Article 204: Principis aplicables a l’assignació a les línies de negoci

a) Totes les activitats s’han d’assignar a una sola línia de negoci, de manera que no en quedi cap sense assignar ni hi hagi cap activitat assignada a més d’una línia de negoci;

b) Les entitats han d’assignar les activitats que no puguin assignar amb facilitat a alguna de les línies de negoci, però que representin una activitat auxiliar d’una altra d’inclosa en aquestes línies, a la línia de negoci corresponent a l’activitat a la qual prestin suport. Si l’activitat auxiliar dona suport a més d’una línia de negoci, les entitats han d’utilitzar un criteri d’assignació objectiu;

c) Si una activitat no pot ser assignada a una determinada línia de negoci, les entitats han d’assignar-la a la línia de negoci a la qual correspongui el percentatge (factor bet.

a) més elevat. Qualsevol activitat auxiliar associada a aquesta activitat també s’ha d’assignar a aquesta línia de negoci;

d) Les entitats poden utilitzar mètodes interns de valoració per assignar l’indicador rellevant a cada línia de negoci. Els costos generats en una línia de negoci que siguin imputables a una línia de negoci diferent es poden reassignar a la línia de negoci a la qual pertanyin;

e) L’assignació d’activitats a les línies de negoci a l’efecte de la determinació dels requisits de fons propis per risc operatiu ha de ser coherent amb les categories que utilitzen les entitats per als riscs de crèdit i de mercat;

f) La direcció general és responsable de la política d’assignació, sota el control de l’òrgan d’administració de l’entitat;

g) Les entitats han de sotmetre a un examen independent el procés d’assignació a línies de negoci.