Article 32: Prova de l’autenticació i l’execució d’operacions de pagament

1. Quan un usuari de serveis de pagament negui haver autoritzat una operació de pagament ja executada o al·legui que aquesta operació de pagament es va executar de manera incorrecta, correspon al proveïdor de serveis de pagament demostrar que l’operació de pagament ha estat autenticada, registrada amb exactitud i comptabilitzada, i que no s’ha vist afectada per una avaria tècnica o una altra deficiència del servei prestat pel proveïdor de serveis de pagament. Si l’operació de pagament s’inicia a través d’un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments, correspon a aquest últim demostrar que, dins del seu àmbit de competència, l’operació de pagament ha estat autenticada i registrada amb exactitud i que no s’ha vist afectada per una errada tècnica o altres deficiències vinculades al servei de pagament del qual és responsable.

2. El fet que un usuari de serveis de pagament negui haver autoritzat una operació de pagament executada o la utilització d’un instrument de pagament registrada pel proveïdor de serveis de pagament, o el proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments si és el cas, no és prova suficient per demostrar que l’ordenant ha autoritzat l’operació de pagament, ni que aquest últim ha actuat de manera fraudulenta o s’ha incomplert intencionadament o per negligència greu una o més d’una de les seves obligacions conforme a l’article 29. El proveïdor de serveis de pagament, o el proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments si és el cas, ha d’aportar proves per demostrar que l’usuari de serveis de pagament ha comès frau o negligència greu.