Article 121: Requisits aplicables a les garanties reals de naturalesa financera

Vigent

Reglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió

Navegar la lleiBuscar sentències

Versions (1)

1. Les garanties reals de naturalesa financera i l’or es consideren garanties reals admissibles d’acord amb tots els mètodes, sempre que es compleixen tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4.

2. No hi ha d’haver una correlació positiva elevada entre la qualitat creditícia del deutor i el valor de la garantia real. En cas que el valor de la garantia real es redueixi significativament, això no implica per si sol un deteriorament important de la qualitat creditícia del deutor. En el cas que la qualitat creditícia del deutor arribés a ser crítica, aquest fet no implica per si sol una reducció significativa del valor de la garantia real. No es consideren garanties reals admissibles els valors emesos pel deutor ni per qualsevol entitat vinculada del grup. No obstant això, les emissions de bons garantits del mateix deutor que s’ajustin als termes de l’article 95 es consideren garanties reals admissibles quan s’han constituït com a garantia per a una operació de recompra i sempre que es compleixi el que disposa el paràgraf primer.

3. Les entitats han de complir tots els requisits contractuals i normatius relatius a l’exigibilitat dels acords sobre garantia real d’acord amb la legislació aplicable als seus drets sobre la garantia real i han de prendre totes les mesures necessàries per garantir aquesta exigibilitat. Les entitats han de dur a terme una anàlisi jurídica suficient que confirmi l’exigibilitat dels acords sobre garantia real en tots els territoris pertinents. Les entitats bancàries han de dur a terme aquest estudi de nou quan és necessari per garantir-ne la contínua aplicabilitat.

4. Les entitats han de satisfer els requisits operatius següents:

a) Documentar adequadament els acords sobre garantia real i establir un procediment clar i sòlid que permet la ràpida execució de la garantia real;

b) Fer servir procediments i processos adequats per al control dels riscs derivats de l’ús de garanties reals, inclosos els derivats de la ineficàcia o disminució de la cobertura del risc de crèdit, els riscos de valoració, els riscos associats a l’extinció de la cobertura del risc de crèdit, el risc de concentració derivat de l’ús de garanties reals i la interacció amb el perfil general de risc de l’entitat;

c) Disposar de polítiques i pràctiques documentades en relació amb els tipus i imports de garantia real acceptats;

d) Calcular el valor de mercat de la garantia real i la de revaluar en conseqüència almenys una vegada cada semestre, així com sempre que l’entitat té motius per considerar que s’ha produït una disminució considerable del seu valor de mercat;

e) Quan la garantia real està dipositada en un tercer, han d’adoptar les mesures oportunes per assegurar que aquest tercer manté la garantia real segregada dels seus propis actius;

f) S’han d’assegurar de destinar recursos suficients a la gestió ordenada d’acords de reposició del marge amb les contraparts en contractes de derivats OTC i de finançament de valors, que es mesura en termes d’oportunitat i exactitud de les peticions de marges efectuades i de terminis de resposta a les peticions de marges rebudes;

g) Adoptar polítiques de gestió de les garanties amb vista al control, la vigilància i la informació en relació amb el següent:

i) Els riscs als quals es troben exposades com a conseqüència dels acords de reposició del marge;i.

i) El risc de concentració pel que fa a tipus concrets d’actius aportats com a garantia;ii.

i) La reutilització de garanties i els possibles dèficits de liquiditat originats per la reutilització de les garanties reals prestades per les contraparts;i.

v) La cessió de drets sobre les garanties reals prestades a les contraparts.

5. A més de complir tots els requisits que estableixen els apartats 2 a 4, perquè les garanties reals de naturalesa financera siguin admissibles d’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, el venciment residual de la cobertura ha de ser almenys equivalent al venciment residual de l’exposició.

Vols veure les sentències que citen aquest article?

Uneix-te a la llista d'espera

Font: Portal Jurídic d'Andorra · Dades actualitzades el 23 d’agost del 2026

jurisprudència.ad·Article 121: Reglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió