Article 202: Indicador rellevant

a) Les entitats han de calcular l’indicador rellevant abans de la deducció de provisions i les despeses d’explotació. Entre les despeses d’explotació les entitats hi han d’incloure els honoraris abonats per l’externalització de serveis prestats per tercers que no siguin l’empresa matriu o una filial de l’entitat, ni una filial d’una empresa matriu que també sigui la matriu de l’entitat. Les entitats poden utilitzar les despeses ocasionades per l’externalització de serveis prestats per tercers per reduir l’indicador rellevant si la despesa és contreta enfront d’una empresa subjecta a aquest Reglament o una norma equivalent en un país tercer;

b) Les entitats no han d’utilitzar els elements següents en el càlcul de l’indicador rellevant:

i) Beneficis / pèrdues realitzats per la venda d’elements aliens a la cartera de negociaciói.

i) Ingressos procedents de partides extraordinàries o excepcionalsii.

i) Ingressos derivats d’assegurances.

c) Quan la revaluació dels elements de la cartera de negociació formi part de l’estat de resultats, les entitats poden incloure aquesta revaluació en el càlcul de l’indicador rellevant. Com a excepció al que disposa el paràgraf primer, les entitats poden optar per no aplicar les categories comptables del compte de pèrdues i guanys que figuren a l’article 27 de la Directiva 86/635/CEE als arrendaments financers i operatius a l’efecte del càlcul de l’indicador pertinent i, en el seu lloc:

a) Incloure els ingressos per interessos d’arrendaments financers i operatius i els beneficis d’actius arrendats en la categoria a què es refereix el punt 1 del quadre 1;

b) Incloure les despeses per interessos d’arrendaments financers i operatius, les pèrdues, la depreciació i el deteriorament d’actius arrendats operatius en la categoria a què es refereix el punt 2 del quadre 1.