Article 122: Requisits aplicables a les garanties reals sobre béns immobles

a) La hipoteca o la càrrega han de ser jurídicament vàlides i eficaces en tots els territoris pertinents en el moment de la conclusió del conveni de crèdit i han de registrar-se en el seu temps i forma corresponents;

b) S’han d’haver complert tots els requisits legals per a l’establiment de la garantia;

c) L’acord de cobertura i el procediment jurídic en què se sustenta permeten a l’entitat liquidar el valor de la cobertura en un termini raonable.

a) Les entitats han de verificar el valor del bé amb freqüència i, com a mínim, un cop l’any, quan es tracta de béns immobles comercials, i un cop cada tres anys en el cas de béns immobles residencials. S’ha d’efectuar una verificació més freqüent quan les condicions del mercat poden experimentar variacions significatives;

b) La valoració del bé es revisa quan la informació disponible indica que el seu valor pot haver disminuït de forma significativa respecte dels preus generals del mercat i l’ha de realitzar un taxador que tingui les qualificacions, les capacitats i l’experiència necessàries per efectuar una taxació i que sigui independent del procediment de decisió creditícia. Per als préstecs que superin 3.000.000 d’EUR o el 5% dels fons propis de l’entitat, la valoració del bé ha de ser revisada per un taxador independent almenys un cop cada tres anys. S’estableix un període transitori de 24 mesos des de l’entrada en vigor del comunicat tècnic a què fa referència l’apartat 4 per poder portar a terme les taxacions dels immobles elegibles en garantia dels préstecs atorgats abans de l’entrada en vigor del Reglament. Les entitats poden utilitzar mètodes estadístics per verificar el valor del bé i determinar els béns que necessitin una nova valoració.