Article 10: Frenada dels vehicles
VigentReglament, del 25 de maig del 2022, relatiu a les condicions tècniques dels vehicles
Versions (1)
Estan sotmesos a les disposicions d’aquest article els vehicles de les categories M, N, O, L, T, R i S. Els sistemes de frenada dels vehicles han de complir el que s’especifica en el Reglament número 13 CEPE/ONU (per a les categories M2, M3, N2, N3 i O), el Reglament número 13H CEPE/ONU (per a les categories M1 i N1), el Reglament número 78 CEPE/ONU (per a les categories L) i el Reglament número 147 (per a les categories T, R i S).
1. Fre de servei:
El fre de servei ha de permetre controlar el moviment del vehicle i detenir-lo d’una forma segura, ràpida i eficaç, siguin quines siguin les condicions de velocitat i de càrrega i per a qualsevol pendent ascendent o descendent en què el vehicle es trobi. La seva acció ha de ser regulable.
El conductor ha de poder aconseguir aquesta frenada des del seient, sense separar les mans de l’òrgan de direcció.
El dispositiu de frenada de servei ha d’actuar sobre totes les rodes del vehicle.
Els ciclomotors de dos rodes i les motocicletes sense sidecar han d’estar proveïts de dos dispositius de frenada, que actuïn, un, almenys, sobre la roda del darrere i sobre la roda davantera, l’altre. Si la motocicleta disposa de sidecar, no s’exigeix la frenada de la roda del sidecar.
Els vehicles de tres rodes han d’estar equipats:
— Amb dos dispositius independents de frenada de servei que accionen simultàniament els frens de totes les rodes (en cas de ciclomotors de tres rodes o vehicles amb rodes bessones), o- Amb un dispositiu de frenada de servei que accioni els frens de totes les rodes i un dispositiu de frenada de socors, que pot ser el fre d’estacionament.
Els vehicles de quatre rodes homologats com quadricicles pesants (categoria L7e), han d’estar equipats amb un dispositiu de frenada de peu que accioni sobre totes les rodes i d’un dispositiu de frenada secundari de socors, que pot ser el fre d’estacionament. Els quadricicles lleugers (categoria L6e) poden estar equipats amb el sistema descrit anteriorment o amb dos d’independents.
Els quads o ATV que no tinguin contrasenya d’homologació europea poden estar equipats amb un sistema de frenada a les quatre rodes amb comandament al peu o bé poden tenir dos sistemes independents amb comandaments i transmissions separats, que poden ser dos manetes o maneta i pedal com als vehicles de dos rodes.
a) Rendiment:
Un dispositiu de frenada té per funció disminuir progressivament la velocitat d’un vehicle en marxa, fer que s’aturi o mantenir-lo immòbil si ja es troba aturat.
Dins del seu camp normal de funcionament, ja sigui en el moment d’accionar el fre o en el moment de deixar-lo anar, la frenada proporcionada ha de ser regulable, entenent que en el transcurs de la frenada:
— El conductor pugui, en tot moment, augmentar o disminuir la intensitat de frenada actuant sobre el comandament.
— La força de frenada actuï en el mateix sentit que l’acció sobre el comandament.
— Sigui possible efectuar fàcilment una regulació prou precisa de la intensitat de frenada.
S’entén per desequilibri la diferència d’esforços de frenada entre les rodes d’un mateix eix. La mesura del
desequilibri
ha d’efectuar-se, per tant, per a cada eix i es troba com a percentatge de la roda que frena menys respecte a la que frena més. S’ha de prendre per a cada roda, com a esforç de frenada, el valor utilitzat per al càlcul de l’eficàcia.
Sent Fd i Fe els valors màxims de les forces de frenada de les rodes dreta i esquerra d’un eix i sent Fd la més gran de totes dos en un moment donat, el desequilibri D, en aquest moment, ha d’expressar-se de la manera següent:
D = (100 x (Fd – Fe / Fd
Es considera el desequilibri màxim registrat en el moment de la màxima frenada.
De la mateixa manera es defineix la fluctuació de les forces de frenada (d) en un tambor o disc de fre, sent en aquest cas Fmax i Fmin les forces de frenada màxima i mínima registrades en una roda, mantenint una força constant sobre el pedal de comandament, però suficient per apreciar la deformació:
d = (100 x (Fmax – Fmin / Fmax
b) Eficàcia:
S’entén per
eficàcia
(E) la relació de les forces de frenada respecte a la massa màxima autoritzada (MMA) del vehicle o, si es tracta de semiremolcs, a la suma de les càrregues per eix autoritzades. S’ha de deduir per la fórmula:
E = (100 x ΣF) / (MMA x g)
En què:
E és el valor de l’eficàcia, en percentatge (%).ΣF és la suma de totes forces de frenada, en newtons (N).MMA és la massa màxima autoritzada del vehicle, en quilograms (kg).g és l’acceleració de la gravetat (9,8 m/s2).
