Article 35: Garantia definitiva

1. D’acord amb l’article 58 de la Llei de contractació pública, i salvat els contractes exclosos d’aquesta obligació per l’article 60 de la Llei, els contractistes estan obligats a constituir una garantia definitiva del 5% de l’import de l’adjudicació.

2. Les clàusules administratives particulars poden establir l’obligació de prestar una garantia definitiva per un import superior, fins a un màxim del 10% de l’import de l’adjudicació. L’acord de l’òrgan de contractació en aquest sentit s’ha de motivar en l’expedient de contractació.

3. La garantia es constitueix, a tot tardar, en el moment de formalitzar el contracte, llevat que les clàusules administratives particulars admetin que, a demanda de l’adjudicatari, es constitueixi retenint l’import del pagament inicial al contractista. En aquest darrer cas, cal fer-ho constar en el contracte en el moment que es formalitzi.

4. La garantia definitiva pot ser constituïda per mitjà d’una transferència bancària, d’un xec bancari, o bé d’un aval d’una entitat bancària o una assegurança de caució lliurats per companyies degudament autoritzades per operar al Principat d’Andorra. En tots els casos el licitador adjudicatari ha d’aportar el justificant documental que acrediti que ha constituït la garantia.

5. L’aportació de la garantia definitiva al poder adjudicador és un requisit imprescindible per formalitzar el contracte.

6. El poder adjudicador ha de retornar al contractista la garantia o, si escau, es cancel·la l’aval, en el termini d’un mes comptat a partir de la data de l’acta de recepció definitiva. El contractista ha de mantenir vigent la garantia definitiva fins a aquest moment.