Article 123: Requisits aplicables als drets de cobrament

a) El mecanisme jurídic pel qual es presta la garantia real en favor d’una entitat creditora ha de ser sòlid i eficaç i ha de garantir que aquesta última té drets inqüestionables sobre la garantia real, inclòs el dret als ingressos procedents de la venda d’aquesta garantia;

b) Les entitats han d’adoptar totes les mesures necessàries per complir els requisits locals aplicables per a l’execució de la garantia. Les entitats creditores tenen un dret de prelació de primer grau sobre la garantia real, tot i que aquests drets poden seguir estant supeditats als drets dels creditors que tenen la condició de privilegiats en virtut de les disposicions legislatives;

c) Les entitats han de dur a terme una anàlisi jurídica suficient, que confirma l’exigibilitat dels acords sobre garantia real en tots els territoris pertinents;

d) Han de documentar adequadament els acords sobre garantia real i han d’establir un procediment clar i sòlid que permeti la ràpida execució de la garantia real;

e) Han d’establir procediments que garanteixen l’observança de totes les condicions jurídiques pertinents per a la declaració d’impagament del prestatari i la ràpida execució de la garantia real;

f) En cas de dificultats financeres o impagament del prestatari, l’entitat ha d’estar facultada per alienar o cedir els drets de cobrament a tercers sense el consentiment dels deutors d’aquests drets.

a) L’entitat ha de comptar amb un procediment sòlid per determinar el risc de crèdit associat als drets de cobrament. Aquest procediment ha d’incloure l’anàlisi del negoci del prestatari i del sector econòmic en el qual opera, així com el tipus de clients amb els quals negocia. Quan l’entitat bancària utilitza informació facilitada pel seu prestatari per avaluar el risc de crèdit dels seus clients, ha d’examinar les pràctiques creditícies del prestatari per tal de contrastar-ne la solidesa i credibilitat;

b) La diferència entre la quantia de l’exposició i el valor dels drets de cobrament ha de reflectir tots els factors oportuns, inclòs el cost de cobrament, el grau de concentració en el conjunt dels drets de cobrament pignorats per un únic prestatari i el risc de concentració potencial, pel que fa al total de les exposicions de l’entitat, que supera el controlat mitjançant la metodologia general de l’entitat. L’entitat ha de mantenir un procés de seguiment continu adequat per als drets de cobrament. A més, s’ha d’examinar periòdicament l’observança de les clàusules dels contractes de préstec, les limitacions mediambientals i altres requisits legals;

c) Els drets de cobrament pignorats per un prestatari han d’estar diversificats i no han de presentar una correlació indeguda amb aquest prestatari. En cas d’una correlació positiva elevada, les entitats han de tenir en compte els riscs concomitants en establir els marges per al conjunt de garanties reals;

d) Les entitats no han d’utilitzar drets de cobrament procedents de persones vinculades al prestatari, incloses empreses filials i empleats, com a cobertura del risc de crèdit admissible;

e) L’entitat ha de comptar amb un procediment documentat de percepció de drets de cobrament en situacions de dificultat. Ha de disposar dels serveis necessaris per fer-ho, encara que la tasca de cobrament correspongui generalment al prestatari.