2. Fre secundari (de socors):
Per a les categories M i N, el fre secundari pot tenir un comandament independent o no del fre de servei.
S’entén que el fre secundari és independent del fre de servei quan tant el comandament d’accionament com els actuadors són diferents. El fre d’estacionament no es considera fre secundari.
El fre secundari ha de permetre aturar el vehicle en una distància raonable en cas que falli el fre de servei. La seva acció ha de ser regulable. El conductor ha de poder aconseguir aquesta frenada des del seient, mantenint el control de l’òrgan de direcció almenys amb una mà.
Per a les categories O, s’entén per
frenada automàtic
del remolc o semiremolc, la que es produeix automàticament en cas de separació dels elements integrants del conjunt de vehicles acoblats, inclús en cas de trencament de l’enganxall, sense que per això es vegi afectada l’eficàcia de la frenada de la resta del conjunt.
a) Rendiment:
El desequilibri de les forces de frenada entre les rodes d’un mateix eix.
b) Eficàcia:
Mateixes consideracions que les exposades en l’apartat
b
del punt 1 anterior (fre de servei).
3. Fre d’estacionament:
El fre d’estacionament ha de permetre mantenir el vehicle immòbil en un pendent ascendent o descendent, inclús en absència del conductor, cas en què les peces actives han de romandre en la posició de bloqueig mitjançant un dispositiu purament mecànic.
a) Categories M, N i O:
El dispositiu de frenada d’estacionament, fins i tot si està combinat amb algun dels altres dispositius de frenada, ha de poder mantenir aturat el vehicle carregat sobre un pendent del 16%.
En els vehicles en què està permès enganxar un remolc, el dispositiu de frenada d’estacionament del vehicle tractor ha de poder mantenir aturat el conjunt sobre un pendent del 12%.
En vehicles equipats amb canvi de marxa automàtic no s’accepta, com a substitutiu del fre d’estacionament, el bloqueig del vehicle situant la palanca de canvi en la posició P.
b) Categoria L:
Els vehicles de tres rodes han d’estar equipats amb un sistema de frenada d’estacionament que actuï sobre la roda o les rodes d’almenys un eix. El dispositiu de frenada d’estacionament ha de ser independent del dispositiu de frenada de servei.
Els vehicles de quatre rodes han d’estar equipats amb un sistema de frenada d’estacionament que actuï sobre les rodes d’almenys un eix. El control de la frenada d’estacionament ha de ser independent del control del dispositiu de frenada de servei.
Als ciclomotors i les motocicletes de dos rodes i motocicletes amb sidecar, el fre d’estacionament és opcional.
El dispositiu de frenada d’estacionament, fins i tot si està combinat amb algun dels altres dispositius de frenada, ha de poder mantenir aturat el vehicle carregat sobre un pendent del 16%.
En els vehicles en què està permès enganxar un remolc, el dispositiu de frenada d’estacionament del vehicle tractor ha de poder mantenir aturat el conjunt sobre un pendent del 12%.
c) Categoria T:
El fre d’estacionament ha de permetre mantenir el vehicle immòbil en un pendent ascendent o descendent, fins i tot en absència del conductor, i han de quedar mantinguts llavors els elements actius en posició de compromís per mitjà d’un dispositiu d’accionament purament mecànic.
Els tractors agrícoles, els camions agrícoles, els portadors i les màquines agrícoles automotrius han d’estar dotats de fre d’estacionament. Les màquines agrícoles remolcades i els remolcs agrícoles d’una massa màxima admissible superior a 750 kg han d’estar dotats d’aquest element o de falques.
4. Fre d’inèrcia:
Els remolcs de les categories O1 i O2 poden estar dotats de fre d’inèrcia.
L’obligatorietat del fre d’inèrcia en cas d’inexistència del fre de servei és obligatori per als remolcs la massa màxima autoritzada dels quals és superior a 750 kg i inferior o igual a 3.500 kg.
Pels remolcs i els semiremolcs agrícoles la massa màxima autoritzada dels quals no superi els 6.000 kg, el fre de servei pot ser del tipus d’inèrcia.
Vols veure les sentències que citen aquest article?
Font: Portal Jurídic d'Andorra · Dades actualitzades el 23 d’agost del 2026
jurisprudència.ad