Article 108 — El termini de presó provisional o d’arrest provisional amb control monitoritzat o sense no pot excedir quatre mesos.

El termini de presó provisional o d’arrest provisional amb control monitoritzat o sense no pot excedir els quatre mesos. No obstant això, el batlle o el tribunal competent poden, per resolució raonada, prorrogar aquest termini pel mateix temps, transcorregut el qual s’ha d’acordar preceptivament la llibertat provisional si es tracta de delictes menors. En cas de delictes majors, i únicament pel que fa a la situació de presó provisional, les pròrrogues són de quatre mesos i no poden excedir de dues. En el cas de causes seguides pels delictes d’homicidi, d’assassinat, de tortura, d’esclavatge, de violació, de tràfic de drogues, de segrest, de tràfic d’infants, de tràfic il·legal d’armes, de proxenetisme, de terrorisme, de finançament del terrorisme, de blanqueig de diners o valors, d’associació per atemptar contra el Principat o contra l’ordre constitucional i pels delictes contra la comunitat internacional hi cap una tercera pròrroga i excepcionalment una quarta, sempre que sigui a petició del Ministeri Fiscal, atesa l’especial gravetat dels delictes perseguits. En tot cas, el termini de presó provisional no pot excedir la meitat de la pena assenyalada al Codi penal pel delicte o pels delictes pels quals s’ha processat, tenint en compte el sistema d’acumulació de penes, i el termini d’arrest no pot excedir els vuit mesos. Si es produeix apel·lació, el termini de presó preventiva no pot excedir els divuit mesos a partir de la notificació de la sentència i, en tot cas, s’ha d’acordar preceptivament la llibertat provisional quan el termini de presó provisional arribi al de la pena imposada pel tribunal de primera instància. Si després de la comissió del delicte, i l’encausat es troba en situació de presó o d’arrest provisionals, sobrevé la seva demència, el batlle o el tribunal han de disposar el seu ingrés en un establiment adequat, del qual ha de sortir, quan s’obtingui l’alta mèdica i havent-ne informat prèviament l’autoritat judicial, per continuar en la mateixa situació processal anterior. L’internament suspèn els terminis establerts per a la presó i l’arrest provisionals, sense perjudici que pugui ser tingut en compte posteriorment per a l’abonament de la pena de presó o d’arrest. Contra la decisió d’internament adoptada pel batlle instructor o el tribunal es pot interposar recurs, d’acord amb el que disposen respectivament els articles 194 i 195 i següents.