense per part del personal de l’Administració.
La persona que fa la comunicació dels danys pot sol·licitar a l’Administració l’autorització per efectuar, ella mateixa, un tir nocturn. En cas que la persona que fa la comunicació dels danys no disposi de la corresponent llicència de caça de la temporada en curs i del permís d’arma llarga ratllada (tipus D) o d’escopeta de caça menor (tipus E), pot sol·licitar l’autorització perquè un caçador col·laborador pugui efectuar el tir nocturn. Aquest caçador ha de ser titular de la llicència corresponent i del permís d’arma llarga ratllada (tipus D) o d’escopeta de caça menor (tipus E). Queden exempts d’adjuntar el permís d’arma (tipus E) els caçadors de nacionalitat andorrana que cacin amb escopeta.
En tot cas, la sol·licitud per efectuar un tir nocturn s’ha de fer per escrit en el mateix moment de la comunicació de danys provocats pel porc senglar.
L’autorització ha de fixar com a mínim els preceptes següents:
L’incompliment de les normes que estableix l’autorització invalida la mateixa autorització i no eximeix el caçador de les infraccions en què pugui incórrer.
El caçador autoritzat a efectuar el tir nocturn ha de comunicar el resultat de l’operació al Departament de Patrimoni Natural o al Cos de Banders durant el matí següent del dia o els dies autoritzats, entre les 8 i les 12 hores. En cas que el caçador autoritzat a efectuar el tir nocturn hagi abatut una o més peces de caça, ha d’avisar el Departament de Patrimoni Natural o el Cos de Banders per tal que el personal de l’Administració autoritzat determini, en presència del caçador, les característiques de l’animal o els animals i anoti aquestes dades a les fitxes editades a aquest efecte, incloent-hi el dia, l’hora i el lloc de la captura. El caçador autoritzat i el personal de l’Administració autoritzat han de signar la fitxa en prova de conformitat amb les dades que s’hi reflecteixen. En cas que es destini la peça a l’autoconsum i d’acord amb l’article 5 del Reglament sobre la detecció de triquines en les carns fresques de porcs domèstics engreixats i sacrificats per a l’autoconsum familiar i porcs senglars obtinguts en l’exercici de l’art de la caça, del 28 de setembre del 2005, se l’ha de sotmetre prèviament a una anàlisi de detecció de larves de triquina i comunicar el resultat al Departament de Patrimoni Natural per al seguiment sanitari de l’espècie. La peça caçada queda en propietat del caçador, que s’ha de fer càrrec del transport i de la destinació final de la peça sencera. En cas que no es destini la peça a l’autoconsum, s’ha de facilitar la presa de mostres orgàniques al personal de l’Administració autoritzat per tal de sotmetre-les a una anàlisi de detecció de larves de triquina per al seguiment sanitari de l’espècie. La peça caçada queda en propietat del caçador, que s’ha de fer càrrec del transport i de la destinació final de la peça sencera.
Ultra el que disposen els apartats anteriors, el personal tècnic corresponent del Departament de Patrimoni Natural pot autoritzar, d’acord amb la Comissió Tècnica del Vedat de Caça, el desenvolupament d’operacions puntuals mitjançant tir nocturn per part del personal tècnic autoritzat del mateix Departament o els membres del Cos de Banders. Les peces capturades queden en propietat del ministeri responsable de la caça, que en decideix la destinació final.