Article 9: Característiques generals

1. Els vehicles de motor, els ciclomotors, els remolcs i els semiremolcs, i els vehicles especials que es pretenguin matricular, han de complir els requisits tècnics que figuren en aquest Reglament i les normes tècniques internacionalment adoptades (reglaments de la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides, CEPE/ONU, i legislació europe.

2. Com a cas excepcional, únicament els vehicles destinats a la competició i els vehicles històrics que no compleixin totalment els requisits tècnics que estableix aquest Reglament, que no obstant això han de ser identificats, poden disposar del certificat de matriculació en les condicions que s’estableixin en el reglament relatiu a la matriculació de vehicles que els sigui aplicable.

3. Atenent la particular orografia del territori d’Andorra i els pendents obligats de les carreteres que comporta, en cap cas no s’autoritza la matriculació de vehicles amb motor de combustió la potència dels quals sigui inferior a 15 kW i que tingui una relació potència/pes inferior a 0,0285 kW/kg. Els vehicles de mobilitat 100% elèctrica no estan subjectes a la relació potència/pes esmentada.

4. Els vehicles de motor, els ciclomotors, els remolcs i els semiremolcs i els vehicles especials matriculats no poden circular sense el certificat de matriculació i el certificat de l’assegurança. A més a més, en cas que es tracti de vehicles sotmesos a inspeccions tècniques periòdiques, segons el que està especificat en l’article 34, han de portar el distintiu de la inspecció tècnica de vehicles i el certificat d’inspecció tècnica emès pel servei competent.

5. El motor dels vehicles i, en particular, els recipients i conductes que continguin matèries inflamables han de ser construïts i protegits de manera que durant el funcionament i la utilització no puguin representar un perill d’incendi o d’explosió. Aquests elements han de complir les exigències del Reglament 34 CEPE/ONU.

6. La conducció d’escapament dels gasos de la combustió ha d’estar disposada de manera que no sigui possible la penetració dels gasos a l’interior del vehicle i que no desemboquin a l’altura de les portes. Igualment, l’orifici d’accés al dipòsit del combustible ha d’estar situat a l’exterior del recinte destinat als ocupants. No és permet la circulació, ni per vies urbanes ni interurbanes, de vehicles amb escapament totalment o parcialment lliure, ni tampoc amb tubs d’escapament incomplets, deteriorats o que no corresponguin a models previstos pel fabricant del vehicle, o que no tinguin l’homologació corresponent del seu fabricant, segons la legislació de la Unió Europea. No és permesa la instal·lació de dispositius que permetin, des del lloc de conducció o d’una altra forma prevista, anul·lar el sistema silenciador del tub d’escapament. Les mesures de control del soroll produït per vehicles en circulació queden regulades a la instrucció tècnica complementària ITC-ITV-núm. 10, annexada en aquest Reglament.

7. Tot vehicle de les categories M i N matriculat a comptar del 26 de juliol de 1999 i els remolcs de les categories O2, O3 i O4 matriculats a comptar del 10 de juliol del 2011 han d’anar obligatòriament equipats d’un dispositiu que, accionat mecànicament o elèctricament, permeti visualitzar la llum de marxa enrere. Aquest dispositiu és optatiu per als remolcs de la categoria O1 i per als vehicles de tres i quatre rodes de la categoria L.

8. Tot vehicle matriculat a comptar de l’1 d’octubre de 1972 capaç de circular en pla a una velocitat donada pel fabricant superior a 40 km/h ha d’estar dotat d’un indicador de velocitat la unitat de mesura del qual sigui, com a mínim, en quilòmetres per hora. L’indicador de velocitat ha de ser conforme al Reglament número 39 CEPE/ONU.

9. Els pneumàtics dels vehicles de motor, dels remolcs i dels semiremolcs i dels vehicles especials han de presentar un dibuix a les ranures principals de la banda de rodament i el seu estat han de reunir les condicions mínimes d’utilització. Per als vehicles de les categories M1, N1, O1, O2 i L, la profunditat del dibuix serà com a mínim d’1,6 mm i han de tenir indicadors de desgast. Els pneumàtics han d’estar homologats i les dimensions, les característiques i la configuració seran les previstes pel fabricant en l’homologació del vehicle. També s’accepten els pneumàtics equivalents als pneumàtics inclosos en l’homologació de tipus. S’entén per pneumàtics equivalents els que compleixen tots els requisits següents:

10. Tot vehicle de motor ha d’estar proveït d’un mecanisme de direcció adequat que permeti al conductor mantenir la direcció del vehicle i modificar-la amb facilitat, rapidesa i seguretat. Els remolcs han de tenir un dispositiu que obligui les seves rodes a seguir una trajectòria anàloga a la del vehicle tractor. Per als vehicles de les categories M i N, el volant i els comandaments principals han d’anar situats a la part davantera esquerra del vehicle. Per als vehicles de la categoria T i per als vehicles especials, el volant i els comandaments principals han d’anar situats a la part central davantera del vehicle. El dispositiu de direcció ha de ser conforme al Reglament número 79 CEPE/ONU.

