Article 23: Condicions particulars d’instal·lació

1. La instal·lació de posada a terra es realitza de manera que en la màxima resistència de posada a terra al llarg de la vida de la instal·lació, i en qualsevol època de l’any, no es puguin produir tensions de contacte majors de 24 V, en les parts metàl·liques accessibles de la instal·lació (estacions de càrrega, quadres metàl·lics, etc.).

2. Cada punt de càrrega ha de disposar d’un born de posada a terra, connectat al circuit general de posada a terra de la instal·lació.

3. Els conductors de la xarxa de terra que uneixen els elèctrodes poden ser nus, de coure, de 35 mm de secció mínima, si formen part de la mateixa xarxa de terra; en aquest cas han d’anar per fora de les canalitzacions dels cables d’alimentació. han d’estar aïllats, mitjançant cables de tensió assignada 450/750 V, amb recobriment de color verd-groc, amb conductors de coure, de secció mínima de 16 mm.

4. El conductor de protecció que uneix cada punt de càrrega amb l’elèctrode o amb la xarxa de terra ha de ser de cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750 V, amb recobriment de color verd-groc, i secció mínima de 16 mm de coure.

5. Totes les connexions dels circuits de terra s’han de fer mitjançant terminals, grapes, soldadura o elements apropiats que garanteixin un bon contacte permanent i protegit contra la corrosió i de tipus bimetàl·liques (coure-zen.

6. Aquest sistema ha d’incloure els mecanismes que redueixen els efectes elèctrics i magnètics de la descàrrega atmosfèrica dins de l’espai que s’ha de protegir.

7. Cal la unió de l’edifici a l’estructura metàl·lica, instal·lació metàl·lica, circuits elèctrics, elements externs, circuits elèctrics i de telecomunicació de l’espai que s’ha de protegir i sistema extern de protecció, si escau, amb conductors equipotencials o protectors de sobretensions a la xarxa de terra.

8. Quan es pugui realitzar alguna de les connexions abans esmentades caldrà emprar els dispositius de protecció segons la norma tècnica EN 61643-11.