El procediment sancionador s’ajusta a les prescripcions següents:
a) Normativa aplicable. El procediment s’ha d’ajustar al que estableixen el Codi de l’Administració i la normativa reguladora del procediment sancionador vigents, amb les particularitats establertes en els apartats següents.
b) Òrgans competents. Correspon al titular del ministeri competent o a l’òrgan del ministeri en qui delegui, així com als comuns, la incoació dels expedients sancionadors. De la instrucció se’n fan càrrec els inspectors del ministeri competent o, en el seu cas, les persones que exerceixin aquesta funció als comuns.
c) Incoació i instrucció. El procediment sancionador s’incoa d’ofici o a instància de part. Per iniciar el procediment, l’autoritat competent pot decidir realitzar la instrucció prèvia d’una informació reservada per a l’esclariment dels fets a la vista de la qual acorda la incoació de l’expedient o, si escau, l’arxiu de les actuacions.
d) Mesures cautelars. En el moment d’incoar l’expedient sancionador o durant la seva instrucció, el ministre competent en la matèria o el comú, si escau, poden acordar les mesures cautelars adequades per a la protecció de les persones. Aquestes mesures poden consistir en la clausura provisional, total o parcial del centre o l’establiment i en la suspensió temporal, total o parcial de la prestació, o en el trasllat del beneficiari. En tot cas, les mesures cautelars han de ser proporcionades a la naturalesa i la gravetat de la presumpta infracció comesa.
e) Al·legacions i resolució. La incoació de l’expedient sancionador i també el plec de càrrecs amb l’exposició dels fets imputats, la referència dels preceptes legals infringits i la proposta de sanció es notifiquen als responsables del centre o a l’establiment concernit o al beneficiari de la prestació, si escau. En el termini de deu dies a comptar de la notificació, els interessats poden al·legar tot allò que considerin pertinent i proposar la pràctica de les proves oportunes que s’hagin de dur a terme sempre que no es considerin inútils o irrellevants. Una vegada finalitzada la instrucció, l’expedient es trasllada a l’òrgan competent perquè es resolgui.
f) Òrgan competent per resoldre. La competència per resoldre i imposar sancions correspon al titular del ministeri competent o al comú.
g) Interposició de recurs. Contra les resolucions dictades en expedients sancionadors es pot interposar recurs davant del Govern en la forma prevista pel Codi de l’Administració. Una vegada esgotada la via administrativa, queda oberta la via jurisdiccional, d’acord amb el procediment vigent.