Llei 3/2026 simplifica l'elecció de representants i protegeix els candidats

Modificació de la Llei de relacions laborals per impulsar la representació col·lectiva

El Consell General ha aprovat la Llei 3/2026, del 19 de març, de modificació de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, amb l'objectiu de reforçar la representació col·lectiva dels treballadors al sector privat. Segons l'exposició de motius, després de més de sis anys de vigència de la norma, la representació col·lectiva al sector privat continua sent molt limitada, ja que només unes poques empreses han celebrat eleccions de representants dels assalariats.

Canvis principals en la representació dels treballadors

La reforma introdueix diverses modificacions al títol IV de la Llei 31/2018, relatiu als drets col·lectius dels assalariats. En primer lloc, s'estén la figura del delegat dels assalariats a totes les empreses de fins a trenta treballadors i se suprimeix la figura de l'assalariat amb mandat. L'article 107 queda redactat de la manera següent: "Els assalariats que pertanyin a empreses de fins a trenta assalariats elegeixen entre ells, mitjançant un sufragi lliure, personal, secret i directe, un delegat dels assalariats."

Per a les empreses de més de trenta treballadors, es manté el nombre de membres dels comitès d'empresa, però es permet constituir-los amb un nombre més baix si no hi ha prou candidatures. L'article 108 estableix que "en cas que no s'arribi al nombre d'assalariats indicat en el punt anterior, es permet la presentació de llistes a efectes de constituir el comitè d'empresa amb un nombre més baix de membres."

Protecció ampliada per als candidats i representants

La reforma amplia la garantia de protecció contra l'acomiadament. L'article 111, apartat b, estableix que "tampoc no poden ser acomiadats ni sancionats, dins un període màxim de sis mesos, els assalariats que han presentat la seva candidatura i no han resultat elegits." A més, es flexibilitza la limitació de mandats: l'article 112 indica que el límit de dos mandats consecutius "no és aplicable en el cas que en les eleccions no concorrin altres candidats que no hagin superat aquest límit, i que siguin suficients per cobrir les places vacants del comitè."

També s'aclareix el procediment per cobrir vacants. L'article 112 estableix que "només és efectiva la vacant d'un delegat dels assalariats o d'un membre del comitè d'empresa quan es comuniqui per escrit a l'autoritat competent en matèria laboral la seva dimissió o cessament."

Noves vies per promoure eleccions

Un dels canvis més significatius és la promoció de les eleccions. L'article 113 estableix que poden promoure eleccions de representants dels assalariats a les empreses: "el 10% dels assalariats amb dret de sufragi, quan ho demanin per escrit amb les signatures corresponents", "l'empresari, seguint els mateixos tràmits previstos als articles 116 i següents", i "el Departament de Treball, que pot convocar les eleccions a petició d'un nombre d'assalariats equivalent al 10% dels assalariats amb dret a sufragi. Aquesta petició la poden efectuar els assalariats de manera confidencial." Paral·lelament, es redueix del 15% al 10% el percentatge de signatures necessàries per iniciar un procés electoral.

Modificacions en la mesa electoral i altres aspectes

S'ajusta la regulació de la mesa electoral a la desaparició de la figura de l'assalariat amb mandat. L'article 116 estableix que "en empreses que tenen fins a trenta assalariats es constitueix una mesa electoral amb un únic col·legi electoral." Per a empreses amb més de trenta assalariats, es constitueix una mesa electoral per cada 150 assalariats amb dret de sufragi o fracció d'aquest nombre, per cada col·legi electoral.

La reforma també modifica els articles relatius a les infraccions. L'article 159 tipifica com a infracció greu "no respectar els drets d'informació, audiència i consulta dels delegats dels assalariats, dels membres del comitè d'empresa i dels delegats sindicals elegits amb representació en el comitè d'empresa o que siguin delegats dels assalariats." L'article 160 tipifica com a infracció molt greu "els acomiadaments i desistiments empresarials discriminatoris i altres decisions unilaterals de l'empresària o l'empresari que impliquin discriminacions [...] per la condició de delegat dels assalariats, membre del comitè d'empresa o delegat sindical."

Disposicions transitòries i finals

La disposició transitòria única estableix que "els assalariats amb mandat que es trobin en exercici de les seves funcions en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei continuen exercint-les fins a la finalització del període pel qual van ser designats." La disposició final primera preveu que "les organitzacions sindicals i les organitzacions empresarials duen a terme accions informatives per als assalariats de cada sector productiu per exposar els mecanismes de representació dels assalariats i de negociació col·lectiva." Transcorregut un any des de l'aprovació, el Consell Econòmic i Social avalua periòdicament l'estat de la representació col·lectiva dels assalariats del sector privat.

La Llei entra en vigor l'endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.