Article 22: Mesures de protecció contra sobretensions

1. Tots els circuits han d’estar protegits contra sobretensions temporals i transitòries. Els dispositius de protecció contra sobretensions temporals han d’estar previstos per a una màxima sobretensió entre fase i neutre de fins a 440 V. Els dispositius de protecció contra sobretensions temporals han de ser adequats a la màxima sobretensió entre fase i neutre prevista. Els dispositius de protecció contra sobretensions transitòries han de ser instal·lats en la proximitat de l’origen de la instal·lació o en el quadre principal de comandament i protecció, al més a prop possible de l’origen de la instal·lació elèctrica a l’edifici.

2. Segons quina sigui la distància entre l’estació de càrrega i el dispositiu de protecció contra sobretensions transitòries situat aigües amunt, pot ser necessari projectar la instal·lació amb un dispositiu de protecció contra sobretensions transitòries addicional al costat de l’estació de càrrega. En aquest cas, els dos dispositius de protecció contra sobretensions transitòries han d’estar coordinats entre si.

3. Per tal d’optimitzar la continuïtat de servei en cas de destrucció del dispositiu de protecció contra sobretensions transitòries a causa d’una descàrrega de raig d’intensitat superior a la màxima prevista, quan el dispositiu de protecció contra sobretensions no porti incorporada la seva pròpia protecció, s’ha d’instal·lar el dispositiu de protecció recomanat pel fabricant, aigües amunt del dispositiu de protecció contra sobretensions, a fi de mantenir la continuïtat de tot el sistema, evitant així la desconnexió de l’interruptor general.