Article 266: Càlcul dels efectes de l’ús de tècniques de reducció del risc de crèdit

1. Amb la finalitat de calcular el valor de les exposicions a l’efecte de l’apartat 1 de l’article 260, les entitats poden utilitzar el “valor d’exposició plenament ajustat”, calculat d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, tenint en compte la reducció del risc de crèdit, els ajustos de volatilitat i qualsevol desfasament de venciment (E*) a què es fa referència en l’esmentada secció.

2. A efectes de l’apartat 1, les entitats, exceptuades les que utilitzin el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, han d’utilitzar el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera, amb independència del mètode utilitzat per al càlcul dels requisits de fons propis per risc de crèdit. Com a excepció al que disposa l’apartat 1, les entitats que tinguin autorització per utilitzar els mètodes a què es refereixen els articles 130 a 143 poden utilitzar aquests mètodes per calcular el valor d’exposició de les operacions de finançament de valors.

3. A l’hora de calcular el valor de les exposicions a efectes de l’apartat 1 de l’article 260, les entitats han de dur a terme proves de resistència periòdiques de les seves concentracions de risc de crèdit, especialment en relació amb el valor realitzable de qualsevol garantia real acceptada. Les proves de resistència periòdiques esmentades en el primer paràgraf han d’atendre els riscos derivats de canvis potencials de les condicions de mercat que puguin afectar desfavorablement l’adequació dels fons propis de les entitats i els riscos derivats de l’execució de les garanties reals en situacions de tensió. Les proves de resistència efectuades han de ser adequades per avaluar aquests riscos. Les entitats han d’incloure els aspectes següents en les seves estratègies per gestionar el risc de concentració:

4. Quan una entitat redueixi l’exposició davant un client mitjançant una tècnica de reducció del risc de crèdit admissible d’acord amb l’apartat 1 de l’article 264, l’entitat, de la forma establerta en l’article 268, ha de tractar la part de l’exposició en què s’hagi reduït l’exposició envers el client com si s’hagués contret envers el proveïdor de cobertura en lloc d’haver-se contret en relació amb el client.