Andorra aprova la Llei 28/2025 per garantir l'oblit oncològic i l'hepatitis C

Introducció

El Consell General va aprovar l’11 de desembre del 2025 la Llei 28/2025, per fer efectiu el dret a l’oblit sanitari. Aquesta norma, publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, té com a objectiu garantir la no-discriminació de les persones que han patit càncer o hepatitis C, o que viuen amb el VIH, en la contractació d’assegurances de vida vinculades a operacions creditícies i en processos d’adopció.

Objectius i àmbit d’aplicació

Segons l’article 1, la Llei estableix les disposicions aplicables en l’àmbit del dret a l’oblit sanitari per a persones que han patit càncer o hepatitis C, i el dret a no ser discriminades les persones afectades pel VIH, que vulguin contractar una assegurança de vida vinculada a una operació creditícia o actuar com a sol·licitants en un procés d’adopció. L’article 3 concreta que les disposicions s’apliquen a tots els contractes d’assegurança de vida vinculats a operacions creditícies celebrats al Principat d’Andorra i als processos d’adopció.

Dret a l’oblit oncològic

L’article 4 regula el dret a l’oblit oncològic. El prenedor d’un contracte d’assegurança de vida vinculat a una operació creditícia queda exempt de comunicar si la persona assegurada ha patit càncer una vegada hagin transcorregut cinc anys des de la data de finalització del protocol terapèutic, sense que s’hagi produït una recaiguda posterior. L’entitat asseguradora no pot prendre en consideració aquests antecedents un cop transcorregut el termini. Queda prohibit denegar l’accés a la contractació, imposar condicions més oneroses o discriminar per raó d’haver patit una patologia oncològica. Són nul·les de ple dret les clàusules que excloguin una part per aquest motiu. La persona sol·licitant en un procés d’adopció també queda exempta de comunicar que ha patit càncer transcorregut el mateix termini.

Dret a l’oblit sanitari per hepatitis C

L’article 5 estableix un dret similar per a l’hepatitis C. El prenedor queda exempt de comunicar si la persona assegurada ha patit hepatitis C una vegada hagin transcorregut cinc anys des de la data de finalització del protocol terapèutic sense recaiguda. L’entitat asseguradora no pot prendre en consideració aquests antecedents. Es prohibeix denegar l’accés, imposar condicions més oneroses o discriminar. Són nul·les de ple dret les clàusules que excloguin per aquesta patologia. La persona sol·licitant en un procés d’adopció també queda exempta de comunicar-ho transcorregut el termini.

Dret a la no-discriminació en el supòsit de VIH

L’article 6 regula el dret a la no-discriminació per VIH. En la contractació d’una assegurança de vida vinculada a una operació creditícia, el pacient afectat de VIH té l’obligació de declarar aquest antecedent. Si és adherent al tractament i es troba en situació clínica i biològica estable, documentada per un informe mèdic, té dret a la no-discriminació i que no se li apliqui un augment de la prima ni condicions més oneroses. Queda prohibit denegar l’accés o discriminar sempre que es compleixin criteris mèdics i biològics establerts per reglament. Són nul·les de ple dret les clàusules que excloguin per tenir VIH en fase estable. En processos d’adopció, la persona sol·licitant afectada de VIH té dret a la no-discriminació si compleix els mateixos requisits.

Irrenunciabilitat i obligació d’informació

L’article 7 declara que els drets reconeguts per la Llei són irrenunciables, i és nul de ple dret qualsevol clàusula que els exclogui o en disminueixi l’abast. L’article 8 imposa a les entitats asseguradores i als mediadors l’obligació de lliurar al prenedor, en la fase prèvia a la subscripció, un document titulat “Normes legislatives i reglamentàries en matèria d’oblit sanitari”, amb les disposicions dels articles 4 a 6. Aquest document ha de ser signat i datat, i forma part del contracte. En els processos d’adopció, el departament competent ha de lliurar el mateix document a la persona sol·licitant.

Règim sancionador

El capítol segon estableix el règim sancionador. L’article 9 designa l’Autoritat Financera Andorrana com a autoritat competent per a les infraccions del sector assegurador, i la persona titular del ministeri d’afers socials per a les infraccions del departament d’adopcions. L’article 11 classifica les infraccions en greus i lleus. L’article 12 considera infraccions greus contravenir les disposicions dels articles 4 a 6, i no remetre el document d’informació o remetre’l incomplet. L’article 13 considera infracció lleu qualsevol altre incompliment. Les sancions per infraccions greus (article 14) inclouen suspensió de l’activitat de mediació d’un a cinc anys, sanció pecuniària de fins a l’1% de la xifra neta de negocis (mínim 6.001 euros), o entre 6.001 i 12.000 euros per a persones físiques. Per infraccions lleus, la sanció pot ser de fins al 0,75% de la xifra neta de negocis (mínim 2.500 euros) o entre 2.500 i 6.000 euros per a persones físiques. L’article 15 estableix criteris de graduació com la gravetat, la durada, el nombre d’afectats, la intencionalitat o la reincidència. Les infraccions prescriuen als tres anys (article 16).

Disposicions finals

La disposició final primera obliga el Govern a aprovar les normes reglamentàries necessàries en un termini màxim de sis mesos. La disposició final segona preveu la revisió periòdica dels terminis en funció dels avenços mèdics. La disposició final tercera estableix que el Govern, en dos anys, elabori un informe sobre la viabilitat d’ampliar el dret a l’oblit sanitari a altres malalties cròniques. La disposició final quarta impulsa el desenvolupament legislatiu per a la no-discriminació en l’àmbit laboral. La Llei entra en vigor dotze mesos després de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.