11. El material constitutiu del parabrisa ha de tenir la transparència suficient, inalterable en tot temps, i no pot produir deformacions en els objectes vistos per transparència ni produir confusió en els colors utilitzats en els elements de la senyalització viària. En cas de trencar-se el parabrisa, la visió del conductor ha de ser suficient i la possibilitat de lesions corporals, mínima. Igualment, cap vidre utilitzat com a element de separació a l’interior del vehicle no pot ser susceptible de provocar lesions greus en cas de ruptura. Tot vehicle ha de ser construït de manera que el camp de visió del conductor cap endavant i cap als costats sigui suficient per permetre una conducció segura. El camp de visió mínim que el conductor ha de tenir través del parabrisa ha de complir les disposicions del Reglament número 125 CEPE/ONU en el moment de la fabricació del vehicle.

12. Els materials per als vidres destinats a ser utilitzats en els vehicles de motor han de complir el Reglament número 43 CEPE/ONU. En cas de substitució, el nou parabrisa ha de complir la versió en vigor de les normatives esmentades anteriorment. Les làmines transparents adhesives han de complir la normativa especificada a l’apartat anterior, conjuntament amb el vidre, i en cap cas no poden instal·lar-se en el parabrisa davanter o els vidres laterals davanters fins a l’altura del muntant de les portes anteriors. Únicament per als vehicles de disseny no convencional o els vehicles històrics, i en casos degudament justificats, el departament competent pot autoritzar la instal·lació de vidres o de làmines transparents adhesives que no compleixen els requisits establerts als apartats anteriors. No es permet fixar en el parabrisa cap adhesiu que no estigui reglamentàriament autoritzat. Si el vehicle està proveït d’un parabrisa d’unes dimensions i una forma tals que el conductor, des del seu lloc de conducció, no pugui veure normalment la via cap endavant més que a través dels elements transparents del parabrisa, aquest parabrisa ha de dur un dispositiu de neteja i d’eixugaparabrises. Pel que fa a l’eixugaparabrises, instal·lar-lo no és obligatori per als vehicles matriculats abans de l’1 de gener de 1974.

13. Els vehicles de les categories M, N, L6e, L7e, T i C han d’anar proveïts de cinturons de seguretat als seients en un nombre igual al de places d’ocupants (excepte en seients transversals al sentit de la marxa). En tot cas, el nombre de cinturons mínims que ha de dur un vehicle, així com les seves característiques tècniques intrínseques, és el que li correspon en aplicació dels reglaments tècnics d’homologació internacionals CEPE/ONU aplicables a la data de la fabricació. No obstant això, no és exigible la utilització dels cinturons de seguretat en els vehicles que, per la seva antiguitat o tipologia, no en tinguin d’instal·lats. Els cinturons de seguretat i els sistemes de retenció, així com els ancoratges dels cinturons de seguretat, han de ser conformes a les condicions tècniques especificades en els reglaments números 14 i 16 CEPE/ONU en el moment de la fabricació del vehicle.

14. Els vehicles de les categories M2, M3, N2 i N3 han de portar instal·lat un dispositiu de limitació de velocitat regulat de tal manera que la velocitat no pugui superar els 100 km/h en el cas dels vehicles de les categories M2 i M3 i els 90 km/h en el cas dels vehicles de les categories N2 i N3. Els vehicles de la categoria M3 amb una massa màxima tècnicament admissible (MMTA) superior a 10 tones i matriculats abans de l’1 de gener del 2005 podran mantenir instal·lats aquests dispositius sempre que la velocitat màxima no superi els 100 km/h. L’obligatorietat de dur un limitador de velocitat en funció de la categoria del vehicle, de la massa màxima tècnicament admissible i de la data de fabricació del vehicle està recollit en la taula número 1 de l’annex V. Aquest dispositiu ha de complir les exigències del Reglament número 89 CEPE/ONU.

15. Tot vehicle de motor ha d’estar proveït d’un aparell emissor de senyals acústics per ser utilitzat pel conductor sense abandonar el volant de direcció. El so emès per aquest aparell ha de ser continu, uniforme i d’intensitat suficient, i en cap cas no pot emetre un so estrident ni de diverses tonalitats i ni ser similar al produït per altres vehicles dels serveis d’urgència. Es permet únicament instal·lar aparells emissors de senyals acústics especials en els vehicles en servei d’urgència sempre que estiguin autoritzats pel departament competent i d’acord amb el que disposa el Reglament de senyals en els vehicles vigent. Els aparells de senyals acústics que s’instal·lin en un vehicle, en substitució dels d’origen, han d’estar degudament homologats. Aquest aparell ha de complir les exigències del Reglament número 28 CEPE/ONU.

