Article 8: Suport de la història clínica

1. La història clínica es pot elaborar en qualsevol suport documental, preferentment electrònic, sempre que es garanteixi l’autenticitat, la integritat, la seguretat i la conservació del contingut, i la seva plena reproducció futura i interoperabilitat. La presentació i el disseny de les dades contingudes en aquests suports han de garantir la continuïtat de l’assistència prestada a la persona pacient, així com la factibilitat que la història clínica pugui ser compartida entre els professionals, i els diversos centres i nivells assistencials implicats en l’atenció del pacient. S’ha de garantir que hi constin totes les anotacions i les possibles rectificacions que es portin a terme, així com la identificació dels professionals que les han realitzat.

2. La història clínica electrònica en general i l’eina que suporta l’HCC en particular es constitueixen com el suport més adequat per a l’assistència sanitària dins d’Andorra, i agilitzen el maneig, l’accessibilitat i la interoperabilitat de la documentació clínica del pacient o usuari. El document original en format paper pot ser substituït per un duplicat digital, sempre que aquesta transformació s’efectuï de manera que en resti garantida l’autenticitat i integritat.

3. Els documents que exigeixin la firma del pacient o usuari poden conservar-se inicialment en format paper, sense perjudici de poder-los transformar, a continuació, en format digital, en els termes continguts en l’apartat anterior, i sense perjudici de promoure la implantació, sempre que sigui possible, de la firma electrònica o un altre mitjà electrònic vàlid.

4. L’HCC està sempre en suport electrònic.