Article 268: Enfocament alternatiu

a) Considerar la fracció de l’exposició que està garantida com una exposició davant el garant i no davant el client, sempre que a l’exposició no garantida enfront del garant li assigni una ponderació de risc igual o inferior a la de l’exposició no garantida enfront del client d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III;

b) Considerar la fracció de l’exposició que està coberta pel valor de mercat de les garanties reals reconegudes com una exposició davant el tercer i no davant el client, sempre que l’exposició estigui coberta per garanties reals i que a la fracció que gaudeixi de la cobertura li assigni una ponderació de risc igual o inferior a la de l’exposició no garantida davant el client d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III. Les entitats no han d’aplicar l’enfocament previst en la lletra b del primer paràgraf en els casos en què hi hagi desfasament entre el venciment de l’exposició i el venciment de la protecció. A efectes d’aquest títol, les entitats poden aplicar tant el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera com l’enfocament que preveu la lletra b del primer paràgraf, únicament en els casos en què estigui permès l’ús tant del mètode ampli com del mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera a efectes de l’article 59.

a) Quan la garantia es denomini en una divisa diferent d’aquella en la qual es denomina l’exposició, es calcula l’import de l’exposició que es considera cobert d’acord amb les disposicions sobre el tractament de desfasaments de divises per cobertures del risc de crèdit mitjançant garanties personals establertes al títol III;

b) S’ha de tractar qualsevol desfasament entre el venciment de l’exposició i el venciment de la protecció d’acord amb les disposicions sobre el tractament de desfasaments de venciment establertes a la secció tercera del capítol tercer del títol III;

c) Pot reconèixer la cobertura parcial d’acord amb el tractament establert a la secció tercera del capítol tercer del títol III.

a) L’import total de l’exposició de l’entitat davant un emissor de garantia deguda a pactes de recompra tripartits facilitats per un agent tripartit;

b) L’import total dels límits que l’entitat hagi encomanat a l’agent tripartit mencionat a la lletra a aplicar als valors emesos per l’emissor de garantia a què es refereix la lletra esmentada;

c) Que l’entitat hagi verificat que l’agent tripartit ha disposat salvaguardes adequades per prevenir incompliments dels límits a què es refereix la lletrab;

d) Que l’AFA no hagi manifestat inquietuds greus a l’entitat;

e) Que la suma de l’import del límit previst a la lletrabi qualsevol altra exposició de l’entitat enfront de l’emissor de garantia no superi el límit establert a l’apartat 1 de l’article 260.