16. Tot vehicle que circuli per la via pública ha de portar dos plaques de matrícula de forma plana i rectangular, perfectament visibles i llegibles. Una ha d’estar col·locada a la part davantera i l’altra a la part posterior. S’exceptuen d’aquesta obligació els vehicles de les categories L i O, els quals han de portar únicament una placa de matrícula a la part posterior. No s’hi poden inscriure o fixar ornaments o altres motius diferents que els establerts reglamentàriament. No es poden utilitzar plaques de matrícula en vehicles inscrits al Registre de Vehicles que no siguin les lliurades per l’Automòbil Club d’Andorra. La ubicació de les plaques de matrícula, la davantera i la posterior, ha de ser conforme a la ubicació original prevista pel fabricant i les disposicions dels reglaments CEPE/ONU aplicables per a cada tipus de vehicle. Els vehicles de les categories M i N han de dur dos plaques de matrícula, una a la part davantera i una altra a la part posterior del vehicle. La placa de matrícula davantera ha d’anar preferentment col·locada al centre, i excepcionalment a la dreta o a l’esquerra i la placa de matrícula posterior ha d’anar preferentment col·locada al centre i si no és possible, a l’esquerra. Els vehicles de les categories L han de dur una sola placa de matrícula, a la part posterior del vehicle que ha d’anar col·locada preferentment al centre per damunt del parafang, i excepcionalment a la dreta però sense sobresortir de l’amplada del manillar. Les dimensions i les característiques de les matrícules són les que preveu el Reglament regulador de la fabricació i la instal·lació de les plaques de matrícula en vehicles i ginys mecànics no aptes per a la via pública vigent i les seves modificacions successives.

17. Els dispositius d’acoblament instal·lats en els vehicles en els quals el fabricant n’hagi previst la instal·lació, han de complir les exigències del Reglament número 55 CEPE/ONU.

18. De forma general, els vehicles de la categoria L no poden arrossegar remolcs excepte en el cas que el fabricant del vehicle n’hagi previst la instal·lació i l’homologació en els països de la Unió Europea.

19. Els elements mecànics, pneumàtics i elèctrics de connexió entre un vehicle tractor i el remolc han de ser compatibles i complir les exigències tant del fabricant del vehicle tractor com del fabricant del remolc. Els remolcs han d’estar dotats d’un dispositiu que obligui les rodes a seguir una trajectòria anàloga a la del vehicle tractor. El dispositiu d’acoblament del remolc amb el vehicle tractor ha d’estar dotat d’un element que n’impedeixi el desacoblament. Els remolcs amb una massa màxima admissible inferior o igual a 1.500 quilograms, que no estiguin proveïts d’un sistema que asseguri la frenada del remolc en cas de trencament del dispositiu d’acoblament, han d’estar proveïts, a més a més de l’enganxament principal, d’un dispositiu d’acoblament secundari (cadena, cable, etc.) que, en cas de separació de l’enganxament principal, pugui impedir que la barra del dispositiu d’acoblament toqui el terra i que asseguri, a més a més, una certa conducció residual del remolc.

20. Les persones físiques que utilitzin automòbils destinats específicament al remolcament de vehicles avariats o accidentats, o les persones jurídiques que tinguin aquest tipus d’automòbils al seu servei, han de sol·licitar al departament competent l’autorització pertinent. Aquest departament expedeix, si escau, l’autorització, en la qual s’ha de fer constar el termini de duració i totes les limitacions i mesures que es considerin necessàries als efectes de seguretat.

21. Tot vehicle ha d’estar construït o equipat de manera que ofereixi en tota la seva amplitud una protecció posterior eficaç contra l’encastament dels vehicles de les categories M1 i N1 que xoquin contra la part posterior. Es considera que els vehicles de les categories M1, M2, M3, N1, O1 i O2 ofereixen una protecció posterior eficaç contra l’encastament si es dona una de les tres condicions següents:

22. Els vehicles de les categories N2, N3, O3 i O4 fabricats a partir de l’1 d’abril del 2005 han de disposar de dispositiu de protecció lateral contra l’encastament. Estan exempts de dur la protecció lateral contra l’encastament:

23. Els vehicles de les categories N2 i N3 fabricats a partir de l’1 d’agost del 2004 han de disposar d’un dispositiu contra l’encastament davanter. Estan exempts de dur la protecció frontal contra l’encastament:

24. Parafangs i sistemes d’antiprojecció dels vehicles