Article 108 — El termini de presó provisional o d’arrest provisional amb control monitoritzat o sense no pot excedir quatre mesos.

El termini de presó provisional o d’arrest provisional amb o sense control monitoritzat no pot excedir quatre mesos. No obstant això, el batlle o el tribunal competent poden, per resolució raonada, prorrogar aquest termini pel mateix temps, transcorregut el qual s’ha d’acordar preceptivament la llibertat provisional si es tracta de delictes menors. En cas de delictes majors, i únicament pel que fa a la situació de presó provisional, les pròrrogues són de quatre mesos i no poden excedir de dues. Excepcionalment hi cap una tercera pròrroga en el cas de causes seguides per delictes de tràfic de drogues, de segrest, de tràfic d’infants, de tràfic il·legal d’armes, de proxenetisme, de terrorisme o de blanqueig de diners o de valors provinents dels dits delictes, així com d’associació per atemptar contra el Principat o l’ordre constitucional. En tot cas, el termini de presó provisional no pot excedir la meitat de la pena assenyalada al Codi penal pel o pels delictes pels quals s’ha processat, tenint en compte el sistema d’acumulació de penes, i el termini d’arrest no pot excedir vuit mesos. Si es produeix apel·lació, el termini de presó preventiva no pot excedir divuit mesos a partir de la notificació de la sentència i, en tot cas, s’ha d’acordar preceptivament la llibertat provisional quan el termini de presó provisional arribi al de la pena imposada pel tribunal de primera instància. Si després de la comissió del delicte, trobant-se l’encausat en situació de presó o d’arrest provisionals, sobrevé la seva demència, el batlle o el tribunal han de disposar el seu ingrés en un establiment adequat, del qual ha de sortir, quan s’obtingui l’alta mèdica i havent-ne informat prèviament l’autoritat judicial, per continuar en la mateixa situació processal anterior. L’internament suspèn els terminis establerts per a la presó i l’arrest provisionals, sense perjudici que pugui ser tingut en compte posteriorment per a l’abonament de la pena de presó o d’arrest. Contra la decisió d’internament adoptada pel batlle instructor o el tribunal es pot interposar recurs, d’acord amb el que disposen respectivament els articles 194, 195 i següents del present Codi.